Entrevista Jessica Cornwell

Avui cau com a sorpresa a les nostres mans "El llegat de la serp", una novel·la que remunta la història amb una protagonista embriagada de curiositat de la mà de la a autora Jessica Cornwell.

Realment és una història que atrapa i sorprèn molt gratament, té flashbacks cap al passat plens d'una gran documentació sobre la història i un amor cap a aquesta que queda plasmada en cada descripció gairebé fotogràfica de les dones, els textos i els escenaris que ens descriu.

Situada entre Barcelona i Mallorca, la néta de l'aclamat John Le Carré, ens explica la història d'Anna Verco, una investigadora americana que descobreix unes cartes amagades durant segles que obligaran a reobrir un cas de múltiples assassinats ocorreguts en 2003.

Encara que és l'inici d'una trilogia i el misteri ha de seguir viu per a les pròximes entregues tal com el seu jove i aventurer cor, aquest primer lliurament és una delícia que acaba bastant tancada a la vegada que neix en el lector una gran ànsia per descobrir les pròximes entregues.

De la mà d'Edicions 62 crec que teniu la lectura ideal per a aquest estiu i us deixarà amb molt bon gust de boca i expectants a les novetats de l'autora.

Voleu conèixer una mica millor? Donem-li el torn de paraula

Com era la petita Jessica, eres una nena de nines i entremaliadures o una petita enamorada dels contes i les històries meravelloses? Sempre estava cremada pel sol i no tenia molt interès per les nines. Vaig créixer en un poble rural al nord de Los Angeles, un poble famós pels seus horts de taronges. M'agradava nedar al mar i caminar per les muntanyes. Per això crec que em vaig enamorar de Mallorca, l'illa em va recordar molt la meva infància a Califòrnia. Els llibres eren una evasió, una gran aventura. M'encantaven els mites i contes de fades, i llegia voraçment, sovint era capaç de llegir un llibre en un sol dia. Primer vaig llegir els mites grecs, després les llegendes nòrdiques, faules britàniques i el folklore natiu Americà. Més tard em vaig interessar pels contes de l'oest dels Estats Units. I també pel llibre “Donetes”, que he llegit diverses vegades. Després vaig recuperar la influència britànica, amb L'Illa del Tresor i les aventures de Sherlock Holmes. El Llegat de la Serp reflecteix el meu primer amor pels mites - i el perill potencial de la imaginació - cosa que sens dubte prové d'una infància rural, on les muntanyes es consideraven com Déus i els ocells parlaven un llenguatge secret. Quan vaig començar a escriure, vaig saber immediatament que volia escriure una novel·la gòtica, un misteri fosc i terrible.

Quan et vas adonar que el món de les lletres t'estava esperant? De petita volia escriure desesperadament ... però després vaig créixer, vaig madurar i vaig posar distància a aquest somni. Quan vaig acabar l'últim capítol de la meva primera novel·la, em vaig adonar que podria tenir l'oportunitat d'escriure professionalment. Abans sempre havia estat un somni ... un somni que mai m'havia donat permís per prendre-m'ho seriosament.

Ens podries explicar un record del teu avi en el vessant més familiar i d'altra banda algun consell que t'hagi donat com a escriptor? Quan tenia tretze anys, vaig fer una entrevista al meu avi sobre la seva carrera com a espia. Encara tinc el vell casset de cinta d'aquesta entrevista en el meu escriptori. Em va dir que parlar un altre idioma era guanyar una altra ànima. Estava citant Carlemany i vaig prendre les seves paraules seriosament. Aquesta declaració tranquil·la em va portar a aprendre espanyol i, eventualment, em vaig traslladar a viure a Espanya. Aquesta decisió em va ajudar per començar a escriure. A vegades crec que la nova ànima que vaig trobar a Barcelona (gràcies a la inspiració del meu avi) em va permetre convertir-me en una escriptora.

Si tinguessis l'oportunitat de compartir taula i estovalles amb algun escriptor (viu o mort) com seria? Per què? Com puc triar? Hi ha tants autors extraordinaris! Per a mi, en aquest moment, m'encantaria sopar amb Elena Ferrante, penso que és un geni. Mai he llegit res tan poderós sobre l'amistat entre dones com la seva sèrie napolitana. Ella ha canviat la meva manera de pensar sobre les lletres. Trobo que l'honestedat de Ferrante és fins i tot despietada, nua i plena de foc. El seu treball em consumia. Compartint taula, suposo que estaria molt preocupada sobre la possibilitat que Ferrante veiés el meu interior, la meva essència. Però m'agradaria assumir aquest risc.

