L'estiu que comença

Aquesta novel·la és com un caramel de llimona en ple estiu, és dolç i el seu perfum envolta el lector, té el seu puntet àcid que aporta frescor en les càlides nits, però que no dura per sempre i el caramel s’acaba.

Amb el merescut reconeixement del Premi Ramon Llull 2013, la Sílvia Soler s’embarca en la relació de dues famílies unides per les dones, esposes i mares. Una història que va fent salts en el temps, uns més curts i d’altres més llargs per poder-nos mostrar el punt on les vides de les dues famílies van canviant.

Te un to pausat, necessari per la profunditat i la temàtica de la novel·la, una història que dona voltes sobre si mateixa i que reflecteix la vida tal i com és, plena d’alegries, de nostàlgia i amb tocs de melancolia. Com molt bé expressa un dels personatges, s’ha de continuar vivint i recordant però sense ser presoner del record. 

Paraules que semblen lliscar entre les seves planes però que mostren un profunditat que toca l’ànima del lector. He de confessar que en algun moment m’ha arrencat més d’una llàgrima però també és cert que a la meva cara s’ha dibuixat algun que d’altre somriure.

L’estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andre Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, l’Elvira i la Roser, que són més que amigues, són com germanes, han crescut juntes i són el motor perfecte per arrencar la història. L’autora ens les presenta com dues dones plenes de vida, de llum i d’esperança que estant embarassades fan plans pel futur dels seus fills, imaginen amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam que les uneix a elles o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Una història que   arrenca l'any 1961 i arriba fins al 2011.

Els personatges podrien ser els vostres veïns, són humans, gens recargolats i mostren tot un ventall de sentiments: culpa, angoixa, tristesa, alegria, esperança, amor. Són personatges molt tridimensionals en els quals el lector es podrà identificar. Trobareu uns personatges principals que es van fent grans i van madurant. Fills i nets, però tots ells estaran marcats per una desgracia que cadascun superarà a la seva manera. S’allunyaran i es retrobaran, s’estimaran i s’evitaran, i al final ... això ho haureu de descobrir vosaltres.

Pot realment el destí fer-nos donar voltes, agafar camis complicats, fer-nos parar i continuar fins arribar al punt on hauríem de estar? Aquesta és la pregunta que el lector s’anirà trobant plana a plana. També podrem gaudir de la imatge que aporta un petit costum que es converteix en una tradició, un simple fet, una senzilla frase en un moment determinat marcarà un punt de trobada entre la família Reig i la família Balart, un brindis la nit de Sant Joan: “I per l’estiu que comença”.

Molt emotiu, et posa la pell de gallina i sents la xafogor de l’estiu i el fred de l’hivern. Feia molt de temps que una novel·la no em tocava tant. És molt intensa. Hi ha una aposta per l'esperança, malgrat que les famílies dels dos protagonistes, Júlia Reig i Andreu Balart, viuen una tragèdia de la qual es parlarà durant molts anys al poble on viuen, el municipi imaginari de Sorrals, entre les comarques del Maresme i la Selva.

La podreu trobar gràcies a Planeta i a labutxaca.

La República Pneumàtica

Avui estem d’enhorabona tots els seguidors de les bones històries que es basen en un punt de partida real fins que un tall d’irrealitat ens mostra com podria haver estat tot si hi haguessin interferit altres elements, persones o situacions. 

Voleu acompanyar-nos a un viatge sense igual per la Barcelona romana per un cel ple de dirigibles, i el fum de les màquines de vapor? Doncs vinga, el vostre bitllet a la imaginació es titula La República Pneumàtica.

El seu autor, en J. Valor Montero, és un gran mestre de la història i gràcies a la seva extensa documentació ha pogut cohesionar fets històrics distants en el temps i geogràficament en un mateix temps i escenari creant una novel·la plena de personatges amb un gran volum i desenvolupament crític i moral i unes reflexions que es poden extrapolar als nostres temps deixant-nos amb la boca ben oberta. 

La majoria de les novel·les de ciència ficció ens narren sentiments humans però el dibuix de la por, la compassió, la família i un llarguíssim etcètera que brolla de la ploma de l’autor us deixarà ben sorpresos i amb moltes ganes de recomanar aquesta obra a amics i coneguts.

Estem parlant de que les xarxes i vies de comunicació ja uneixen gairebé tot el món, l’Imperi Romà està a un pas de la guerra amb l’Imperi Xinès i a l’abans del progrés sense cap final ni punt de retorn. 

El nostre nou amic i protagonista anomenat Marcus té la missió d’anar a Barcinomagna per cercar les proves que poden alliberar al seu pare d’un empresonament injust fruit d’un reguitzell d’infortunis i errors però el seu camí no serà gens fàcil.

Aquest nano està dotat d’una gran moralitat i no deixarà arrossegar el nom del seu pare per terra així s’hagi d’enfrontar a complots, a revoltes que el tocaran de prop i al propi Cònsol.

A més també tenim la trama amorosa que potser li entorpeixi el camí però potser el salva d’altres aspectes... realment no us volem desvetllar massa cosa més doncs és una obra a tenir en compte i que val molt la pena de ser llegida així que us convidem a que us feu amb un exemplar i el gaudiu plana a plana i desgraneu tot allò que l’autor ens indica com a critica social i col·lectiva dels períodes històrics que en aquests fulls es donen cita.

Creieu que se’n sortirà en Marcus? 

La resposta només la sabreu de la mà de Cruïlla i d’aquesta obra extraordinària que farà les delícies dels amants de les lletres, els apassionats de la historia i els nostres seguidors més fantàstics.

