Per Àngela Sánchez Vicente
Avui us sorprenem amb una novel·la jove, vital i valenta
que reflexiona sobre la pèrdua de nosaltres mateixos i el procés que hem de fer
tots al créixer de reconèixer-nos, estimar-nos i valorar el nostre entorn i les
persones que el conformen.
A Et donaré el sol
coneixerem a dos germans bessons que són molt oposats, tot i que s’estimen
sense límits un esdeveniment que els toca molt de prop a ambdós farà que les
seves reaccions i els camins que escullen siguin oposats.
En Noah es un nano solitari al que l’apassiona dibuixar i
una vida molt relaxada a la penombra de la seva habitació, en canvi, la Jude és
una noia vitalista que es menja el món (o això creu), només necessita una mica
de maquillatge, xerrar amb tothom i pràcticament fer vida al carrer i envoltada
d’amics.
Un és molt tancat i l’altre un pel massa oberta, un ying
i yang enmig d’un huracà d’esdeveniments que els faran pensar sobre què i com
estan actuant davant el detonant del seu distanciament.
Al cap de tres anys es segueixen estimant però gairebé
són uns desconeguts, han quedat enrere els dies en que amb una sola mirada ja
s’entenien o els dies en que no calia fer res per cridar l’atenció de l’altre
en els pitjors moments.
Les trapelleries, les escapades i les complicitats també
s’han esvaït com el fum d’una cigarreta que només dibuixa melancolia...
Ells saben que junts poden vèncer mil dimonis i que
separats estan caient en totes les trampes del destí a més d’estar amargant-se
poc a poc i perdent el nord. L’un és la brúixola de l’altre i només si es
retroben ells mateixos i encaren la veritat d’allò succeït podran ressuscitar i
ser aquells germans alegres i despreocupats que tant i tant enyoren.
L’autora, la Jandy
Nelson ens ofereix una novel·la juvenil plena de moralitat i preguntes
fonamentals per a la vida mentre l’emmarca en una modernitat total en la que es
pot parlar de sexe, drogues, alcohol, velocitat i música al màxim volum.
No us volem desvetllar “el fet”, el factor desencadenant
per tal de no aixafar-vos la lectura que de ben segur us agradarà i farà les
delícies del públic juvenil.
Una novel·la forta en que les llàgrimes es donen la mà
amb les rialles en un va i ve constant que ens deixa amb el cor en un puny i
l’esperança per la vida com a bandera.
Us animen a veure com tots estem sota el mateix cel?
Gràcies a Fanbooks descobrireu que
encara qui hi hagi un cel ennuvolat sempre tenim la garantia que al seu radera
hi ha el sol brillant, només hem d’estar a punt per veure’l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada