El cas Eduard Einstein

Em trobo davant un full en blanc, amb moltes coses per dir i amb la necessitat d’ordenar molt les idees. Jo sempre he admirat la figura d’Albert Einstein, ja que va ser tot un geni que de petit suspenia a classe i creien que no arribaria gaire lluny, aquest aspecte em mostrava un home lluitador i capaç, però després de llegir El cas Eduard Einstein, aquest personatge idealitzat per a molts, i per a mi també, a començat a mostrar moltes ombres.

Molts us preguntareu qui és en Eduard, doncs bé la resposta és senzilla, fou el fill petit d’Albert Einstein i de la seva esposa Mileva.

Un jove molt especial a qui Laurent Seksik dona veu en aquesta novel·la, on descobrirem el que pensaven els seus pares i el que el propi protagonista pensava sobre si mateix i sobre el món que l’envoltava i que gràcies a Angle Editorial arriba a les nostres mans.

Com a fill de dos brillants científics, s’esperava molt d’ell, Eduard fou un nen sensible, sovint escrivia poesia i havia planejat estudiar medicina, ja que volia esdevenir un analista freudià. Al llarg de la seva adolescència i primera joventut, va anar canviant, era més retret i amb tendències suïcides. El tractament amb diversos metges, incloent Sigmund Freud, tenien pocs beneficis i li van diagnosticar esquizofrènia. L'any 1932, Eduard va ser internat a l’hospital psiquiàtric de Zuric, Burghölzli per primera vegada. Tot i que més tard aniria amb la seva mare, qui en tindria cura i amb qui la seva condició va millorar, però finalment va tenir que ser hospitalitzat de nou fins als seus darrers dies.

L’autor parla amb veu de causa, la seva amplia documentació i el seu treball de recerca han creat una obra homogènia on descobrirem aspectes personals de la família Einstein i sobretot del rerefons d’una època de canvis i de revolucions.

Amb la veu i la vida d’Eduard he rigut i he plorat, la pell se m’ha posat de gallina i el cor se m’ha encongit, aquesta novel·la que alguns consideraran curiosa, jo he descobert  la Mileva, una dona, una mare que farà tot el possible pel seu fill, una gran científica amb una ment deductiva i una ànima sensible.

D’altra banda se’ns mostra un Albert Einstein com a pare absent, un home que considerava el seu propi fill com l’únic problema que no va aconseguir resoldre, un home capaç de descobrir lleis universals que ens mostren com funciona el món i que no va saber com tractar al seu propi fill.

El llibre remarca una frase que m’ha donat molt a pensar “La gent que em coneix li dirà que sóc boig. No s’ho cregui. Els bojos es caracteritzen perquè no saben qui són. Jo sóc fill d’Einstein”.

Jo sempre he sentit a dir que els nens i els bojos diuen la veritat, doncs bé, hi ha veritats que fan molt de mal.

L’autor, tot i centrar-se en el personatge de l’Eduard, ens mostra també les debilitats i les febleses d’un dels personatges més universals que coneixem, ens mostra la seva complexitat i la seva humanitat. Ningú és perfecte i molt menys ell.

Ha creat una novel·la molt addictiva, amb una prosa concisa i clara, amb fets contrastables i que el lector gaudirà com en un sospir, on és conjuga la intel·ligència i el cor, on ens mostra a persones molt humanes i una situació difícil on cadascun d’ells reaccionarà a la seva manera. 

Us recomano que descobriu que s’amaga rere la fotografia de la portada.