Algú com tu

Avui estem molt contents i volem celebrar la literatura compartint la darrera novel·la d’en Xavier Bosch, amic de la casa i autor de la trilogia de novel·les del periodista i investigador Dani Santana: Se sabrà tot (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut del 2010), Homes d’honor (2012) i Eufòria (2014).

Fa un gir a la seva prosa i ens recomana Algú com tu, una novel·la on l’amor més pur i alhora passional marcarà la vida dels nostres protagonistes d’una manera profunda i transgressora per les seves maneres de concebre i sentir la vida.

La Gina, anys més tard de la mort de la seva mare troba un grapat de cartes que es va escriure amb el jove Jean-Pierre, un noi que va conèixer quan va anar a París pel casament de la seva cosina. Només van ser quatre dies intensos però que poden canviar l’avui de la Gina i respondre-li moltes preguntes a més de mostrar-nos que l’amor pot ser tan fràgil com una papallona però alhora tan fort com aquesta que pot travessar un camp d’espines sense ferir-se.

Poden quatre dies canviar el món d’una persona i marcar a foc un nom al cor?

En aquesta novel·la guanyadora del Premi Ramón Llull d’enguany descobrirem l’affair del Jean-Pierre, un galerista d’art lliure d’esperit que és tot el contrari de la Paulina Homs, una dona tradicional i de vida tranquil·la que només es preocupa pel benestar de la família i aquells que l’envolten.

Serà un xoc de trens, dos mons oposats que obren la finestra per deixar traspassar la llum i la pau d’un cor que batega al mateix ritme i mogut per la mateixa passió.

Un gran relat d’amor que es construeix a partir dels bocinets de la història i les cartes que la Gina troba i s’entossudeix a unir com si es tractés d’un trencaclosques. 

Potser si que la Gina té un deix detectivesc que ens mostra una ombra del que han estat les novel·les protagonitzades per en Dani Santana però és un llibre totalment nou que ens mostra la vitalitat de l’amor i la seva força a través dels temps i de la pròpia mort. 

Aquest autor no té gènere que se li resisteixi i a més té una humanitat i humilitat que el fa ser un dels gegants de la literatura actual catalana. Per mi és un referent i de ben segur que ens té més sorpreses guardades al calaix de la seva imaginació.

Amb aquesta novel·la que ens ha ofert labutxaca reconec que m’ha emocionat i ha traspassat els fils de la meva emotivitat, és d’aquells llibres que t’agrada llegir sense que et mirin per poder deixar anar la teva imaginació i si ha de caure una llàgrima, doncs que caigui amb llibertat.

Alliberador, preciós, sensible, subtil, sense caure als clixés... què més es pot demanar?

Voleu saber què descobrirà la Gina? La voleu acompanyar en aquesta travessia vital? Jo de vosaltres no m’ho pensaria i aniria a una llibreria a buscar un exemplar. Un cop obres aquesta novel·la les llums de la teva vida s’apaguen i et rendeixes sense poder-ho evitar a una lectura que t’atrapa i no et deixa escapar.

Vinga va, llanceu-vos a la descoberta de l’amor!

Nacida del hielo

Hoy nos reencontramos en las tierras del condado de Claire con las Hermanas Concannon, Nora Roberts ya nos las había presentado en la primera entrega de esta trilogía donde las raíces de la familia se mezclaran con secretos del pasado y con personajes carismáticos que harán de sus vidas una nueva aventura.

En la entrega anterior “Nacida del fuego” la autora nos ponía en situación y se centraba en la hermana mayor Maggie, ahora le toca el turno a santa Brianna, la hermana fría y pausada, la que ha cuidado en exceso de su madre y que en esta entrega recibirá su parte de veneno de su preciosa boca en Nacida del hielo.

Brianna ha conseguido hacer realidad su sueño y regenta un pequeño hostal en el que fue su hogar, en ella puede cuidar de sus huéspedes, dedicarle tiempo a su cocina y de su jardín, pero la llegada de un huésped trastocará su vida y su corazón.