Encara no esteu convençuts? Us deixem amb les primeres planes i us avisem que és altament addictiu! No el deixeu escapar i gaudiu del viatge.

En castellà la podreu trobar a Fantascy.

Per cert, La república pneumàtica és només una peça d’un projecte més gran, per una banda tenim aquesta novel·la que tindrà segona part i per una d’altra Omni, un relat interactiu que s’ha convertit en una app per iPad i en un llibre auto-editat, “Barcelona Steam Punk”, amb recursos de realitat augmentada; en un futur proper, en una Barcelona molt semblant a la nostra, els personatges es mouen entre el món real i una mena de Second Life, un videojoc que recrea aquesta Roma alternativa.

L'amant xinès

Per a tots els seguidors de Llibres del Delicte i amants de les novel·les negres i de les seves escriptores, ens retrobem amb la inspectora Mina Fuster, la vàrem conèixer en la breu història que signava Margarida Aritzeta i que quedava recollida dins el recull “Elles també maten, antologia de tretze relats negresescrits per dones”, esperem estar davant d’una saga de novel·les altament addictiva.

L’amant xinès és, doncs, la primera novel·la llarga de la inspectora i el retorn al gènere negre de la Margarida Aritzeta després de molts anys.

La novel·la parteix d’un cas real que va aparèixer a la premsa el mes de febrer de 2014, en el qual havien trobat morta una indigent no identificada en una caseta de tren prop de Picamoixons (Alt Camp). L’autora no reconstrueix el cas ni la història, la pren com a referent i la ficciona.

Si us pregunteu que us podreu trobar en aquesta novel·la, jo us diria que gairebé de tot, crims de sang i fetge, la vida dels policies i dels jutjats, una protagonista jove, maca, independent amb ombres i cicatrius del passat, una mare que la treu de polleguera, una amiga molt esbojarrada, conflictes interculturals, temes d’actualitat i com qui diu tot a tocar a la porta de casa, un compendi difícil d’equilibrar i que aconsegueix crear una atmosfera de plenitud.

La narrativa de la Margarida Aritzeta es dinàmica, segueix un estil lineal en el qual mostra temes que es van entrelligant al flux de la resolució del cas, en cap moment perd dinamisme i crea un ambient molt humà i proper per al lector.

M’ha tingut enganxada des de la primera plana, no podia deixar de llegir, es com si hagués ensenyat el paper del caramel a una criatura i aquest l’hagués de trobar entre les seves planes.

Les seves descripcions són molt acurades i el lector es pot trobar passejant prop del mar o treballant a la ciutat, els seus personatges van agafant profunditat i les relacions que s’estableixen entre ells donen molt més de sí, dona la sensació que només ens hagués fet una presentació molt acurada del que podrem trobar més endavant.

Voleu saber sobre la nostra nova inspectora preferida? Li fem un truc?

Que tot sigui com no ha estat mai

Per Àngela Sánchez Vicente

Edicions 62 ens regala una novel·la única en la que els sentiments retrobats, la memòria, allò normal i anormal, la felicitat i la realitat es donen la mà d’una manera increïblement compassada amb la capacitat de deixar al lector amb la boca oberta, els pels de punta i la pell de gallina.

La darrera aposta titulada Que tot sigui com no ha estat mai ens mostra com un jove reflexiona sobre la seva infantesa i com la va viure.

El que destaca és que el nen que va ser era el fill del director d’un centre psiquiàtric i el nen va créixer en aquell ambient sense qüestionar-se res i sense jutjar a les persones que hi estaven ingressades.

Tant de bo que tots poguéssim ser com nens i mirar amb ulls purs i lliures tot allò que ens envolta i sempre ser capaços de trobar una paraula amable sobre el nostre entorn, en diuen immaduresa o inexperiència o fins i tot que els nens no estan “curtits”... al que jo em pregunto: Qui és més madur? El que essent gran jutja a tort i dret o aquell infant que simplement observa i estima? 

El nen protagonista no ha conegut cap altre realitat, la seva infantesa està plena de moments al psiquiàtric compartint vivències i anècdotes amb els que estaven per allà. El Joachim, el nostre nou amic, només intenta cridar l’atenció del seu idolatrat i adorat pare mentre a casa només sent baralles entre els seus germans.

Si, el protagonista i l’autor es diuen igual doncs l’obra és autobiogràfica, un punt positiu extra de més per en Joachim Meyerhoff que a més de tramar una obra excepcional i fer-nos pensar en la manera que vivim, té la capacitat de despullar les seves vivències, experiències i emocions sense cap pudor.

Costa més despullar el cos o la ment? Que cadascú respongui però jo ho tinc ben clar i la seva valentia és una lliçó més en un món on els valors cotitzen a la baixa.

És una novel·la vital, excepcionalment tendra i alhora dura, real i amb aquella nostàlgia de que temps passats sempre foren millors.

És un gran còctel en el que no hi falta cap ingredient doncs durant la seva lectura pots riure i viure la historia com un nen però en acabar-lo no pots evitar pensar en els fets verídics que s’esmenten i com ho viurien en la pròpia pell.

Per nosaltres una bona novel·la és aquella que a més d’enganxar-te i fer-te passar una bona estona és aquella que et cala dins i et toca els fils de l’ànima desordenant-los per tal que tornis a establir un ordre al teu interior. 

Sense cap mena de dubte aquesta és una gran novel·la i una eina de reflexió molt positiva. No tot allò crític ni profund ha de ser narrat des de la foscor i la penúria.

No ho dubteu més i sigueu l’heroi Joachim per una estoneta! No us en penedireu!