El color gris s’associa a la tardor,
al mal temps i a la melangia, sense oblidar que és un dels colors de
l’elegància per naturalesa.
Per això us
recomanem:
Us presentem A punt d’estrena, m’ha deixat tant bon
gust de boca i m’ha arribat tant a l’ànima que no vull escriure res que no li
faci la justícia necessària i que es mereix.
Podria començar a
escriure una llista d’adjectius qualificatius en positiu i no acabar així que
els resumiré en els punts més destacats i desitjo que a partir d’aquestes idees
us desperti l’interès per aquesta joia literària.
El primer tret a
destacar és la manera de narrar la historia de la Maria Carme Roca, crec que és un talent innat barrejat amb un
profund amor per les lletres i un gran respecte per els seus referents
literaris.
No es fa pesat,
sempre et manté la intriga i l’interès gràcies a uns personatges tant
treballats que et fan sentir part de la historia.
De la mà de Columna podem gaudir de la novel·la que
sense cap mena de dubte jo he regalat i recomanaré a tort i a dret!
És el més trendy
d’aquesta primavera!
Ai! Els amors que no poden
ser!
Si us agrada aquesta temàtica esteu
d’enhorabona doncs a Abans que el teu
record torni cendra en viureu un protagonista amb uns personatges corals
que també seran presoners de passions prohibides.
L’autora novell Maria Escalas ens dóna una lliçó
magistral d’amor a les lletres amb una obra que no ens deixarà pas indiferents
i ens mostrarà amb proximitat i amb una gran empatia com hi ha gent que ho
arrisca tot i d’altres que prefereixen ofegar els seus sentiments per no patir.
Gràcies a Amsterdam podem anar a una primera cita amb l’autora i estem segurs
que l’obra que vindrà també serà un gran èxit.
Quan un porta les lletres a la sang,
es documenta sobre un període històric i crea uns personatges tan interesants
el resultat es una trama que es desenvolupa al ritme que el lector necessita i
s’emmotlla a la sensibilitat del qui ho llegeix.
M’agrada molt com posa llum i noms
propis a persones i situacions que normalment queden opacats pel temor del
context social. Ho fa amb grandesa i amb una professionalitat esfereïdora.
M’atrauen les
novel·les en que el marc esdevé protagonista. Sóc una amant de l’arquitectura i
de la història que desprenen els edificis més emblemàtics de la ciutat de
Barcelona.
Si us passa com a
mi heu de caure a l’encant de Les veus
del Liceu, una novel·la sublim que ens regala els sentits.
De la ploma d’en Xulio Ricardo Trigo brollen
descripcions acurades de racons del teatre desconeguts per la majoria,
personatges amb molt de volum que es conjuguen i ballen entre ells de manera
màgica i fins i tot salten en el temps per mostrar les semblances i les
diferencies de l’amor i la venjança a través del temps.
Dos grans amors
protagonitzen aquesta gran novel·la alhora que ens obren les portes a tan
il·lustre recinte que amaga tants i tants misteris.
De la mà de Columna podem delitar-nos d’una
novel·la amb un fil musical creat especialment per la historia que encara li
dóna més profunditat i sentiment.
Realment les coses
de la vida només poden sortir a la perfecció quan es fan des del cor i tenint
cura de cada detall.
No us perdeu la
oportunitat de descobrir aquesta gran obra.
Una novel·la
apassionant sobre la força de l’amor i l’absurd de la guerra, basada en la
història real dels anomenats “amants de Sarajevo” i en les vivències del propi
autor, Raül Romeva i Rueda,
testimoni d’excepció de la crueltat del setge durant els darrers anys de la
guerra de Bòsnia.
Pont de cendra, és la història de
la Dragana, una nena de deu anys que viu en un temps que no pot controlar, els
enfrontaments bèl·lics, la pèrdua de les
persones estimades i la por al demà ens convertirà en els seus confidents.
La visió d’una nena
sobre una situació tan dura i desesperant que deixa la pell de gallina al
lector i li frapa l’ànima mostrant com per desgràcia la història es repeteix.
Amsterdam llibres ens
regala una lliçó d’humanitat, confesso que més d’una llàgrima se m’ha escapat i
això només vol dir que la història és complexa, els seus personatges són sòlids
i la veu de la Dragana t’arriba a l’ànima. Una nena digna hereva d’Anna Frank.
Una novel·la que no pots deixar de
llegir, atrapa al lector i amb una veu innocent i plena de realitat mostra
l’horror d’una guerra com si hi fóssim.
Hoy os presento
una novela que desprende un olor floral sin igual y un aliento de una nueva
vida que no tiene precedentes.
O recomendamos
la dulce y vital lectura de la novela No
me dejes, el último éxito editorial de Màxim
Huerta.
Esta vez
acompañaremos a Mercedes y a Tilde a una caída a los infiernos y a un resurgir
cual ave fénix acompañadas y guiadas por el huracán Violeta.
Ellas se
refugian en su lugar favorito, en la bella floristería “L’Étoile Manaquante”
regentada por el señor Dominique, un hombre derrotado por la vida pero que
aprendió de sus flores que aún sin agua son capaces de vivir y mostrar su
belleza.
De la mano de Espasa podemos disfrutar de una novela
de la que solo se pueden decir adjetivos calificativos en positivo y como ya os
dije el año pasado espero que este no sea el último libro de Màxim, ya que como
el dicho popular “uno al año no hace daño”, más bien todo lo contrario, sus
novelas son curativas para el alma.
Os presentamos
una obra maestra que nos emocionará, nos angustiará, nos llenará de esperanza
en un cóctel muy selecto que sólo se puede degustar en este bar, en El bar de las grandes esperanzas, dónde
sus personajes principales son tan pintorescos y diversos que otorgan a la
novela mil y un matices diferentes y a la vez unitarios.
El día necesita
de su noche, la luna de su sol, las lágrimas necesitan sonrisas y el blanco
necesita el negro.
Aquí cada
personaje es un polo opuesto, un ente creado con sumo mimo y una visión
psicológica muy profunda que nos ayuda a empatizar con esta pandilla que
ayudaran a nuestro nuevo amigo y protagonista a encontrar su rumbo.
De la pluma de J. R. Moehringer vuelve a salir una
obra maestra que nos llenará de emociones en este Septiembre ocre.
Gracias a Duomo nos encontraremos en un bar que
se convierte en protagonista y personaje de la novela en una gran metáfora de
lo que es la vida en sí, lo que somos nosotros, lo que nos marca, lo que
superamos y la manera que tenemos de forjarnos nuestro destino.
Animaros y
entrar al bar. Seguro haréis buenos amigos.