Grayson Thane es un famoso escritor de novela negra que decide hospedarse en Blackthorn Cottage, sin residencia fija se mueve al son del viento, con un pasado duro a sus espaldas Grayson es un hombre con el corazón blindado que solo vive el día a día y el futuro no existe para él, su vida es como viajar con un mapa, un lugar distinto cada vez y no conocer a nadie en realidad, la soledad es su fortaleza, hasta que sentimientos encontrados se materializaran en Brianna.

Una relación sin promesas de futuro y con fecha de caducidad es lo que les espera si Grayson se sale con la suya, aunque Brianna sueña con una lejana esperanza de futuro.

Siempre que Nora Roberts nos presenta una trilogía, nos habla de tres protagonistas, familia, hermanos o primos y como sus vidas se va entrelazando. Hasta el momento solo conocemos a dos hermanas, pero un secreto guardado en unas cartas en el desván nos conducirán a la búsqueda de la tercera persona que comparte sangre con Maggie y Brianna, un secreto guardado durante más de veinte años que saldrá a la luz para tormento de todos y quizás para una sorpresa agradable en su cierre.

Es imposible no dejarse seducir por esta segunda parte que encierra no solo una bella historia de amor, ni una familia que crece paso a paso, sino que se añaden pequeñas historias en la voz de Grayson, a quien acompañaremos mientras escribe su próxima novela y de la cual podremos leer breves fragmentos, como una matrioska, una historia encierra otra en su interior.

La trama fluye como la primavera entre el tosco invierno y el cálido verano, con sus días de tormenta donde relampaguearan descubrimientos fascinantes, estafas, secretos, mentiras y pasados perdidos.

Debolsillo nos presenta una trilogía basada en la familia, en el amor y la seguridad que se aportan aquellos que se quieren, sin olvidarnos de las personas que son capaces de sacar lo peor de ellas mismas ante el miedo del rechazo y del amor.

Una novela con más matices y dinámica que la anterior dado que ya no es necesaria la presentación de los personajes ni su ambiente.

No olvidéis las maletas y visitad Irlanda con sus verdes valles y su salvaje paisaje.

Vías cruzadas

Por Ángela Sánchez Vicente

¡Por fin cae en nuestras manos la novela de James Patterson!

Un autor aclamadísimo, con un éxito de ventas sin igual y el numero uno según el prestigioso periódico The New York Times.

Hemos oído hablar tantas veces de las bondades del autor y de la grandeza de su novela que no hemos podido evitar su lectura.

Encontramos en nuestro escritorio un ejemplar de Vías cruzadas, una novela que nos narra Un caso de Alex Cross, su hijo literario que tanta gloria le ha hecho recoger.

Primeramente estamos un poco recelosos pues estas obras a veces esconden mucha belleza pero se colapsan con tanto marketing y campañas publicitarias. Tanto es así que a veces dudamos que no sean grandes mentiras vestidas con mucho dinero invertido en proyección hacia el público.

Aquí va nuestro “mea culpa” y una gran discusión literaria en que nos damos cuenta que este sí que es un buen libro y la fama que le preceden se la merece. 

Todos hemos querido zambullirnos en sus páginas y concluimos que es brutal, genial, superior, un thriller a otro nivel, una novela con personalidad, diferente a todo.

De la mano de Alex, un grandísimo hombre que es detective, psicólogo, cazador de asesinos en serie y sobretodo un hombre de familia nos enzarzamos en una novela que cambiará su destino.

Después de treinta años vuelve a su Starksville natal para investigar un crimen en el que el principal acusado y sospechoso es su propio primo. 

Él quiere a su familia y hará lo posible para sacarle esta mancha de encima pero… y si su primo no es ese chico ingenuo y bondadoso que conocía hace tantos años.

¿Podemos cambiar tanto en treinta años? ¿Podemos cambiar nuestra naturaleza de manera radical?

¿Este chico es culpable o víctima de un gran engaño?

La investigación incomodará al pueblo y hará que él mismo se enfrente a su pasado y a sus raíces.

Con un ritmo trepidante saborearemos el valor de la confianza, de la duda razonable, de la justicia y de la venganza.

De la mano de Duomo podemos leer uno de esos thrillers detectivescos que tanto os recomendamos.

La novela negra nacional está muy bien y cada vez tiene más autores y adeptos pero seamos realistas y admitamos que los europeos y los americanos nos llevan años de ventaja.

