De penitents a Desemparats

Per Julian V.

Avui cau a les nostres mans De penitents a desemparats un poemari que s’acompanya de fotografia que ens embolcalla i ens recorda el poder de la paraula en la seva expressió més sintètica i concisa.

Els autors, en Ricard Mirabete i en David Caño ens mostren un recorregut pels carrers més insignes de Barcelona i el seu emblemàtic casc antic construint poemes on l’amor, el sexe, la joventut, els vicis, l’espontaneïtat i la vitalitat d’una ciutat que batega són els eixos vertebradors.

Maridat amb les fotografies d’en Carles Mercader Fulquet ens adonem de la fragilitat de l’ésser humà i la seva vulnerabilitat alhora que la seva personalitat multifacética i complexa.

De la mà de  La Garúa Podem fer aquest micro-tour per la ciutat dels retrobaments, dels amors furtius i els cors trencats. 

Com reaccionem? Ni nosaltres mateixos ho sabem.

La foscor de l’home, allò del que son capaços de fer, la violència i els més baixos instints es donen la mà en un poemari que és molt directe de paraula resultant uns escenaris coneguts amb uns personatges diversos i en circumstàncies pròpies del cinema més negre.

Crec que fa olor a whisky de garrafa, a cigarretes amb alguna cosa més, a sexe, a gentada, a carrers solitaris i es tenyeix del gris del cap vespre amb taques vermelles de cors que sagnen allò que pensen.

Aquest poemari és com un dard que farà diana als fils de la nostra ànima i ens remourà sentiments nous.

Jo de vosaltres no el deixaria escapar sota cap concepte.

Fem el tour?

El patio inglés

Si queréis leer una novela que os deje con la piel de gallina, lágrimas en los ojos, sabor a rabia, odio, amor y comprensión a través de dos almas que tratan de entenderse os tenéis que rendir a El patio inglés.

Una novela simplemente sublime que la crítica compara con “Carta al padre” de Kafka y a “Demian” de Herman Hesse. Con semejante aval ya nos podemos imaginar que la calidad y ese sentimiento intimista y de recogimiento nos va a atrapar desde un inicio hasta el fin de la narración. Y así ha sido. 

Gonzalo Garrido nos presenta a un joven graduado en derecho que vive momentos difíciles… Los fines de semana los malgasta emborrachándose con sus amigos, ha tenido alguna novia pero no ha llegado a ver los ojos del amor y su único anhelo es el pertenecer al círculo literario que le ha permitido publicar un texto que lo comprometerá mucho.

Su padre no le entiende, la falta de diálogo es el pan de cada día y el mal de su tiempo. ¿Cómo se pueden acercar posturas si nadie va a ceder para entender al otro?

El chico siempre se embelesa mirando al patio inglés donde da su habitación, se puede pasar horas así pero lo que nadie imagina es que un día, harto de todo, abre la ventana del comedor y se lanza al vacío.

Ante tal suceso se intercalan monólogos internos entre padre e hijo que nos van a dejar mudos, con un sentimiento a flor de piel y con imágenes grabadas en nuestra mente… no os engaño si os digo que a más de uno nos ha tocado nuestros hilos más internos y secretos y nos ha invitado a un debate sobre las relaciones familiares y sus habituales complicaciones.

Padre e hijo a través de los monólogos verán como no están ni tan lejos ni tan cerca, ambos fueron víctimas de una adolescencia incomprendida y una lejanía que parecía insalvable.

De la mano de Alrevés podemos conocer a estos personajes y vivir con ellos una experiencia literaria que se ha de desgranar poco a poco para sacarle todo el jugo.

Es un volumen excelente, exquisito, en el que cada palabra se busca con minuciosidad para crear esa atmósfera ideal que sólo el autor es capaz de recrear.  Su extensión es la justa y necesaria, es conciso, contundente y nos da una bofetada de realidad que muchos de nosotros necesitamos.

Eso sí, os advertimos que si os gusta tendréis que hacer como nosotros y leer la anterior novela del autor en la que también encontramos una historia simplemente brillante. Las flores de Baudelaire también os encantarán.

Y para acabar y musicalizar la reseña compartimos con vosotros una canción que ha estado muy presente en la redacción y ordenación de nuestras ideas acerca de este libro.

El momento de Aurora West

Hoy os presentamos el spin off de la gran novela gráfica Battling Boy bajo el protagonismo y título de El momento de Aurora West.

En el mundo creado por Pope existe la joven Aurora, una estudiante que compagina los aprendizajes en química, matemáticas, etc. con el aprendizaje de artes marciales y el arte de la guerra con el fin de ayudar a su padre Haggard West en la lucha sin fin contra la mentira.

Sacar a la luz el misterio de la muerte de su madre es lo único que mueve a esta chica y a su padre, tienen verdadera sed de verdad.

Aurora se da cuenta que todas las respuestas que está buscando están en su interior pero tendrá que espabilar y correr más rápido que el tiempo para que el monstruo Sadisto y su clan asesino le den tregua y espacio para poder resolver sus conflictos y acabar con el tema de una vez por todas.

Paul Pope con todo su mundo imaginario, Jt Petty con un guion inmejorable y David Rubín demostrando que es una de las mejores plumas del panorama nacional nos sirven una aventura que no nos dejará indiferentes. 

No es de extrañar que los focos del noveno arte sitúen a estos genios en el punto de mira y se conviertan en ejemplos a seguir a la vez que un corte con la dominación monopolizada casi siempre por autores extranjeros o directamente nipones.

