El cas Eduard Einstein

Em trobo davant un full en blanc, amb moltes coses per dir i amb la necessitat d’ordenar molt les idees. Jo sempre he admirat la figura d’Albert Einstein, ja que va ser tot un geni que de petit suspenia a classe i creien que no arribaria gaire lluny, aquest aspecte em mostrava un home lluitador i capaç, però després de llegir El cas Eduard Einstein, aquest personatge idealitzat per a molts, i per a mi també, a començat a mostrar moltes ombres.

Molts us preguntareu qui és en Eduard, doncs bé la resposta és senzilla, fou el fill petit d’Albert Einstein i de la seva esposa Mileva.

Un jove molt especial a qui Laurent Seksik dona veu en aquesta novel·la, on descobrirem el que pensaven els seus pares i el que el propi protagonista pensava sobre si mateix i sobre el món que l’envoltava i que gràcies a Angle Editorial arriba a les nostres mans.

Com a fill de dos brillants científics, s’esperava molt d’ell, Eduard fou un nen sensible, sovint escrivia poesia i havia planejat estudiar medicina, ja que volia esdevenir un analista freudià. Al llarg de la seva adolescència i primera joventut, va anar canviant, era més retret i amb tendències suïcides. El tractament amb diversos metges, incloent Sigmund Freud, tenien pocs beneficis i li van diagnosticar esquizofrènia. L'any 1932, Eduard va ser internat a l’hospital psiquiàtric de Zuric, Burghölzli per primera vegada. Tot i que més tard aniria amb la seva mare, qui en tindria cura i amb qui la seva condició va millorar, però finalment va tenir que ser hospitalitzat de nou fins als seus darrers dies.

L’autor parla amb veu de causa, la seva amplia documentació i el seu treball de recerca han creat una obra homogènia on descobrirem aspectes personals de la família Einstein i sobretot del rerefons d’una època de canvis i de revolucions.

Amb la veu i la vida d’Eduard he rigut i he plorat, la pell se m’ha posat de gallina i el cor se m’ha encongit, aquesta novel·la que alguns consideraran curiosa, jo he descobert  la Mileva, una dona, una mare que farà tot el possible pel seu fill, una gran científica amb una ment deductiva i una ànima sensible.

D’altra banda se’ns mostra un Albert Einstein com a pare absent, un home que considerava el seu propi fill com l’únic problema que no va aconseguir resoldre, un home capaç de descobrir lleis universals que ens mostren com funciona el món i que no va saber com tractar al seu propi fill.

El llibre remarca una frase que m’ha donat molt a pensar “La gent que em coneix li dirà que sóc boig. No s’ho cregui. Els bojos es caracteritzen perquè no saben qui són. Jo sóc fill d’Einstein”.

Jo sempre he sentit a dir que els nens i els bojos diuen la veritat, doncs bé, hi ha veritats que fan molt de mal.

L’autor, tot i centrar-se en el personatge de l’Eduard, ens mostra també les debilitats i les febleses d’un dels personatges més universals que coneixem, ens mostra la seva complexitat i la seva humanitat. Ningú és perfecte i molt menys ell.

Ha creat una novel·la molt addictiva, amb una prosa concisa i clara, amb fets contrastables i que el lector gaudirà com en un sospir, on és conjuga la intel·ligència i el cor, on ens mostra a persones molt humanes i una situació difícil on cadascun d’ells reaccionarà a la seva manera. 

Us recomano que descobriu que s’amaga rere la fotografia de la portada.

Una casa en Thornwood

Por Ángela Sánchez Vicente

“Cuando tú eres lo único que separa un pasado violento del destino de aquellos a quienes amas, ¿hasta dónde estás dispuesto a llegar para salvarlos?”

Bajo esta pregunta se presenta Una casa en Thornwood una aventura sobre la verdad oculta en el pasado, cómo este puede interferir en el hoy, el cisma con todo aquello que no te deja avanzar y un renacer comenzando de cero.

La protagonista de esta historia es la joven y dulce Audrey, la cual hereda una casa de su exmarido en Queensland.

