diumenge, 19 d’abril del 2015

Per Sant Jordi serenitat i una rosa blanca (2015)



La rosa blanca és el símbol de la innocència i de l’optimisme. És la màxima claror i foscor nul·la. És el color de la pau espiritual i tot un símbol d'intencions.



Per aquest motiu us volem recomenar:


Si hablamos de psicología detesto la palabra auto ayuda, me gusta más pensar en una auto aceptación, superación y sobretodo conocimiento. El gurú en este viaje hacia uno mismo en busca de la felicidad es el gran Jorge Bucay.

Este prestigioso psicoterapeuta y psicodramatista vuelve pisando fuerte con Rumbo a una vida mejor. Cuando piensas que ya no te puede contar nada nuevo te sorprende con una nueva idea, un nuevo cuento y una nueva reflexión. Sin duda alguna, si alguien sabe cómo son los humanos y cómo funcionan sus mentes y emociones es él.

Este volumen es ágil, bonito, bien ilustrado y con unos capítulos que nos llevan a un rumbo más certero en nuestra vida.

Si algo me gusta de este volumen que nos trae RBA es lo que yo llamo “esencia Bucay”, para mí no es una auto ayuda que te destruye explicándote todo lo malo que te pasa para luego sanarte sino que parte de la base de que hay ausencia de marcas psicológicas graves, todos tenemos nuestros temas a resolver pero partimos de una normalidad mejorable pero positiva.


Sento admiració vers una persona és per la Sor Lucia Caram, una monja fora de sèrie que analitza la societat, la vida, l’amor, allò més mundà i allò diví d’una manera planera, excel·lent i directa als nostres sentits.

El seu do de paraula l’ha mostrat a la televisió on és una líder d’opinió i amb aquest llibre titulat Estimar la vida i compartir-la ens obre la finestra a l’esperança i a una vida plena de somnis.

Ella selecciona un grup de temes i els desenvolupa individualment sota la seva pròpia prosa i ho acompanya amb frases celebres de grans autors i pensadors que arrodoneixen la idea que ens vol transmetre.

Seguiu els consells de vida que ens dóna con una amiga que vol el millor per nosaltres, perseguir els nostres objectius, renovar-nos, fer un món més just, agermanar-nos, no ferir-nos... Si ens comprometem i som justos amb nosaltres i amb els demés viurem amb pau, serem millors i la societat es regenerarà.

En català el trobem gràcies a l’aposta d’Ara llibres però podem tenir la versió en castellà de la mà de Now Books.


Exhaustiva y profundamente centrada en el contexto, la biografía sobre el papa Francisco escrita por Austen Ivereigh y publicada por Ediciones B aporta detalles no revelados hasta la fecha sobre el origen del ambicioso programa de este pontífice único.

Basándose en extensas entrevistas realizadas en Argentina, Roma y otros escenarios, así como en años de estudio sobre la Iglesia católica contemporánea, El Gran Reformador cuenta la historia de Jorge Mario Bergoglio, el hombre que pasó de hijo de inmigrantes italianos de clase media-baja nacido en Buenos Aires a líder espiritual de más de mil millones de católicos en todo el mundo.

La presente biografía, íntima y ambiciosa, arroja luz sobre una historia muy poco explicada: la influencia que sobre el Papa Francisco tuvo el movimiento nacionalista en Argentina y la inspiración que recibió de los primeros misioneros jesuitas; su compromiso radical con una Iglesia para los pobres; su liderazgo visionario pero controvertido de los jesuitas argentinos; así como la espeluznante cuerda floja por la que transitó durante la dictadura militar de la década de 1970. Apoyado en fuentes primarias y en numerosas entrevistas con coetáneos, el libro sigue su notable labor como obispo y arzobispo en momentos de crisis en el Vaticano. Además, cuenta la historia, hasta hoy inédita, de cómo y por qué fue elegido Papa.

La profundidad de su análisis y la originalidad de sus planteamientos aportan emoción a este relato del viaje de un hombre que se halla en la encrucijada de la fe y la política. 


A Seguirem vivint, una novel·la que relata el procés vital de la Gina i Una mort lluminosa és possible a benefici de l’equip de cures pal·liatives pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu trobarem una historia real que ens emocionarà, ens farà veure la vida d’una altre manera i concebre la nostre escala de valors d’una manera totalment diferent.

