Llegamos al ecuador de la saga “Novias de Nantucket” de Jude Deveraux tras habernos hecho soñar
a lo grande con “Amor verdadero”.
Todas aquellas lectoras fieles de Jude Deveraux se han visto en la tesitura
de elegir entre un Montgomery o un Taggert, dos ramas de la misma familia con
sutiles diferencias que ya
nos enamoraron anteriormente en “El caballero de la brillante armadura”, “El
corsario”, “Dulces mentiras” y “La doncella”.
Por siempre jamás empieza justo donde termina la anterior, nos
sitúa en la boda de Jared y Alix, en la maravillosa y mágica isla de Nantucket,
en Massachusetts. También nos reencontramos con familia y amigos, y como no
podía ser de otra manera con las grandes amigas de la novia Toby y Lexie.
En esta ocasión los dos jugadores en el juego del gato y el ratón son los
gemelos Graydon y Rory, el primero es el heredero de la corona de Laconia y
prometido de Lady Danna y el segundo es su hermano menor, el díscolo bala
perdida y enamorado de la prometida de su hermano. Dice la leyenda que los
gemelos de la familia solo encontraran el amor verdadero cuando una mujer sea capaz
de distinguirlos.
Graydon asiste a la boda para pensar en sus obligaciones, en descansar un
poco y decidir qué hacer en su futuro cuando Toby cruza en su vida distinguiéndolo
desde el primer segundo de su hermano. ¿Será ella su amor verdadero? ¿Podrá su
corazón mandar sobre las obligaciones hacia su pueblo?
Para descubrir estas respuestas decide quedarse una semana más en el pueblo
y aunque los dos sienten una atracción que raya la locura deciden negarla por
el bien de su futuro. Los dos hermanos intercambian papeles y la comicidad de
la situación chocará con los sentimientos de los dos hermanos.
Los personajes secundarios son excelentes, las relaciones que se establecen
entre ellos y como la mayoría del pueblo se conjura en pequeñas tramas para
regalar felicidad a Toby es emocionante y emotiva, ella es una joven especial,
se prometió llegar virgen al matrimonio y eso solo hace que todos los jóvenes
de isla busquen ser el primero para ella, pero ninguna la hace vibrar, su vida
se resume en trabajar y soñar. Hasta que debe compartir piso con Graydon y dos
de sus guardaespaldas, Daire un hombre curtido y su pupila Lorcan, unos
personajes con una historia propia que contar.
Vergara sabe cómo tocar la fibra más sensible de sus
lectoras, en esta novela no se mezclan solo los sentimientos de obligación con
el amor, sino que el pasado, el destino y un amor eterno aparecerán entre la
neblina de los sueños para atormentarlos y mostrarles aquello que podría ser
pero que ambos se niegan a aceptar.
Sus vidas se mezclaran con las de Tabitha y Garrett, unos jóvenes
enamorados y condenados a un futuro sin amor en la época de la Regencia, dos
parejas que se reflejan entre ellas y quizás arreglar el pasado aporte luz al
presente.
Un príncipe azul que muestra su capacidad para dirigir pero que desconoce
el uso de una tarjeta de crédito, con dotes para la lucha pero que se queda
mudo cuando una mujer le recrimina, Graydon es la personificación del saber
hacer y saber estar, es un príncipe que ha olvidado que es un ser humano, un
hombre con un corazón libre para sentir emociones y amor.
Us ve de gust una bona novel·la històrica? Us ve de gust
conèixer una nissaga impressionant?
Si les vostres respostes són afirmatives us heu de rendir
a Temps de família.
A la darrera novel·la de la Tània Juste ens remuntarem al any 1898 en què en Bonaventura Giner
torna de Cuba i s’estableix al seu Penedès natal per tal de convertir el mas
familiar en un imperi vinícola.
Tres generacions de la família Giner protagonitzen la
novel·la mereixedora del Premi Nèstor
Luján de Novel·la Històrica.
El que m’ha fet reflexionar la novel·la és sobre la
naturalesa humana, el veritable fundador es va deixar la pell per crear un
imperi en una època més que convulsa però amb il·lusió i una forta necessitat
de deixar quelcom a les generacions futures i alhora la seva empremta en aquest
món. Ell és l’esforç.
Anys més tard aquest esforç dóna fruits i com tot pare
vol que els seus fills tinguin una cultura i uns estudis i les oportunitat que
potser ell no ha tingut. Ells són els “afortunats”.