Hasta aquí todo parece ir bien puesto que ella viajará con una maleta de sueños hacia una casa que se ha de llenar de nuevas esperanzas, ilusión y nuevos horizontes pero solo llegar se enterara de que su exmarido murió en extrañas circunstancias.

Como si fuera una bofetada de la vida Audrey sentirá que el mundo se le viene abajo y que lo que le podía salir bien ha resultado otro fracaso a añadir a su inacabable lista… pero no dejara que la rabia y la frustración se apoderen de ella así que manos a la obra y a investigar.

En la casa encuentra una foto muy inquietante del antiguo propietario y un retal en donde se explica que este hombre fue acusado de asesinar a su esposa a la vuelta de la Segunda Guerra Mundial.

Tal será la obsesión de Audrey por este hombre que llegará a unir ambas tramas en una sola investigación y aunque no os queramos adelantar nada de nada de lo que averigua os podemos asegurar que su inteligencia y tenacidad la harán llegar muy pero que muy lejos.

De la mano de Anna Romer aparece una historia conmovedora con sentimientos encontrados y una descripción psicológica de los personajes que llega a asombrarnos y a meternos dentro de la historia en un abrir y cerrar de ojos.

Gracias a Suma de letras tenemos una historia de fuerza, valor, renacer, verdad, investigación, asesinato, nuevos amores y un personaje principal que nos enamorará capitulo a capitulo.

¿Os apetece un viajecito a Tornwood? 

¿Queréis conocer el secreto de Samuel Riordan?

Id a las librerías y preguntad por este título, seguro que os gustará y os hará compañía en este frio Febrero.

Ofrena a la tempesta

Per Eva de las Heras i Mestres

 

L’univers de la inspectora Salazar, ha detectat el seu forat negre, l’origen de totes les seves inquietuds  i sobretot, el perquè de tot plegat. La descoberta de la veritat més profunda de la seva intimitat vital, i el fet inesperat de l’elecció, qüestió que contradiu l’actitud habitual de la protagonista que acostuma actuar de manera metòdica i punyent.

En aquesta tercera part de la història que ens torna a  presentar l’Editorial Columna, Ofrena a la tempesta, Dolores Redondo ens ofereix la  descoberta de les accions macabres realitzades a la vall per part d’una secta, sobre criatures de molt curta edat i el control que exercien sobre els seus poderosos membres, fan que la visió de la realitat quedi distorsionada en aquest tercer lliurament.

L’acció es torna a desenvolupar principalment a la vall de Baztan, encara que per motius de la pròpia investigació la protagonista es desplaça per altres contrades. És la màgia d’aquesta vall conjuntament amb el seu propi ecosistema natural i cultural que genera aquest ambient de barreja d’aspectes mitològics i alhora salvatges, on la natura ha evolucionat de ser un entorn a formar part de l’acció de la novel·la.

Finalment, la inspectora Salazar desenvoluparà una investigació metòdica, que causarà un no poder aturar la lectura, i sobretot voler saber més en referència a la vida personal i familiar de la protagonista.

És aquesta conjunció de la persona i la professional, que fa que la trilogia necessiti en tot moment del toc femení, i de la doble visió, la de mare i amant. El context familiar, un punt de suport important en la protagonista, en aquesta tercera part, passa a ser fonamental, fet que generarà un nou pou de contradiccions, segurament potenciades pel final imprevist de la segona novel·la "El llegat dels ossos".

Les principals necessitats de la protagonista es barregen de tal manera que generen, l’inesperat, en una persona tal conscient i madura dels seus actes com la inspectora Salazar. Els dubtes més importants, sorgeixen des de la intimitat i la necessitat més profunda que pot tenir una dona, com és el fet de ser admirada pel fet de ser-ho, i no pas per la visió estètica de la figura femenina en un món d’homes com és l’entorn professional més immediat de l’Amaia, i que provoca que en tot moment estigui en una actitud d’alerta per a poder demostrar les seves capacitats, i superar la guerra de sexes dins de l’entorn de la comissaria i els estereotips masclistes.

