El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya

Una cosa que està clara és que no tots veiem el món de la mateixa manera i fins i tot m’atreviria a dir que ni nosaltres mateixos la veiem igual depenent de la nostra edat o dels cops de realitat que ens dona la vida.

El que ha de quedar molt clar que aquells que veuen el que només es pot sentir, aquells que veuen i creuen en un món on la fantasia existeix i ésser més o menys divins conviuen a casa nostra, poden no estar gens equivocats.

A El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya descobrireu que aquí no tenim la Nessi i el seu llac, però que la mitologia grega va arrelar a casa nostra i conviu amb nosaltres encara que no tots els puguem veure, ja sigui per incredulitat o per que s’amaguen rere la seva timidesa.

Vàrem conèixer algunes criatures fantàstiques a “El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya” però ara de la mà d’uns excel·lents textos de Joan de Déu Prats i unes il·lustracions detallades, a més gran o petita escala de Maria Padilla descobrirem la creació d’uns indrets a cuit amagar a casa nostra.

L’autor ens presenta aquest volum com una petita porta a l’ànima perduda per una època moderna i materialista on les llegendes van caient a l’oblit i de la mateixa manera un imaginari, o no, de paratges encantats i encantadors, on brollen histories plenes de màgia i que amaguen entre línies més veritats de les que podríem copsar.

Una edició molt acurada, seguint l’estètica de l’entrega anterior, amb punt de llibre de cinta groga que conjuga a la perfecció amb les tonalitats blau fosques i les estrelles de la portada, aquesta petita cinta és com el sol que ens guiarà en la nostra lectura nocturna.

Els seus capítols o llegendes son breus, amb una extensió màxima de tres a quatre planes i amb lletra de pal, fet que facilita la seva lectura per les ments més joves de casa, aquelles que encara són capaces de veure el que els adults ja no veiem i creuen amb la fantasia més increïble.

De la mateixa manera considero que són relats adequats per despertar la imaginació, per llegir en família i descobrir o anar més enllà de cada una d’elles.

D’altra banda vull confessar que de dibuixar no en sé ni un borrall, així que us diré senzillament que les il·lustracions m’han agradat, mantenen una tònica perfecte amb la narració tant aportant color com ajudant al lector amb un fil d’imaginació per guiar-lo mica en mica a descobrir la seva pròpia. Tenen un gran detall i el color és viu però no llampant, no destaca per sobre la narració però si que crida l’atenció.

Una trentena d’indrets fantàstics i la seva historia us esperen, Comanegra ens sorprèn títol rere títol per la seva originalitat, qualitat i cura vers la cultura catalana.

Les llegendes tenen la seva part real i només les descobrireu gaudint i perdent-vos entre les seves planes.

Ara és el vostre torn.

La promesa del sucesor

Los mundos siguen en guerra;

Su vida, en peligro.

Llegamos al final de una nueva trilogía firmada por una de las voces femeninas que resuenan con más fuerza en el género fantástico, la australiana Trudi Canavan. 

A sus espaldas cuenta con títulos como “Las crónicas del mago negro”, “La maga”, la trilogía de La espía traidora formada por “La misión del embajador”, “La renegada” y “La reina traidora” y la trilogía de Los cinco Dioses formada por “La hechicera indómita”, “La sacerdotisa blanca” y “La voz de los Dioses”. 

Cada obra suya supera a la anterior y hoy ponemos punto y final a la trilogía de “La ley del milenio” construida con unos sólidos cimientos en “Magia robada”, con una trama que se complica en “El Ángel de las Tormentas” y llega a su desenlace en La promesa del sucesor.

La novela nos introduce de nuevo en la historia cinco años después de la lucha que confronto a los rebeldes y a Raen, tiempo en el cual los mundos siguen enfrentados y en guerra, unos centrados en la tecnología y en abolir la magia y otros donde el dominio de la magia y su uso da prestigio y poder.

Esta entrega se divide en once capítulos y un epílogo donde las voces de nuestros protagonistas se van intercalando aunque sus vidas se cruzan creando una confianza profunda aunque en determinados momentos sus orígenes y su manera de ver el mundo los distancia. 

Tyen, aquel joven arqueólogo ha crecido y dominado la magia siempre acompañado por Vella, una mujer que fue convertida en libro.

