L'Emperador

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem una obra de les que ens agrada parlar, una novel·la que tot i ser escrita l’any 1997 està de rabiosa actualitat. 

Avui i gràcies a Comanegre podem gaudir d’una de les millors obres de les lletres catalanes en una nova edició.

En Jordi Coca poc devia pensar mentre escrivia la seva obra titulada L’emperador que aquesta, a més de rebre guardons com el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes rebria tan bones crítiques tant dels entesos com del seu públic lector.

Haig de reconèixer que jo l’he descobert ara doncs per qüestions d’edat en aquells temps estava llegint contes, però la màgia de les lletres resideix en obres com aquestes. Són novel·les que la trama i la temàtica és tan interessant i tan ben pensada que no passa de moda ni caduca, és una obra universal que cobra sentit al llarg de la historia universal i personal. 

Si no l’heu llegit us recomano aquesta gran edició 20 aniversari per tal de descobrir-la i gaudir-la.

Ens situem a la Xina del segle XVII i ens farem amics d’en Suen, un jove que malgrat les circumstancies adverses derivades de la guerra i les massacres mai va deixar de somiar i de fer passes endavant cercant el seu somni.

Ell vol conèixer a l’Emperador i us asseguro que per molts obstacles que se li presentin podrà canviar el seu rumb o el seu camí però mai el seu destí. 

La seva fita és important i complexa però la tenacitat del jove té més força. Les ganes que té de veure a tal figura cara a cara fa que venci totes les seves pors transformant-se en un home coratjós, autosuficient, amb mil recursos i amb un autoconeixement majestuós.

Res seria possible en aquesta novel·la sense la contextualització de la Xina medieval que ens presenta l’autor i de l’evolució psicològica i anímica que aconsegueix narrar amb en Suen.

El jove és un personatge rodó en que tots ens hi podem veure reflectits i és un cant a la vida i a la superació.

Si no sou amants de la cultura xinesa no us amoïneu, us oblidareu d’on sou i acompanyareu a en Suen de la mà per un viatge introspectiu extraordinari. 

Més que una novel·la és com una gran faula on els valors, l’aprenentatge i el poder personal tenen el paper protagonista.

A més, amb el pròleg de Francesco Ardolino acabareu d’arrodonir el significat i l’impacte de la novel·la en el moment de la seva publicació.

Jo no me’l perdria. És la novel·la d’aquesta tardor tant si ja la heu gaudit o si per vosaltres encara és un tresor amagat. Sigui com sigui el que està clar és que és un llibre imperdible. No el deixeu escapar.

Per cert: Arribarà en Suen a conèixer l’Emperador? Llegiu-lo, perdeu-vos per les seves planes i us n’assabentareu!