Ombres a la foscor

Sant Joan potser és la millor festa de l’any, però la nit més llarga pot despertar les ànimes que ens volen confessar els seus secrets més amagats.

Avui us portem una excel·lent suggerència per al públic juvenil de cara a les acaballes del curs. 

Hi ha alguna nit més màgica que la nit de Sant Joan? Crec que per molts joves fa olor a llibertat doncs després d’un any d’estudis i els exàmens finals és un dels primers dies de vacances en que ens acomiadem de les presses i les angoixes del dia a dia i li donen la benvinguda a l’època més lliure de l’any on els horaris, les carpetes, els apunts i els enemics dormen en un calaix fins al Setembre vinent.

Gràcies a Ombres a la foscor, una obra atraient i seductora del escriptor novell Arturo Padilla de Juan podem veure com un grup de joves somien amb aquesta nit però acaba essent infinitament diferent al que havien planejat.

Són sis amics, sis ànimes joves amb l’única pretensió d’acampar a la muntanya per tal assenyalada data. Una excursió agradable i descrita amb molta frescor que de sobte es tornarà molt fosca i oclusiva... estan sols?

No, no estan sols, enseguida noten una presència, quelcom inexplicable, que està amb ells vigilant-los d’una manera inquietant. Ja sabeu que a la nit, les branques, els sorolls i qualsevol cosa espanta més però s’adonaran que potser no estan en el camp de la suggestió sinó veient-se les cares amb un fatídic aniversari.

Pot ser el fantasma de la víctima de l’accident que va succeir tot just fa un any? Quin lligam hi ha entre la víctima i ells? Com se les empescaran?

No dubteu en l’agilitat i el caràcter resolutiu dels joves i acompanyeu-los a l’aventura que ens ofereix Estrella Polar, una novel·la per un públic adolescent feta amb respecte oferint-los allò que esperen i defugint de les histories de sempre o els contextos tan trillats.

Sembla mentida com escriu aquest jove autor, els seus personatges tenen moltíssim volum, la trama té un ritme electritzant i una base treballadíssima. Té tots els ingredients per ser una lectura totalment plaent!

Us animeu a descobrir el secret de la muntanya i del seu habitant? Vinga va, no sigueu mandrosos i acompanyem a aquests sis joves a la seva aventura! No us en penedireu! 

Et donaré el sol

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us sorprenem amb una novel·la jove, vital i valenta que reflexiona sobre la pèrdua de nosaltres mateixos i el procés que hem de fer tots al créixer de reconèixer-nos, estimar-nos i valorar el nostre entorn i les persones que el conformen.

A Et donaré el sol coneixerem a dos germans bessons que són molt oposats, tot i que s’estimen sense límits un esdeveniment que els toca molt de prop a ambdós farà que les seves reaccions i els camins que escullen siguin oposats.

En Noah es un nano solitari al que l’apassiona dibuixar i una vida molt relaxada a la penombra de la seva habitació, en canvi, la Jude és una noia vitalista que es menja el món (o això creu), només necessita una mica de maquillatge, xerrar amb tothom i pràcticament fer vida al carrer i envoltada d’amics.

Un és molt tancat i l’altre un pel massa oberta, un ying i yang enmig d’un huracà d’esdeveniments que els faran pensar sobre què i com estan actuant davant el detonant del seu distanciament.

Al cap de tres anys es segueixen estimant però gairebé són uns desconeguts, han quedat enrere els dies en que amb una sola mirada ja s’entenien o els dies en que no calia fer res per cridar l’atenció de l’altre en els pitjors moments. 

Les trapelleries, les escapades i les complicitats també s’han esvaït com el fum d’una cigarreta que només dibuixa melancolia... 

Ells saben que junts poden vèncer mil dimonis i que separats estan caient en totes les trampes del destí a més d’estar amargant-se poc a poc i perdent el nord. L’un és la brúixola de l’altre i només si es retroben ells mateixos i encaren la veritat d’allò succeït podran ressuscitar i ser aquells germans alegres i despreocupats que tant i tant enyoren.

L’autora, la Jandy Nelson ens ofereix una novel·la juvenil plena de moralitat i preguntes fonamentals per a la vida mentre l’emmarca en una modernitat total en la que es pot parlar de sexe, drogues, alcohol, velocitat i música al màxim volum.

No us volem desvetllar “el fet”, el factor desencadenant per tal de no aixafar-vos la lectura que de ben segur us agradarà i farà les delícies del públic juvenil.

Una novel·la forta en que les llàgrimes es donen la mà amb les rialles en un va i ve constant que ens deixa amb el cor en un puny i l’esperança per la vida com a bandera.

Us animen a veure com tots estem sota el mateix cel? Gràcies a Fanbooks descobrireu que encara qui hi hagi un cel ennuvolat sempre tenim la garantia que al seu radera hi ha el sol brillant, només hem d’estar a punt per veure’l.

La cocinera

Foto: X.R.Trigo

Pocas cosas puedo decir de esta brillante, excelente e incomparable escritora que no haya dicho un millar de veces.

Coia Valls es una de las autoras más reconocidas en lengua catalana y su secreto recae en su habilidad para transportar al lector a épocas y lugares anclados en el tiempo pero que al ir leyendo se transforman en presente para el lector.

Con ella podemos disfrutar de una prosa fresca, nada retorcida y muy sensible, una lectura que se va fundiendo con el lector hasta llegar al corazón, el alma y la cabeza, un arte muy difícil de conseguir y que en su pluma parece una calidad innata y sencilla, llana, donde realmente el lector pierde el mundo de vista y se adentra en una vida ajena a la suya pero que recordará durante mucho tiempo.