Rielle aquella joven adepta al Templo y que encontró por el camino a un joven Qall que sigue sin recordar nada de su pasado pero que en su mente y en su futuro pende la paz de los mundos.

Estos jóvenes deberán enfrentarse a Dahli quien desea fervientemente devolverle a Valhan su poder sumiendo los mundos en el caos para siempre.

Una lucha entre el bien y el mal, el espíritu de protección a un joven que a medida que se acerca a su mayoría de edad verá su vida correr más peligro, las leves alianzas entre los afines a la magia y aquellos que la rechazan por un bien mayor serán escasos pero podrán marcar la diferencia.

Quizás mueran en el intento o su valor logre restaurar la paz, pero lo único que asevero es que la gran lucha final se cierne sobre ellos y deberán estar preparados para el sacrificio.

Con una prosa firme, delineada con brillantes descripciones, mucha acción y magia, la autora nos transporta a un rincón de nuestra mente donde el tiempo y el espacio se desdibujan, caminaremos por los senderos de la victoria o la derrota junto a nuestros nuevos amigos y al llegar al final de esta novela que nos presenta Fantascy descubriremos que sus novelas siempre son un buen refugio para mentes aventureras.

Solo nos queda esperar a su próxima aventura para caer de nuevo rendidos a una gran fantasía literaria.

Aquí os dejo los primeros pasos del final del camino.

La promesa más oscura

Hoy voy a presentaros no solo una novela, sino una saga que nos ofrece HQN y que era desconocida para mí.

La promesa más oscura es su treceavo título, y aunque todos siguen un hilo conductor se pueden leer por separado dado que en cada entrega, su autora Gena Showalter se centra en una pareja protagonista diferente aunque deja la puerta abierta a antiguos protagonistas para hacer las delicias de sus seguidoras.

Este ha sido mi descubrimiento, para aquellas que no la conozcáis he de reconocer que tiene ciertas similitudes a la saga de “Cazadores oscuros” de Sherrilyn Kenyon en cuanto al estilo paranormal fantasy urban y a la colisión de mundos humanos y espectrales, a la aparición de seres divinos y mitológicos con otros perdidos en sus propias almas, pero nada más acerca a estas dos autoras.

El arranque de la serie se centra cuando se abrió la Caja de Pandora y los Guardianes que a protegían fallaron ante su cometido, estos fueron castigados a llevar dentro suyo a uno de esos demonios y así viven en su propio infierno, aunque cada uno de ellos quizás, y solo quizás podrá salvarse de su propia cárcel a través del amor, la energía más pura y el sentimiento más fuerte que rige lo humano y lo divino.

Nuestra protagonista es Cameo, una guerrera que convive con el demonio Tristeza, este no la deja ser feliz y cuando Cameo roza simplemente un atisbo de ese sentimiento, el demonio le arranca el recuerdo dejándola sumida de nuevo en la tristeza y el desconocimiento.

Tristeza es muy poderos, es una voz en su cabeza que la anima a hundirse, a menospreciarse y la obliga a una lucha constante.

En busca de su redención se introduce por un portal en busca del Rey Lazarus, un hombre al que no recuerda, fuerte, poderoso y que en su reencuentro sentirá una gran desazón.

Lazarus la recuerda perfectamente, ella es su debilidad, su perdición, la mujer que sin saberlo ni recordarlo le robo el corazón y ahora la tiene de nuevo frente a si y su único pensamiento será seducirla y ayudarla a sobrevivir.

Un mundo lleno de fantasía, de cruentas luchas, de envidias y venganzas, de sentimientos reales a flor de piel y de sueños imposibles.

Con una prosa ágil, pulcra, ligera, dinámica, con diálogos sagaces e irónicos  nos encontraremos en medio de una lucha dialéctica entre dos personajes fuertes y carismáticos, capaces de hacer temblar la tierra con su pasión y con un alma capaz del sacrificio mayor para salvar al otro.

Más que un romance, más que una trama con una gran dosis de sensualidad y erotismo, esta novela refleja la lucha del bien contra el mal, de la luz contra la oscuridad.

Una novela que os invitará a buscar las anteriores y descubrir que fue de los demás demonios y sus portadores.

Todo un descubrimiento!

Jo també cantava L'Estaca

En Josep Maria Bunyol és tot un artista  en quant amb els seus llibres ens fa pujar al Delorean dels records i reviure el bo i no tan bo d’aquells anys que ens han fet ser com som.