Creus que la història que cada persona deixa en morir és passat que es vol fer present com passa a la teva novel·la? Cada vegada més, crec que la història mai mor. Simplement muta, canviant de forma igual que els records també canvien de forma. El passat camina al nostre costat i es teixeix a través del cap d'agulla del present. Quan construïm ciutats sobre els fonaments de vides oblidades, les seves històries tenen una manera misteriosa de donar-se a conèixer, en les nostres llengües, en els nostres mites, en els nostres somnis, com un palimpsest, aquest manuscrit que conserva encara una escriptura anterior que va ser esborrada per deixar una superfície sobre la qual escriure de nou.

A la vida d'Anna trobem moltes vivències místiques, màgiques, llegendàries ... El procés de documentació ha estat molt exhaustiu. Què t'ha sorprès més? Què hi ha de veritat i què és obra de la ficció? El meu procés d'investigació ha estat molt llarg - es va desenvolupar durant anys. El Llegat de la Serp barreja realitat i ficció lliurement. Després de visitar Mallorca i Miramar, em va sorprendre moltíssim descobrir que Ramon Llull era considerat, després de la seva mort, com un gran alquimista. Aquest descobriment em va donar la base per Rex Illuminatus, que roba el nom de Llull i descobreix l'elixir de la vida. També em vaig emocionar en descobrir que els romans van conservar llibres sibil·lins a la seva capital i encara em vaig emocionar més en saber que res havia quedat d'aquests textos profètics originals. Vaig pensar: Aquí hi ha un gran misteri al qual puc donar forma i explorar! També em fascina que alguns dels descobriments més importants de textos antics han arribat a les nostres mans en forma de manuscrits amagats en monestirs.

En què et sembles a l’Anna? Potser em semblo en la seva ansietat i la seva fragilitat, una fragilitat que amaga una força més profunda. També en la seva determinació. A més, l’Anna està obsessionada amb la veritat, sacrificaria qualsevol cosa - incloent a si mateixa - per trobar el llibre que està buscant. A mi, m'agraden aquestes característiques en una dona, la seva determinació i la independència d'esperit ...

Què et va empènyer a presentar la teva obra en forma de trilogia? Quins avantatges presenta? Sabia que l‘Anna tenia més d'una història per explicar, així que em vaig decidir a escriure una trilogia des del principi, principalment perquè volia permetre que l'Anna creixés com un personatge a través del temps. Tinc la intenció de revelar més i més del món d'Anna mentre la sèrie es desenvolupa, seguint el seu propòsit, el seu misteri.

Ens pots avançar alguna cosa del proper lliurament? Ara ... escric cada dia, i no vull dir res ... és massa d'hora! Però ... Puc dir que en la pròxima entrega, tornem a Mallorca, a Fabregat, a Barcelona, ​​i l’Anna viatjarà fora, a través de Nàpols i Londres.

Si li haguessis de posar música a l'obra Quina cançó triaries? El Cant de la Sibil·la! Precisament vaig escriure la novel·la escoltant la versió mallorquina.

Per finalitzar ens agradaria presentar-te la pregunta de la casa que resa el següent:
Quina és aquesta pregunta que no t'han fet i sempre has esperat? Ens la pots respondre?
 
La pregunta seria: Per què vas decidir escriure una novel·la feminista en la tradició gòtica? No crec que fos casual que Mary Wollstonecraft escrivís novel·les gòtiques a l’hora que la seva Vindicació dels Drets de la Dona, i que la seva filla Mary Shelley seguís aquest esperit a Frankenstein. Sempre he volgut parlar de la història del feminisme a través de les novel·les gòtiques, novel·les plena de fantasmes i dolor, que moltes vegades (des del segle XVII fins avui), han estat escrites per dones.
 
Moltíssimes gràcies pel teu temps i les teves paraules. Per a nosaltres és tot un plaer poder apropar als nostres seguidors una figura capaç d'escriure aquesta meravellosa història.
Molta sort i gràcies de nou.

Moltíssimes gràcies a vosaltres - per haver llegit el llibre, pel vostre temps, i les vostres preguntes, ha sigut molt interessant respondre. Realment aprecio l'oportunitat de compartir la meva novel·la amb vosaltres, i els vostres lectors. Espero que podem tenir una altra conversa en un futur!

Molta sort a vosaltres, i que tinguin un estiu brillant!

Salutacions,
Jessica Cornwell

El llegat de la serp

Avui cau com a sorpresa a les nostres mans El llegat de la serp, una novel·la que remunta la historia amb una protagonista embriagada de curiositat de la mà de l’autora novell Jessica Cornwell.

Realment és una historia que atrapa i sobta, té flashbacks cap al passat dotats d’una gran documentació i un amor per la història que queda plasmat en cada descripció quasi fotogràfica de les dones i els escenaris que ens descriu.

Situada entre Barcelona i Mallorca, la néta del prestigiós John Le Carré, ens explica la història de l’Anna Verco, una investigadora americana que descobreix unes cartes amagades durant segles i segles que obligaran a reobrir un cas de múltiples assassinats a l’any 2003. 

Ella ho deixa protocol·làriament en les mans del inspector Fabregat però també iniciarà una descoberta vital entre aquells papers trobats a les illes. El llibre amb el que comença tot el misteri és “Els papers de la serp” i està escrit en la llengua dels alquimistes, les bruixes i les dones escribes.

Cada interrogant n’obrirà molts d’altres i poc a poc descobrirà que ella és una peça fonamental en aquest immens trencaclosques que encara no està complert.

Diuen que la curiositat va matar el gat però realment són uns misteris que no pot deixar en mans de policies ni detectius, ha de ser ella qui s’embruti les mans i s’hi trenqui les banyes doncs allò que està a punt de descobrir pot canviar per complert el sentit holístic de la seva vida.

Què hi pot haver entre els papers de la serp? Els ha trobat ella o ells l’han trobat a ella? Com afectarà al seu futur? Arribarà a donar respostes carteres?

Aposteu per un si immens tot i que és l’inici d’una trilogia i el misteri ha de seguir viu per a les properes entregues tal com el seu cor jove i aventurer. Aquesta primera entrega és una delícia i tot i que acaba bastant lligada neix en el lector una gran ànsia per descobrir les dues properes entregues.

Son els Picatrix el que semblen? Té tots els documents que necessita? I aquells de Ramon Llull? Podrà ella sola amb tanta feina d’anàlisi del passat místic i màgic de la ciutat?

Amb els seus encants i la seva personalitat únic segur que algun bondadós cavaller trobarà per tal de confiar-hi i poder intercanviar opinions!

De la mà d’Edicions 62 crec que teniu la lectura ideal per aquest estiu i que us deixarà amb molt  bon gust de boca de cara a les novetats de l’autora! 

Una noia que arriba trepitjant fort! 

La voleu acompanyar?

La casa de les miniatures

“Amor i obsessió, traïció i venjança, veritats amagades i sospites latents.” 

Jessie Burton ens sedueix amb una història amb arrels reals que amb la seva imaginació aconsegueix transformar i seduir a lectors amb la seva primera novel·la La casa de les miniatures, amb la qual ha rebut l’Specsavers National Book Award i ha estat triat el llibre de l’any per Waterstones.

La historia real tenia com a protagonista a Petronella Oortman, qui va estar casada amb Johannes Brandt i aquest li va regalar una casa de miniatures que podreu veure exposada al Rijksmuseum.

També l’ambientació i la decadència de l’època tenen arrels verídiques, gràcies a un gran treball de recerca sobre Amsterdam a finals del segle XVII.

Amsterdam ens ofereix una novel·la que ho té gairebé tot, una jove donzella, Nella Oortman es casada amb un home molt més gran que ella, en Johannes Brandt, un home que no li fa cas ja que dedica el seu temps als seus negocis, deixant a la jove esposa en mans de la seva nova cunyada i el servei de la casa.

Un matrimoni de conveniència com s’estilava en aquella època.

El seu marit la sorprendrà amb un regal inesperat, una casa de nines replica de la seva nova llar, aquesta casa de nines serà un fil conductor entre ella i el lector, a mesura que va rebent miniatures molt reals d’una persona que s’amaga entre les ombres, anirà reconstruint i descobrint els secrets que s’amaguen entre les seves parets.