¡Rendiros a su encanto!

Boja per ell

Si algú us preguntes per la Bridget Jones, recordaríeu aquella noia esbojarrada, estrellada, amb la boca com una bústia, addicte al tabac i a les copes. Obsessionada pel seu pes i amb uns amics que l’estimen tal com és. 

Doncs bé, a Boja per ell la nostra estimada Bridget ha crescut, la trentena queda lluny i la cinquantena comença a pesar, és mare de dues criatura, en Billy, una copia en miniatura d’en Mark i la Mabel, una nena molt dolça amb el seu propi gust per la moda i una mica rebeca.

La novel·la comença anys més tard de Bridget Jones perd el seny, la Bridget és vídua, (un drama per les lectores adoradores d’en Mark Darcy), ha de sobreviure, ha de ser la mama i el papa dels seus fills, els amics ja s’han començat a cansar d’arrossegar-la per la vida, ha de remuntar i tornar a sortir, i per això res millor que obrir-se un twitter, tornar a treballar, i tornar a sortir amb homes com en Roxten, un ioguret de trenta, o el misteriós home de la jaqueta, li donaran alegries i per descomptat més d’un maldecap.

Helen Fielding torna a donar veu a la Bridget, les seves entrades al diari amb les seves obsessions, la seva addicció a twitter, i els seus sentiments. El diari de Bridget Jones ens va presentar un format on les referencies a “Orgull i prejudici” de Jane Austen eren molt visibles, ara ha hagut de donar un pas més enllà i descobrir un possible futur alternatiu pels seus personatges.

Pel meu gust és la novel·la més tendre de totes, manté la seva ironia, les paraulotes que s’escapen de la boca, els amics esbojarrats, però el toc de la maternitat, el veure com la situació la supera, com el seu pensament recorre cap en Mark, la fan molt més humana, fins ara mai havia plorat amb la Bridget a excepció de tant de riure, però en aquesta novel·la els sentiments són tan a flor de pell que les llàgrimes s’escapen.

La historia va endavant i endarrere per mostrar com la Bridget s’ha anat enfrontant mica en mica al món fins arribar a on és. Com mica en mica, error rere error la Bridget planta cara a la vida i tira endavant.

Els personatges en general han madurat, bé, en Daniel no, ara és més gran però segueix obsessionat amb les calces de les dones, en Cosmo segueix sent una mica repel·lent, en Tom segueix sent un gai fabulós, la Talitha i la Jude intenten posar una mica de seny al grup, però sense gaire èxit, la família adoptiva de la ciutat continua tenint cura dels seus.

Tots recordem la importància dels Nadals a les obres de la Helen Fielding, i en aquesta ocasió les veurem amb els ulls d’aquells que troben a faltar aquell que ja no hi és, que ha de mantenir la mascara per uns nens que no tenen culpa de res i la duresa d’aquestes dates per a molts. 

Edicions 62 ha reeditat “El diari de Bridget Jones”, “Bridget Jones perd el seny” amb unes portades actuals i atractives on les imatges en blanc i negre donen un punt xic amb les grans lletres a color dels títols, tots tres volums són un gaudiment per la vista i a més ara els podreu trobar a labutxaca. 

Un imprescindible per aquelles que creuen que el pes no domina el món, que els nois bons existeixen i saben fer petons de debò, i que les segones i terceres oportunitats existeixen.

Us penseu que la Bridget es quedarà sola o que un home com cal trencarà la seva closca i li curarà les llàgrimes a petons? Existeixen els prínceps blaus que estimen les dones tal i com són? Només teniu una opció, Boja per ell us està esperant a les llibreries.

No deixeu escapar la oportunitat de llegir una novel·la única, inconfusible, intel·ligent, divertida, extraordinària i absolutament inoblidable.

Si us esteu preguntant si a la pel·lícula que s’estrena avui us trobareu aquesta Bridget, la resposta és NO, en majúscules i categòricament. Tot i que les dues entregues anteriors han sigut força fidels a la novel·la, en aquest cas, comencen la casa per la teulada.

Aquest cop teniu un dos per un, la novel·la i la pel·lícula. Així que segons com es miri tenim quatre histories de l’esbojarrada Bridget.

Per a gustos colors.