El noveno arte cada vez está mejor considerado y creo que obras como esta le hacen un gran favor al sector ya que muestran que no todo son robotitos o historias de violencia gratuita, sino un lugar donde caben los valores y se juzga la naturaleza humana aunque sea a través de un tapiz fantástico.

Creo que Debils!llo acierta con darles voz a estos chicos que han puesto nuestro territorio en un lugar destacado y han llevado lo que es el cómic más allá de los cánones típicos y tópicos.

Es agradable de leer, ordenado, ágil, con espacios de batalla que dan paso a momentos intimistas en que los protagonistas se desmoronan o explotan mostrando su lado más humano.

Una grandísima propuesta de cara a la vuelta a la rutina después de estas fechas navideñas y un imprescindible para los amantes de la historia de Battling Boy.

Una guerrera que lo dará todo por sus principios, por sus afectos, por la verdad y la justicia.

¿La acompañamos en tan difícil travesía?

El diable és català

Ja han passat les festes nadalenques i podem tornar a guardar la nostre part més angelical i amable per tal de treure a lluir el nostre diable intern. Ja ho deien els antics que català i home de bé no pot ser i al llibre El diable és català ho acabem de constatar.

Aquest llibre és completíssim i vincula la figura del diable amb les terres catalanes des de diversos punts de vista i camps d’estudi per regalar-nos una visió holística del que és el tema que ens ocupa.

És un llibre atractiu, amb allò misteriós de tan malvada figura però amb un context fruit d’una grandíssima tasca de documentació.

Queda palès que a l’autora, la Sylvia Lagarda-Mata, autora també de “Fantasmes de Barcelona” ens descriu con a la geografia física del nostre territori hi ha 12 coves, 29 torrents, 22 estanys i gorgs, 13 castells i 31 ponts que fan referència al Diable... per no dir que hi ha més de 30 entrades a l’inframón.

En documents antics també trobem el primer llibre d’exorcismes en català i com a la “Divina comèdia” de Dante hi ha tres comptes catalans al purgatori a més de la seguretat de l’autor Joan Oliver que assegura que “El diable parla en lleidatà”

Per als amants de l’ocult, dels rituals com els aquelarres, misses negres i rituals demoníacs que encara avui es fan, és un llibre ideal doncs ens explica amb una veu amiga allò que realment significa i es fa, el context històric i social en que varen sorgir.

Realment ens ha fet una mica de respecte però és una obra completa, és com una enciclopèdia sobre el diable en totes les seves vessants i sense creure en allò bo o dolent de la vida, et mostra com al costumari català és una figura que està molt present al llarg del temps encara que el concepte hagi anat evolucionant.

A més, gràcies a Angle Editorial podem anar a l’encontre amb la seva representació més catalana i descobrir que si tenim un enemic més val que el tinguem a prop i controlat.

No us faci por endinsar-vos en aquesta lectura! És molt curiosa, àgil, abraça molts temes, està molt ben ordenada, és rigorosa i no cau en el parany del fanatisme o d’allò més comercial.

Us hi heu de rendir! Si l’enemic és més fort que vosaltres... uniu-vos-hi!

La reina de diamants

Els nostres amics de LLibres del Delicte ens sorprenen amb una novel·la a vuit mans, crec que no n’havia llegit mai cap amb aquesta combinació, una idea molt original i sorprenent.

Els quatre grans mestres de la literatura que s’han reunit per crear una historia dura, fosca, on els baixos fons de la societat es creuen amb la màfia russa, un món de prostitució, drogues, diner i ambició fan d’aquesta novel·la un thriller negre amb tocs psicològics profunds i girs inesperats.

Una trama que al principi sembla molt ben definida i que va fent ziga-zagues fins a desembocar en una sorpresa.

La novel·la es presenta en quatre capítols, cada un d’ells escrit per un autor diferent, comencem amb “El Robatori” escrit per Lluís Llort, autor que recordareu de novel·les com “Herències col·laterals”,  un capítol que a més de presentar la situació centra l’acció en dos personatges que no deixen de ser titelles al servei d’algú més poderós.

La trama comença amb el robatori en un xalet d’un mafiós rus i les conseqüències que aquest fet provocarà en cadena.

A la segona part “Enyorar el senyor Lobo” escrita per Sebastià Bennasar, autor que trobareu en el recull de “Les veus del crim”, descobrim el món de la màfia russa, de les persones que viuen en aquest xalet i com aquests han estat fent-se amb una gran part del pastís dels baixos fons de la Costa Brava.

A la tercera part “L’amo del Titànic” escrita per Marc Moreno, autor que reconeixereu en “Els silencis dels pactes”, descobrim allò que a desencadenat el robatori, una manera de recular en el temps i mostrar com les ànsies de diners i el desig poder poden enterbolir la ment i fer creure allò que es vol i no el que és real.

Finalment, arribem al desenllaç a “La reina de diamants” de la mà de Salvador Macip, autor d’”Hipnofòbia” entre d’altres, descobrim que res era el que semblava i que les persones que s’amaguen rere la mascara de la ingenuïtat i la feblesa són les més dures i capaces de cometre els crims més cruels.

La genialitat d’aquesta novel·la recau en el fet que cap dels autors perd la seva pròpia veu ni la seva pròpia manera d’escriure, tots quatre conflueixen en la trama i la porten endavant fins a crear una historia força rocambolesca però que enganxa al lector.

La reina de diamants és la carta que necessiten aquests quatre reis per crear l’escala perfecta de color.

Aquesta novel·la m’ha recordat les matriosques, aquelles nines russes que amaguen una dintre d’una d’altre a quina més bonica i sorprenent.

Aquestes quatre veus negres donen profunditat, solidesa i caràcter a uns personatges que trasbalsen al lector i el porten a límits insospitats.