El personatge principal on recaurà el pes de la novel·la és la Nella, qui a mesura que avancem en la novel·la anirà madurant, evolucionant i transformant-se de cuc de seda a papallona. Una noia que no sap res de la vida i que com qui diu és llançada als taurons i que sobreviurà demostrant una fortalesa interior destacable.

Encara que Marin, la cunyada, també portarà un pes important, les dues dones porten el pes de la novel·la de la mateixa manera que les dones de l’època portaven el pes de la casa. Dos personatge que són contraposats però que a mesura que anem descobrint plana a plana allò que amaga la casa, elles ens aniran mostrant com ni una és tan dolenta ni l’altra tan bleda com semblen. 

Jessie Burton aconsegueix amb una trama que es va mostrant pàgina a pàgina i un ambient recarregat, asfixiant i en alguns moments torturador d’una època fosca, que el lector no pugui parar de llegir, aquest necessitarà descobrir quin és el secret que amaga la vida de la Nella.

Un tapis que s’anirà formant gràcies a la varietat de personatges i als secrets que amaguen cadascun d’ells. Un tapis on encara restaran fils escapats i qui sap si algun dia en sabrem alguna cosa més.

Una novel·la que no deixa indiferent i que convida a descobrir Amsterdam amb nous ulls. Amsterdam edicions ens convida a Amsterdam, i no és un joc de paraules. 

Hijo de nadie

“Romance, pasión y aventuras paranormales a raudales en esta vigesimocuarta entrega de la serie los Cazadores Oscuros.” 

Sherrilyn Kenyon se ha convertido en todo un fenómeno internacional gracias a su saga de los Cazadores Oscuros, sus títulos despuntan en las listas de más vendidos en The New York Times, Publishers Weekly y USA Today. Su web www.sherrilynkenyon.com recibe más de diez millones de visitas cada mes.

Plaza & Janés nos presenta su última novela Hijo de Nadie, título número veinticuatro de su lista. Sus cazadores oscuros son unos personajes que se hacen querer, su misión es mantener a los humanos a salvo de los peligrosos seres sobrenaturales que desean su destrucción, un mundo de fantasías oníricas, luchas encarnizadas, sangre, lágrimas y el arma más poderosa que posea la humanidad, el amor y la bondad.

A todos aquellos que conozcáis nombres como Aquerón, Julian, Kirian, Talon, Amanda, Tabitha, Selena y un montón de amigos y familia de estos sabréis por experiencia propia que sus novelas son adictivas, la mayoría de estas, como la que presentamos hoy se puede leer por separado, pero, y este pero es bastante grande, perderéis un contexto y unos cimientos que se han ido haciendo más sólidos novela tras novela, en cada una de ellas los personajes crecen, evolucionan, llegando a crear una historia coral donde aquellos que lucha por el bien se enfrentan contra un mal perverso, contra el posible fin de la humanidad y la destrucción del mundo.

En esta entrega que viene precedida por “Stixx”, “Tiempo sin tiempo” y “El Guardián”, nos regala un elemento nuevo, una reminiscencia a las historias de Camelot, de Merlín y Morgana, de la magia más oscura y del poder sin control.

Nuestra protagonista es Jo, una joven increíble, con una vida llena de desgracias que la han convertido en una luchadora, una joven fuerte que es arropada por su familia y sobre todo por la rara de su prima Selena, que afortunadamente está casada con un abogado que la saca de muchos lio.

Selena le ofrece un trabajo de cámara para filmar un especial sobre una casa embrujada, lo que estas no saben y descubrirán es que la casa esconde un secreto, un portal a otra dimensión y que Jo por un tropezón se encontrará en un infierno.

Allí su noble corazón y su bondad le traerán alegrías y disgustos a la par, conocerá a un demonio, Cadegan, un hombre torturado pero con un corazón puro, a un dragón muy humano y a muchos demonios con mala sangre.

En ese momento empezara una lucha entre el corazón y la razón, Jo está decidida a salvar a Cadegan, al precio que sea, y este estará dispuesto a pagar con su vida por salvarla a ella. 

Afortunadamente llegará la caballería y quizás todos juntos consigan que los dictados del corazón puedan más que una maldición.

Una novela donde el sarcasmo y la ironía fluyen página a página, donde la seducción está servida y dejar de leer es casi un imposible.

Quizás el fin del mundo esté cerca, pero quizás aún no ha llegado el día.