L’autora d’aquesta obra és l’Elisabeth Pedrosa, la mare de la Gina, una nena que va morir amb tan sols onze anys a casa, envoltada de la seva família i emparada pels tractaments pal·liatius de l’Hospital Sant Joan de Déu que li varen oferir una mort més lluminosa i privada de dolor.

L’autora ens narra com la seva vida i la de la seva filla van anar canviant fins al desenllaç i com la mort de la petita va ser un altre punt de partida per seguir vivint tot i que res seria igual.

És un cant a la vida i a la ineludible fragilitat i finitud de l’ésser humà. Una publicació solidaria de Ara llibres i Now Books.


Mossèn Ballarín no ha volgut escriure les memòries que li han reclamat diversos lectors i també personalitats com Josep Benet, però ha bastit una obra única i original que conté i explica la seva visió del món i les seves vivències. Josep M. Ballarín és un home lliure i polèmic, divertit i profund, afable i incòmode, popular i elitista. Amb paraules del seu amic Jordi Pujol, és “un capellà culte que de vegades es fa passar per mossèn Tronxo”. “Si hi ha algú poc convencional, és ell”, en va dir Pasqual Maragall. La seva heterodòxia li ha comportat més d’un problema, però no li ha impedit ­-al contrari- la creació d’una obra literària de gruix, des de Francesco, l’any 1967, fins avui.

Jaume Huch, que coneix com pocs la persona, el personatge i l’obra de Josep M. Ballarín, ha llegit, rellegit i subratllat els seus textos i n’ha extret el canemàs que és la base de les seves idees i el seu pensament. Són textos breus, frases i aforismes, agrupats per temes, sovint interrelacionats, que confegeixen el retrat estimulant d’un dels intel·lectuals més lliures i originals de la seva generació. Aquestes reflexions plenes de saviesa i humor les podreu trobar a Pòrtic i labutxaca.

Miedo



Hay algo entre ellos… 


Hoy regresamos a la ERA, en su penúltima entrega de esta saga distópica donde los niños menores de Perdido Beach están dentro de una cúpula donde tienen que enfrentarse no solo al hambre, la sed y a la supervivencia por sus propios medios, tienen que aprender a trabajar en equipo, aunque no lo han conseguido y a aprovechar las mutaciones de algunos de ellos como herramientas para sobrevivir.

Todo ello, sin olvidarnos del mal que se esconde entre ellos en la forma de la Gayáfaga.

Miedo viene precedida por “Olvidados”, “Hambre”, “Mentiras” y “Plaga”. 

Michael Grant en esta entrega nos muestra por primera vez la visión de los adultos desde el momento que hicieron PUF, como estos se organizaron fuera de la cúpula y como algunos de ellos siguen al pie del cañón esperando el retorno de sus hijos mientras que otros han empezado un camino hacia adelante con la gran carga de la perdida.

En esta entrega nos situamos cuatro meses después del final de la anterior, nos muestra como Astrid intenta superar la perdida de Petey, como los chicos que se fueron al lago con Sam se organizan para llevar una vida más o menos organizada, como aquellos que se quedaron en Perdido Beach bajo el “reinado de Caine” sobreviven y como Drake sigue las ordenes de su ama.

Uno de los aspectos más curiosos de esta entrega es como el autor reformula el personaje de Petey como solo un ente sin cuerpo, un poder increíble con una ignorancia absoluta.

Nuestros jóvenes habitantes se enfrentaran a un nuevo problema, la barrera se está oscureciendo y se enfrentan a su último amanecer, mientras la Gayáfaga quiere renacer en el bebé de Dana.

Nos enfrentaremos al nacimiento de una luz llamada oscuridad.

¿Por fin la ERA ha encontrado la manera de vencer a Sam Temple? ¿La barrera se saturará? ¿Está destruirá finalmente la vida en su interior o se colapsará?

Por fin en esta entrega se empieza a vislumbrar un posible final, aunque no confió mucho en ello dado que Michael Grant ha demostrado ser capaz de dar un giro magistral a su narración dejando en jaque al lector.

RBA Molino ofrece a un público adolescente una saga donde pueden sentirse identificados, jóvenes que tienen que responsabilizarse de ellos mismos y de los demás, donde tendrán que definir que valores deberán prevalecer y sobretodo disfrutaran de una aventura épica con una conjura de sentimientos, dolor, sufrimiento y lucha incansable por la supervivencia.