Dolores Redondo, ha recreat i generat un univers propi, vinculat a una cultura i a un entorn natural, que actua de manera conjuntament fet que provoca que no es pugui entendre la trilogia sense aquest context ambiental i el més important, la petja que deixa sobre les persones de la vall, on la climatologia modela les personalitats i les actituds dels membres d’aquesta petita comunitat.

També voldria destacar, perquè crec que durant la novel·la no se li ha donat el pes o el valor en la seva justa mesura, de la figura de la parella de la protagonista, en James, figura que actua i col·labora amb l’Amaia, fins i tot en els moments més complexes de la investigació i en les situacions sentimentals més difícils, on la protagonista sovint actua de manera desbocada, al sentir-se superada per l’adversitat del cas.

I ara què? Què podem fer amb la protagonista, amb les seves febleses humanes, el seu matrimoni, la vall, el seu futur més immediat? ... espero i desitjo que Dolores Redondo no trigui gaire en recuperar aquesta heroïna, tant humana i femenina, i que ja la trobem a faltar.

La trampa del matrimonio

Jennifer Probst nos sedujo con su debut “Matrimonio por contrato”, primer título de la exitosa serie “Casarse con un millonario”, ahora de la mano de Plaza & Janés nos llega su segunda entrega La trampa del matrimonio.

Esta segunda entrega se hilvana con la anterior rescatando una cita a ciegas entre Michael Conte, moreno, guapo, millonario y conde, y Maggie, la cuñada de su amiga Alexa.

Un sinfín de enredos les llevan a sentir tanta pasión como separación, son hielo ardiente en un vaso de armañac.

Si no habéis leído la entrega anterior no os preocupéis, dado que la autora recupera todos aquellos detalles importantes y los recoloca en situación creando una novela completa por sí misma, cierto que alguna pincelada se os puede escapar, pero nada grave a la historia que tenéis ante vosotros.

Nuestros protagonistas tienen mucha química, pero su pasado y sus vidas les mantienen alerta y alejados de cualquier relación que pudiera convertirse en algo real.

Michael es un mujeriego que no encuentra su media naranja, o quizás sí que la encontró pero la dejó escapar, una mañana su hermana le llama desesperada, no puede casarse con su novio dado que él, como hermano mayor no se ha casado y la tradición italiana de su familia así lo pide.

Solo hay una mujer en quien confía para hacer un trato, Maggie, sabe que aunque parece de hielo puede confiar en ella, el trato le saldrá caro, ya que Maggie tiene solo una exigencia y no está dispuesta a fingir ser su esposa en casa de su madre, una autentica mama italiana, sin recibir nada a cambio. Michael deberá dejar de ser amigo de su cuñada, dado que Maggie cree que quiere algo más de ella. Ya se dice que no hay más ciego que el que no quiere ver.

Todo lo que puede salir mal entre ellos sale peor, y todo aquello que parece a punto de estallar calma a las fieras que se esconden en sus corazones.

Sobre papel el trato es perfecto, pero a medida que se conocen más descubren que no son tan diferentes, que los dos se esconden bajo mascaras muy bien construidas y que solo la sinceridad más absoluta y brutal podrá lograr que los sueños se cumplan.

Me han conquistado las tres hermanas de Michael y toda su familia, un matriarcado italiano con toda su pasta y salsa al dente, sus tres hermanas son las reinas del drama y se muestran ante una desconocida como mujeres fuertes e independientes que anhelan a su hermano como tal y no como su guardián.

Una lectura que se hace muy amena, que nos lleva a un precioso pueblo italiano donde los colores, los aromas y los sabores despiertan el alma dormida. Un viaje que mostrará el interior y el pasado de cada personaje dando lugar a una pasión irrefrenable y a la necesidad de sentirse parte de una familia de verdad.

Una historia que empieza con una mentira y termina con una verdad atronadora.

¿Será quizás su hermana Carina nuestra próxima protagonista? Yo apuesto que sí.

Un conjuro de amor dulce y muy mágico.