Lògicament néts i besnéts també tindran sentiments vers
el mas, l’imperi i el valor del treball cadascun entès a la seva manera molt
vinculada al moment social i econòmic de la terra catalana.
De la mà de Columna
podem degustar una novel·la ben ambientada, amb una historia definida i amb
missatge en la que tots ens hi veurem reflectits com a éssers individuals i con
a membres d’una família.
Només podria dir-ne milers d’adjectius positius i crec
que el millor que podeu fer és descobrir vosaltres mateixos aquesta gran
lectura.
Escrius de la
mateixa manera ara que ja tens més novel·les publicades i més experiència? Em considero una escriptora
“en construcció” i espero seguir dient el mateix als noranta anys! Sempre estem
aprenent de la vida, de l’ofici, de les persones que ens envolten, de les
experiències que vivim, siguin literàries i/o personals.
Quina creus que
és la teva marca personal com a escriptora? Què tenen es comú els teus llibres?
Probablement
serien els propis lectors i lectores qui respondrien millor a aquesta pregunta,
doncs són ells qui coneixen allò que aconsegueixo transmetre’ls. De fet, no
crec que cap autor pugui ni sàpiga autodefinir-se plenament. L’escriptura es
desenvolupa d’una forma misteriosa, es regeix per unes normes i un mètode que
hem de conèixer per saber trencar, doncs és quan la història i els personatges
flueixen per si sols que allò que escrius és viu i és tan real com la vida
mateixa.
Si hagués de presentar els llibres escrits fins ara com
un tot diria que m’agrada submergir-me en les vides i les relacions humanes
d’aquells que han viscut en períodes del nostre passat. M’apassiona viatjar en
el temps i visc sota la ferma convicció que el temps en què vivim condiciona la
nostra manera de ser, de sentir i d’actuar.
Creus que ser
escriptor avui en dia és més fàcil doncs gràcies a les xarxes socials hi ha més
interacció amb els lectors? Les
xarxes socials són un gran aliat per a la projecció de tot autor, una manera
d’apropar-te al lector que fins ara no teníem, però aquest nou mitjà mai ha de
substituir el contacte humà, el qual és completament necessari ja que aporta
molts beneficis tant a l’autor com al lector. Les trobades amb els clubs de
lectura, les xerrades, conferències... donen la possibilitat de mirar-nos als
ulls, d’intercanviar un somriure, de trobar certes complicitats que van molt més
enllà del teclat.
A l’actualitat
hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els que
escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu us heu de
justificar massa sobre la feina que desempallegueu? Quan vaig decidir dedicar la meva vida
a l’escriptura ho vaig fer per necessitat, perquè sabia que aquell era el meu
camí personal cap a la felicitat. I vaig renunciar a moltes coses, sobretot
materials, probablement a una vida més fàcil. Així que no concebo que algú
pugui escriure en nom meu, ja que escriure no és una aparença sinó una manera
de viure al món.
Com et sents
essent la guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica? El premi em va fer molta
il·lusió, és un honor per a mi i un estímul per a seguir treballant de valent.
Com ha estat el
procés d’investigació del marc històric? T’has basat en alguna família en
concret? El
treball de recerca ha estat llarg i intens, ja que no només calia conèixer bé
el marc històric en què viuen les tres generacions dels Giner sinó que també
calia saber sobre la vinya i l’elaboració del vi, sobre la vida a pagès i com
aquesta s’ha anat transformant al llarg del segle XX. Senyors i pagesos de
diverses famílies del Penedès m’han inspirat i probablement alguns dels seus
membres han aportat color i major dimensió a alguns dels personatges que
apareixen a “Temps de família”, però sobretot la família Giner es nodreix
d’allò que tots coneixem en primera persona: l’univers familiar.
Et veus
escrivint en algun altre gènere? Per què no? Jo estimo l’escriptura en totes les seves
formes i sóc conscient de tot el seu potencial. Espero que esdevingui un viatge
llarg, divers i ple d’intensitat.
Tens alguna
frase d’algú que hagi esdevingut el teu mantra o font de motivació? En tinc una llibreta plena!
Però la principal font de motivació la trobo a través de les moltes lectures
que et van formant com a persona i com a escriptor i que esdevenen clau per a
voler aportar, tu també, el teu granet de sorra. M’agrada pensar que hi ha
autors que m’han fet una mica més escriptora, com Mercè Rodoreda o Iréne
Nèmirovski (per citar-ne només dos), i per a “Temps de família” en concret hi
ha grans obres que han activat aquest repte, com és el cas de la gran nissaga
per excel·lència: “Els Buddenbrook” de Thomas Mann.