Ens va fer tornar a la infantesa amb “Jo també veia bola de drac” i ara torna a l’atac amb Jo també cantava l’Estaca, un volum que recull els anys seixanta i setanta a Catalunya, una època convulsa i revolucionaria que pel que sembla va marcar moda i tendència i ara torna de nou a les nostres vides (llegir entre línies)

No sé si podré parlar amb la memòria, ja que als seixanta jo no era ni un projecte ja que vaig arribar a finals dels setanta, així que a part de gaudir com una criatura del seu llibre ha aprofitat per comentar-lo amb aquells que van córrer davant dels grisos, que van gaudir amb la música que deia més del que semblava i viatjaven a mons llunyans amb el Sr. Spock.

Després de llegir el pròleg incisiu de Josep Maria Mainat amb un toc irònic, sarcàstic i amb anècdotes ja estem preparats per descobrir el que ens vàrem perdre i allò que si vàrem viure, llegir, sentir, escoltar i veure.

Els seus capítols són “Sempre ens quedarà el Palau”, “ Indis i cristians”, “Històries per dormir poc”, “Tu ja m’entens”, “Assemblea després de berenar”, “Delictes de rebel·lió” i “De gossos i collars”, a més d’oferir-nos al final un qüestionari on jugar amb dates i llocs, tot un encert.

Ara llibres aposta per un jove autor que ens parla d’una època que ell no va viure en primera persona fins a les darreries dels setanta i que amb una gran documentació, molt humor i opinions de primera mà de persones com Carme Ruscalleda, Quimi Portet, Màrius Serra, Anna Veiga, Enric Calpena, Ramon Maria Calderé i Sílvia Munt.

Un volum potent, reivindicatiu, amè, divertit i amb un to ple de picardia que us atraparà des de la primera plana i no el podreu deixar. Tan se val com el llegiu, tot seguit, buscant capítols, guiant-vos per les imatges que acompanyen els textos o senzillament obrint-lo a l’atzar i gaudint de cada article per si mateix.

Mentalment o no tant, acabareu cantant cançons de Lluís Llach, Serrat, La Trinca fins a Parxís o els pallassos de la tele, recordareu sèries mítiques com “Bonanza” amb els germans Cartwright, “Star Trek”, “Perry Mason” o “Ironside”, contes plens d’aventures com en Tintin o l’Asterix, sense oblidar-nos de les nines de Famosa com la Nancy, això és gairebé tot, amics el que us puc dir sense destrossar el llibre.

Un aspecte a remarcar són els requadres amb l’estisorada de la censura de l’època i més recentment el fet de la no existència de la plana cent cinquanta cinc.

Bé, només us puc dir que en aquest llibre hi ha de tot i per a tothom, una píndola de la memòria col·lectiva catalana que s’ha de prendre de cop. Els efectes secundaris poden ser eufòria, enyorança i en casos extrems visualitzacions a Youtube.

Recordar el passat és bo però que torni a aquestes alçades .... 

La vida sense la Sara Amat

Us presentem el Premi Sant Jordi 2015 en format de butxaca i realment us el recomanem d’una manera molt vehement per diversos motius: la trama original i altament addictiva, la prosa encisadora del seu autor, la humanitat i generositat d’en Pep Puig... podríem fer una llista de punts forts de la novel·la i no acabaríem mai.

Un dels grans poders que amaga la lectura de La vida sense la Sara Amat és que el podem classificar i ordenar amb aquelles novel·les que no deixen indiferent al lector i convida al diàleg posterior. Nosaltres, tot l’equip de La Petita Llibreria l’hem llegit i hem extret grans sentències i idees que sense aixafar-vos la trama us intentarem explicar a continuació.

El tret de sortida de l’aventura al passat, en els dies d’estiu que la Sara Amat era una petita entremaliada que cercava noves experiències i trencar amb tot allò que l’envolta.

Un dia assolellat en que va sortir a jugar a cuit a amagar amb els seus amics ja no va tornar, va desaparèixer deixant un buit que molts han sabut omplir però d’altres no i encara la recorden com si el sol d’aquell estiu encara els cremés la pell.

El narrador de la historia és en Pep, l’únic que sap que no va desaparèixer aquella nit sinó que es va colar a casa seva. No hi va estar massa temps allà amagada però hi van passar les suficients coses com per deixar una empremta massa profunda a la memòria del nano.

