Per Àngela Sánchez Vicente
Avui us presentem una obra de les que ens agrada parlar,
una novel·la que tot i ser escrita l’any 1997
està de rabiosa actualitat.
Avui i gràcies a Comanegre
podem gaudir d’una de les millors obres de les lletres catalanes en una
nova edició.
En Jordi Coca poc
devia pensar mentre escrivia la seva obra titulada L’emperador que aquesta, a més de rebre guardons com el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes
rebria tan bones crítiques tant dels entesos com del seu públic lector.
Haig de reconèixer que jo l’he descobert ara doncs per
qüestions d’edat en aquells temps estava llegint contes, però la màgia de les
lletres resideix en obres com aquestes. Són novel·les que la trama i la
temàtica és tan interessant i tan ben pensada que no passa de moda ni caduca,
és una obra universal que cobra sentit al llarg de la historia universal i
personal.
Si no l’heu llegit us recomano aquesta gran edició 20 aniversari per tal de
descobrir-la i gaudir-la.
Ens situem a la Xina del segle XVII i ens farem amics
d’en Suen, un jove que malgrat les circumstancies adverses derivades de la
guerra i les massacres mai va deixar de somiar i de fer passes endavant cercant
el seu somni.
Ell vol conèixer a l’Emperador i us asseguro que per
molts obstacles que se li presentin podrà canviar el seu rumb o el seu camí
però mai el seu destí.
La seva fita és important i complexa però la tenacitat
del jove té més força. Les ganes que té de veure a tal figura cara a cara fa
que venci totes les seves pors transformant-se en un home coratjós,
autosuficient, amb mil recursos i amb un autoconeixement majestuós.
Res seria possible en aquesta novel·la sense la
contextualització de la Xina medieval que ens presenta l’autor i de l’evolució
psicològica i anímica que aconsegueix narrar amb en Suen.
El jove és un personatge rodó en que tots ens hi podem
veure reflectits i és un cant a la vida i a la superació.
Si no sou amants de la cultura xinesa no us amoïneu, us
oblidareu d’on sou i acompanyareu a en Suen de la mà per un viatge introspectiu
extraordinari.
Més que una novel·la és com una gran faula on els valors,
l’aprenentatge i el poder personal tenen el paper protagonista.
A més, amb el pròleg de Francesco Ardolino acabareu d’arrodonir el significat i l’impacte
de la novel·la en el moment de la seva publicació.
Jo no me’l perdria. És la novel·la d’aquesta tardor tant
si ja la heu gaudit o si per vosaltres encara és un tresor amagat. Sigui com
sigui el que està clar és que és un llibre imperdible. No el deixeu escapar.
Per cert: Arribarà en Suen a conèixer l’Emperador?
Llegiu-lo, perdeu-vos per les seves planes i us n’assabentareu!