Parlant ja de la
novel·la. Amb quina generació et veus més reflectida? Més que amb una generació concreta, hi
ha aspectes d’alguns personatges que m’agradaria posseir, com l’empenta de l’Indiano
en crear alguna cosa del no-res, o la gosadia de la Violeta que no coneix cap
límit, o l’instint de supervivència de la Roser.
Creus com
nosaltres que amb el pas del temps hem perdut la capacitat de treball i de
l’esforç? (en Bonaventura és un bon exemple de treballador incansable) Penso que el món en què vivim
s’ha accelerat de tal manera i l’oferta és tan àmplia que tendim a la dispersió
i al cansament massa precoç de les coses. Ho volem tot amb petites càpsules i amb
resultats immediats, i ho oblidem tot amb massa facilitat. Jo admiro aquelles
generacions que dedicaven molt temps a aprofundir en el coneixement i en tot
allò que feien, a base de treball constant.
Hi ha algun
personatge a la novel·la que sigui el teu preferit o el teu odiat? Com un actor que interpreta un
personatge, sóc capaç de defensar-te el més dolent de tots, malgrat que el
pugui detestar.
Ets una
escriptora fabulosa i les teves descripcions són meravelloses. Has recapitulat
fotos del Penedès o hi has fet més d’una passejada? Moltes gràcies per aquestes floretes!
Sí que he anat molt sovint al Penedès, ja que no hi havia res més inspirador
durant el procés d’escriptura que veure avançar el cicle de la vinya al pas de
les estacions. També la llum del Penedès, en les diferents hores del dia ha
esdevingut un element decisiu en el meu procés.
Quina creus que
és la clau per enganxar al lector? Primer hi has de creure tu en allò que escrius,
enganxar-t’hi de veritat, per després poder arribar a algú més.
Catalunya i
Barcelona amaguen més històries que ens vulguis explicar en un futur proper? Tinc històries i personatges
per a una vida sencera de llibres, i Catalunya i Barcelona sempre en formen
part, de la mateixa manera que formen part de mi.
Quin seria un
bon vi per acompanyar aquesta lectura? Sens dubte un dels vins del Celler
Pardas, un descobriment molt especial que vaig fer en l’aventura d’escriure
“Temps de família”. Un dels seus dos propietaris, en Jordi Arnan, no només em
va permetre participar en un dia de verema sinó també em va mostrar de primera
mà què significa estimar la terra, la vinya i el bon vi amb passió.
I el fil
musical, quin seria? Serien
algunes peces de música clàssica com les que toca al piano la mestressa de can
Giner, i a la vegada hauria d’incloure tots els sons que configuren la vida al
camp. De tant en tant, una cançó de ball popular.
Per finalitzar, ens agradaria que ens responguessis el que ja ha esdevingut
la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t’han fet i creus important?
Ens la respons?
Creus que els autors catalans haurien de tenir més facilitats per a traduir
les seves obres a d’altres idiomes? Definitivament
sí.
Mil gràcies de nou i et
desitgem de tot cor que aquesta novel·la et reporti totes les alegries que et
mereixes!
Intrigas, pasiones y venganzas se
entretejen y conseguirán llevar a la protagonista a buscar su verdadero
destino.
Parece ser que Loki y Odín han
decidido jugar entre las páginas de la novela Los tres nombres el lobo creando su propia magia, un juego de
espejos donde el pasado atormentará a nuestra protagonista para mostrarle un
amor que ha traspasado las fronteras del tiempo y del espacio.
Es hora de despertar querida
Victoria. Sus pesadillas empiezan cuando en su buzón encuentra un anillo
antiguo, lo que no sabe y descubrirá tras una sesión de regresión es que un
anillo como ese le perteneció siglos antes como regalo de su marido.
En este momento empieza una
historia llena de luces y de sombras, de encuentros y desencuentros, de
pasiones irrefrenables y de envidias envenenadas, Lola P. Nieva nos invita a pasearnos por el siglo IX d.C, en la
piel de la joven Leonora a quien su belleza la llevará a unas nupcias con
Rashid a quien ama profundamente aunque él tomará una segunda esposa.
Mientras viajan a Sevilla para
encontrar al padre de ella, los barbaros vikingos saquean la ciudad, quemando,
asesinando y llevándose las mujeres como esclavas, entre ellas se encuentra
Shahlaa (Leonora).