En la oscuridad surgen los peores miedos, ¿estáis preparados para descubrir sus más profundas pesadillas?

dissabte, 18 d’abril del 2015

Per Sant Jordi ens descobrim i una rosa groga (2015)



La rosa groga és l’amistat que es crea entre el que la regala i qui la rep, aquest color ajuda a poder discernir i discriminar, activa la memòria i ajuda a organitzar les idees de manera clara. 



Per poder-nos descobrir en la lectura us recomanem:


L’àguila negra, Premi Sant Jordi d’enguany, tracta una història profunda i reflexiva en la que ens farem molt amics i còmplices del protagonista i viurem els anys seixanta i setanta d’una manera molt intensa.

En Marià està a no res de celebrar el seu setantè aniversari i decideix fer un viatge al passat i recordar tot allò viscut per tal de fer les paus amb el seu passat i encarar de manera més encertada el seu futur.

Un punt d’inflexió i una introspecció intensa que batega al ritme d’un cor molt accelerat i ens recorda que som allò que hem fet, allò que hem desitjat i el que hem deixat estar.

Agafa la maleta, encara que no l’omple més que de records, i marxa a un poble nudista a pensar i alliberar-se dels fets que no el deixen avançar de manera correcta o lliure.

Moltes coses que només en Joan Carreras sap posar en negre sobre blanc i transmetre d’una manera directa i clara, sentiments, telons de fons que esdevenen personatges principals i una empatia que et fa enganxar-te a la novel·la d’una manera compulsiva.

De la mà de Proa podem gaudir d’una gran obra i d’un gran autor.


Feia molt de temps que no reia tant, en Daniel Arbós sap com treure-li suc a la generació jove a la trentena que segueixen més perduts que un pop en un garatge.

Deu top-models i una boja que parla sola és un títol que no copsa la bellesa que s’amaga entre les seves planes i potser si, una mica de la seva bogeria que s’encomana. Però jo li canviaria el nom per Google, ja que té tot el que esteu buscant.

Una obra amb una fina sensibilitat que us apassionarà i no podreu deixar de recomanar a amics, coneguts i saludats.

Daniel Arbós posseeix una veu irònica molt fina i polida, la seva prosa és fresca i molt dinàmica, enganxa al lector des del principi i amb ell patirem però també riurem.  Una obra de ficció inspirada en fets reals, on és un noi qui pateix d’amor perdut i ens demostra que no tots són iguals.

RBA La Magrana fa un encert que descol·loca a la llei universal, també coneguda com Murphy, un autor novell amb una novel·la a l’alçada d’escriptors més versats. 


En El camí dels perfums de Cristina Caboni ens trobarem amb l’Elena, una jove que no es refia de ningú. Ha perdut tota la confiança i ja ni tan sols creu en l’amor. Només aconsegueix trobar sentit a la vida quan crea nous perfums. Fa segles que les dones de la seva família produeixen fragàncies seguint l’art antic, un do que s’ha transmès de generació en generació. Les olors els parlen de les esperances ocultes de les persones i són un camí d’entrada als seus cors: l’iris promet confiança, la mimosa porta la felicitat, la vainilla protegeix, la ginesta ajuda a no donar-se mai per vençut...                     

Ara que el destí la posa a prova, l’Elena sap quin camí ha de seguir. Un camí que la du a París, a una de les perfumeries més reconegudes de la ciutat. En poc temps, les creacions de l’Elena destaquen perquè és l’única que sap expressar els desitjos més profunds. Ella és l’única capaç de crear el perfum adequat per recuperar l’amor perdut, per superar la timidesa, per retrobar l’equilibri o la serenitat.

L’Elena, però, encara no ha aconseguit trobar l’essència que li ha de permetre fer les paus amb el passat, encarar el futur i acomplir el somni de reobrir l’antiga perfumeria de l’àvia. 

Edicions 62 sap com donar-ho tot als lectors.


Espasa Editorial nos vuelve a sorprender ésta vez de la mano de Carlos del Amor mediante su incursión en la novela. Su segundo libro, El año sin verano es una delicia, afianzando su éxito tras la publicación en 2013 de “La vida a veces”.