Pot un record abastir-nos tota la vida? Poden uns pocs dies donar sentit a tota una existència?

En Pep era un nano enamoradís, obedient i potser amb una mancança d’objectius i ella era massa tabalot, un cul inquiet, una fugitiva.

Què n’és ara de la Sara? I d’en Pep?

De la ploma àgil d’en Pep Puig brolla una historia que ens deixarà sense alè i ens farà reflexionar sobre la condició humana, sobre el passat, el futur i els paper dels records a la nostra vida.

Sobre una trama que és molt interessant i amb pocs precedents crea uns protagonistes amb molt de caràcter i uns sentiments que van evolucionant de manera brutal tot emmarcant-ho en uns escenaris on tots ens hi podem sentir propers.

La seva gran empatia i el llenguatge de la novel·la fan que un cop l’obres no saps com però ja et sents part de la historia i no en pots sortir fins que giris la darrera plana.

Deixareu escapar aquesta gran novel·la que ens ofereix labutxaca?

Sabeu que no som massa de recomanar premis perquè a vegades ja se sap allò que diuen “agafa fama i posa’t a jeure” però en aquest cas no és així, és una novel·la interesant, única i ens despertarà de la nostra quotidianitat.

Jo en el vostre lloc no ho pensaria massa i aniria a buscar-lo i m’endinsaria a la historia d’aquets dos nanos que han crescut en direccions oposades però amb un mateix punt de sortida.

El lago de los sueños

Si Lisa Kleypas nos seducía con su primer título de la trilogía de Friday Harbor “El camino del sol”, se supera a si misma con su continuación en El lago de los sueños.

Esta novela se complementa perfectamente con la anterior, si en ella la autora se centraba en Sam y Lucy y nos contaba como de manera casual se conocen Zoë y Alex, en esta segunda entrega profundiza en esa relación que se da de manera pareja a la anterior.

Zoë es una cocinera excepcional, trabaja en Artist’s Point, la posada de la isla con su prima Justine. Su vida es ordenada, divorciada desde hace un par de años, convive con Byron, el gato más consentido del mundo y su pasado está marcado por el abandono. Se crio con su abuela y ahora que ella está muy enferma ha decidido irse a vivir con ella, para ello necesitara de Alex, el mejor carpintero para adaptar la pequeña casita donde su abuela encontrará la paz.

Alex se está divorciando, no cree en el amor y pasa la mayor parte de su vida con una botella en la mano. Mientras trabaja en la casa de su hermano Sam descubre que no esta tan solo, un fantasma está ligado a él y deberá descubrir el motivo.

Los mundos de Zoë y Alex, chocan de manera irrefrenable, los dos sabe que es un error, que no puede llevarlos a ningún buen puerto, pero su química y su pasión es irrefrenable. Zoë arriesga su corazón y Alex va perdiendo la armadura por el camino.

Una historia que se entreteje a cuatro voces la de Zoë y Alex y la del fantasma y la abuela de Zoë. ¿Es posible que una promesa de más de cincuenta años perviva en dos corazones? ¿Será la voz de la experiencia suficiente guía para un hombre perdido que busca sentido a un sentimiento desconocido?

La historia de todos los personajes va cogiendo profundidad, no se trata solo de una historia de encuentros y desencuentros, de amor y miedo al compromiso, de la necesidad de tener fe y dar un salto a los brazos del otro, también se tratan temas como la vejez, la enfermedad, la amistad, el alcoholismo, las infancias truncadas y del amor incondicional.

Una relación formada por la noche y el día, por el sí y el no, por el ying y el yang. Friday Harbor es una tierra donde los espíritus esperan a merced del viento, donde las emociones están a flor de piel y la intensidad de la prosa de la autora nos hace entrar de lleno en su mundo.

Cuando cerréis la novela descubriréis que el final puede ser un nuevo principio, que las lágrimas derramadas pueden pasar del pesar a la felicidad y que nada es imposible si la fe nos acompaña.

B de Bolsillo y Vergara consiguen una fidelidad de sus lectoras con historias donde es muy fácil ponerse de lado de algunos personajes, de sentir la brisa y el olor del mar entre sus páginas, de dar alas a la imaginación y un poco de magia para el corazón. Sus novelas son aquellas que siempre nos acompañan cerca del alma.

Una edición especial y de lujo para los más románticos.