Desde ese momento deberá ser
fuerte y descubrir su nueva vida, entre esos barbaros se encuentra Gunnar, un
hombre fuerte, rudo y autoritario pero con un corazón noble que cae presa del
embrujo de ella, en ese momento nacerá Freya, un tercer nombre para una mujer
luchadora y capaz de mostrar entereza e inteligencia ante la adversidad.
Lo que Freya no esperaba era que
su corazón la traicionará y con el tiempo y la perspectiva viera a Gunnar como
hombre y no como un bárbaro, entre ellos nacerá algo más profundo que el
tiempo, no solo será un amor floreciente carente de dificultades, sino una
lucha encarnizada contra los elementos y contra personas que desean su fracaso.
Una novela que nos ofrece Booket donde disfrutaremos de los
aromas a especias árabes, de los colores y del sol cálido del mediterráneo y de
su cultura, del mismo modo descubriremos los hermosos parajes fríos nórdicos,
sus hombres y sus costumbres.
Una novela que no se trata
simplemente de un viaje entre mundos, sino de un viaje existencial en la vida
de una mujer y de como el destino le regalará una oportunidad que no esperaba.
Su prosa es limpia y pulcra, sus
personajes están tan bien perfilados que los hace reales, sufriremos con ellos,
pero también descubriremos sus almas torturadas.
¿Qué haríais vosotros si el
pasado llamará a vuestra puerta con un futuro firmado en las estrellas?
Una novela que no deja
indiferente, con un marco histórico indescriptible que deja con ganas de mucho
más, para abrir boca y a modo de adelanto podéis encontrar en
ebook “El despertar del lobo”, los capítulos iniciales de “Tras las
huellas del lobo”, final y desenlace de la biología (de momento).
Recordad que el lobo tiene de fiero y
peligroso lo que tiene de leal y fiel.
Us ve de gust una bona novel·la històrica? Us ve de gust
conèixer una nissaga impressionant?
Si les vostres respostes són afirmatives us heu de rendir
a Temps de família.
A la darrera novel·la de la Tània Juste ens remuntarem al any 1898 en què en Bonaventura Giner
torna de Cuba i s’estableix al seu Penedès natal per tal de convertir el mas
familiar en un imperi vinícola.
Tres generacions de la família Giner protagonitzen la
novel·la mereixedora del Premi Nèstor
Luján de Novel·la Històrica.
El que m’ha fet reflexionar la novel·la és sobre la
naturalesa humana, el veritable fundador es va deixar la pell per crear un
imperi en una època més que convulsa però amb il·lusió i una forta necessitat
de deixar quelcom a les generacions futures i alhora la seva empremta en aquest
món. Ell és l’esforç.
Anys més tard aquest esforç dóna fruits i com tot pare
vol que els seus fills tinguin una cultura i uns estudis i les oportunitat que
potser ell no ha tingut. Ells són els “afortunats”.
Lògicament néts i besnéts també tindran sentiments vers
el mas, l’imperi i el valor del treball cadascun entès a la seva manera molt
vinculada al moment social i econòmic de la terra catalana.
Drames com la fil·loxera, la guerra civil, la postguerra
marcaran els seus caràcters i ens demostraran de quina pasta estan fets els
Giner de cada generació.
És una novel·la molt descriptiva i sembla que puguis
trepitjar la terra, olorar les vinyes i sentir al cos la humitat de les càmeres
on les ampolles esperen el moment just d’esplendor.
És atractiva i amb personatges molt diversos que
interactuen amb d’altres d’una manera natural i mai perdent de vista la trama
principal que es desenvolupa amb suma veracitat. Us ben asseguro que no hi
trobareu cap anacronisme!
De la mà de Columna
podem degustar una novel·la ben ambientada, amb una historia definida i amb
missatge en la que tots ens hi veurem reflectits com a éssers individuals i con
a membres d’una família.
Només podria dir-ne milers d’adjectius positius i crec
que el millor que podeu fer és descobrir vosaltres mateixos aquesta gran
lectura per afrontar aquest Gener i la “resaca” de les festes nadalenques.
Bé, també us puc aconsellar que estigueu atents a
l’entrevista que publicarem demà amb l’autora. Una noia que gentilment estima
al seu públic i valora totes les opinions. Una lletraferida amb molt de talent
que ja ens va captivar amb “L’hospital dels pobres”.