Carlos del Amor, periodista y colaborador de radio, nos ofrece un relato vivencial y plagado de sentimiento que no nos puede generar ningún tipo de apatía. Un relato llano, carente de retórica banal, donde los personajes son pequeñas cajas de sorpresas que has de ir desenvolviendo poco a poco.

Nuestro protagonista, un periodista-escritor en plena crisis de la “hoja en blanco” se encuentra un 2 de Agosto el manojo de llaves vecinales de la portera de su edificio, totalmente vacío a causa de las vacaciones estivales. Ni corto ni perezoso, decide entrar una a una en las casas desnudando secretos, historias de amor e incluso asesinatos.

Según vayamos ¿cotilleando? descubriremos las historias de unos vecinos que podrían ser los nuestros propios.


A Com si fos ahir, de la mà de la Teresa Muñoz descobrirem de quina manera els humans somatitzem a través del cos allò que no ens rutlla emocionalment.

Això m’ha fet pensar en que quan no diem les coses amb paraules o gestos és el nostre cos el que parla... A vegades posem amb paraules coses que el nostre propi cos nega amb la gestualitat.

La normalitat és aquella bombolla on podem ser nosaltres mateixos sense preocupar-nos, la nostra zona de confort que només es modifica si nosaltres volem i que hi entra aquell que nosaltres volem. És com un espai privat on les ordres les imposem nosaltres mateixos però sempre pot haver l’amenaça del trencament d’aquesta normalitat.

El destí, la vida, les seves pròpies decisions fan que la seva normalitat s’esfondri i es trenqui... ja no hi ha normalitat... com a molt trobarà una normalitat modificada.

De la mà d’Amsterdam podem gaudir i desgranar una historia que ens frapa, ens allibera de nosaltres mateixos i ens fa reflexionar sobre la condició humana.

Tu, i només tu



Per Àngela Sánchez Vicente


Després d’Aquell instant de felicitat, el segell labutxaca torna a pensar en els joves amants de les novel·les d’en Federico Moccia i les reedita en un format còmode, atractiu i sobretot més assequible econòmicament parlant, però si voleu l’edició en format tapa dura el trobareu a Columna.

A la primera part de l’aventura recordeu que mentre en Nicco es tortura per l’Alessia i els motius de la seva ruptura, en Gio només se les empesca per dur-lo a tots els clubs que coneix, a presentar-li noies, a fer-lo tastar els millors còctels de cada garito on paren sense saber que els seus destins es creuaran ben aviat amb dues noies ben especials.

Poc a poc en Nicco surt de si mateix i com en Gio mateix reconeix torna a ser ell i torna  a dirigir les rendes de la seva vida sense carregar amb el pes del desamor. 

Una tarda de confessions, d’aquelles que ni es planegen, quan són més ells que mai coneixen a dues turistes nord-americanes que els deixaran bocabadats fins el punt d’enamorar-se bojament. 

Dins d’aquest quartet veiem com poc a poc en Gio perd protagonisme i ens centrem en el Nicco i la seva nova... Parella? 

A Tu i només tu recorrerem Espanya de la mà d’en Nicco i en Gio en busca de la Maria i la certesa d’un amor correspost que no pot quedar en l’oblit. Ell s’aferra als records dels dies viscuts amb ella i pren a la seva mà aquella pedra en forma de cor que ell li va donar ansiant poder dipositar-la de nou en ella.

La trobaran? Podrà l’amor que senten fer que Espanya esdevingui minúscula o serà una recerca amb mil i un obstacles?

Crec que l’autor altament conegut per les seves localitzacions i espais ens fa un regals als lectors situant part d’una gran historia d’amor a Espanya doncs la podem veure a través dels seus ulls i sentir-la a traves del que ell ens transmet a traves d’olors, colors i textures.

És una cloenda a un gran amor al més pur estil Moccia, no cal dir que acaba bé però la manera en que es desenvolupa ens farà creure en l’amor, en la seva força i alhora en la seva fragilitat si no es cuida amb l’atenció que requereix.

Us animeu a buscar a la Maria? Vinga anem amb ells que uns i altres acabarem per trobar-la. Afanyeu-vos no sigui cas que li doni temps de conèixer a un altre noi! 

Si el busqueu en castellà el trobareu a Planeta i a Booket.