Sus historias dejan sabor dulce al paladar, son sutiles y alientan al lector a descubrir mucho más de lo que se esconde tras las páginas que conforman una novela muy bien estructurada, con un hilo argumental definido y algo que va más allá.

Creo firmemente que lo que sus novelas transmiten de ella, es un corazón generoso, una personalidad contundente y una amistad que regala siempre con una sonrisa.

 

Después de disfrutar con "La princesa de jade", "El mercader" y "Las torres del cielo", por fin podemos disfrutar de su última novela publicada en formato de bolsillo gracias a Ediciones B, La cocinera es mucho más que una novela histórica, es la historia de superación de una mujer con gran talento capaz de cautivar con su trabajo tras unos fogones.

Nuestra nueva amiga es Constanza, una joven que deja atrás sus raíces y su tierra para llegar a la nuestra, una Barcelona convulsa donde viven sus abuelos, es una mujer dulce, un poco descarada pero con un carácter firme, sabe lo que quiere y luchará por conseguirlo.

Constanza sueña en ser una gran cocinera, pero el hecho de ser mujer en una época dominada por los hombres le hará las cosas muy difíciles y quién sabe si nunca podrá alcanzar su sueño.

Su travesía en barco desde Lima hasta Barcelona nos empieza a mostrar una joven con empuje y todo lo que deja atrás, como su amigo Iskay, un indígena de la tribu de los quechuas con quien desde pequeña a compartido sueños y secretos junto al Rímac.

Un contrapunto entre la naturaleza y la sencillez de un mundo que se va alejando poco a poco para mostrarnos un nuevo puerto donde su vida cambiará.

Todas tenemos en nuestro interior una Constanza, una parte de nosotros con sueños y esperanzas, con ansias de luchar por lo que parece casi imposible y al mismo tiempo encontrar nuestro lugar en el mundo.

Muchos de nosotros no damos mucho valor al hecho de llegar a casa y encontrar el plato en la mesa, no nos paramos a pensar en la persona que ha dedicado su tiempo y esfuerzo para preparar algo con todo su amor y pensando en la persona que se sentará en la mesa.

La cocina es un placer y un arte, tanto para quien lo hace como para quien lo disfruta, y un pecado para aquellos que hacen dieta y con este libro han tenido que sufrir mientras se les hacia la boca agua.

La cocina es indivisible a las tradiciones y a la cultura de cada lugar, un elemento que reúne a las familias y que aporta recuerdos de la niñez.

Una novela llena de contrapuntos, de contrastes y aromas, un plato bien construido donde ningún sabor solapa los demás, rico en texturas y colores, marinado por un ambiente donde disfrutar de la cocina ya sea sencilla o compleja.

La cocinera es en sí misma un menú completo de cinco estrellas.

Cremeu Barcelona!

Avui us presentem una obra que en si no necessita cap presentació, és de les més recomanades via boca orella entre el públic lector de novel·la històrica d’alta qualitat escrita amb rigor, una forta documentació i una absència total d’anacronismes.

No sabeu de que parlem? Ni més ni menys que de la sublim Cremeu Barcelona!

En aquesta obra podem trobar un heroi anònim, d’aquells que no fan soroll però salven dues centes mil persones amb un acte de coratge que li pot canviar la vida per sempre d’una manera totalment radical.

En una polsosa estació d'autobusos, a Ciutat de Mèxic, en Miquel espera l'arribada de la seva dona, Teresa, que no veu des de fa deu anys, i de la seva filla, que no coneix. Mentre les espera rememora amb amargor els esdeveniments que l'han portat fins a aquest lloc.

Els seus records el porten al gener del 39, dies abans que l'exèrcit rebel entrés a Barcelona. La República agonitza i la guerra està perduda, i la ciutat és ja una ombra del que era: el que pot fuig a la frontera i el que no espera resignat la sort del vençut.

En aquestes condicions arriba l'ordre del Komintern d'arrasar la ciutat, destruir les vies de comunicació i centres neuràlgics d'energia, aigua i transport, per no deixar res dempeus a l'enemic. Miquel Serra, membre del PSUC i Conseller de la Generalitat és l'encarregat de dur a terme aquesta ordre de terra cremada. 

Però en Miquel, en aliança amb en Corbacho, un sergent madrileny veterà de l'exèrcit republicà, i jugant-se la vida, boicoteja aquests plans i salvaguarda la ciutat.

En Guillem Martí amb la col·laboració del gran amic de La Petita Llibreria Jordí Solé expliquen com ningú un fet que molts de nosaltres no podríem ni arribar a imaginar i treballa amb molta delicadesa l’evolució emocional i psíquica del heroi protagonista i el seu entorn.

Què deu passar pel cap d’un home quan sap que amb una paraula seva executen a tota una ciutat? Què l’aixeca a revelar-se? Quin paper hi té la consciència? 

Molts interrogants sobre la naturalesa del ésser humà es veuen desgranats en aquesta novel·la que us deixarà amb la pell de gallina i el cor en un puny. Hi ha gent a la vida real i al món actual com en Miquel?

De la mà de Columna posem cara, context, olors i colors a un període de la historia catalana que el va protagonitzar un home a l’ombra. Què hagués passat si ell no hagués actuat? On seriem ara tots plegats? 

Rendiu-vos a la lectura, apreneu i gaudiu! Us sorprendrà molt gratament!