dimarts, 4 de febrer del 2014

Educacionari



Des de La petita Llibreria, un blog literari, que us recordem, està format en un 90% per mestres de totes les especialitats, us volem apropar la darrera obra d’en Joan Manuel del Pozo, sota el títol d’Educacionari descobrirem petites píndoles de les que podem extreure grans dosis de reflexions sobre l’educació.

A Educacionari trobarem unes seixanta entrades ordenades alfabèticament que ens parlen sobre allò essencial en el món de l’educació. El terme en si “educació” és el centre de tot el volum però no penseu que és un aglutinament de conceptes narrats atzarosament.

Tenim dues vies de lectura: d’una banda, podem anar llegint allò que en cada moment ens fa falta per tal de reforçar els punts forts de la nostra tasca i detectar els principals problemes i intentar esmenar-los, d’altra banda, l’autor ens proposa quatre itineraris, petits agrupaments de conceptes que es poden posar sota els grans títols següents: emocionalitat, integritat, professionalitat i verbalitat.

L’autor, en Joan Manuel del Pozo ha aconseguit fer un llibre àgil, dinàmic, innovador, gens carregós i amb un llenguatge planer i entenedor sobre un món complex. Crec que és tot un encert la manera en que ens el presenta, el format és fresc, enginyós i alhora disposa d’un fil que si anem estirant tots els mots o conceptes estan connectats i presentats amb un criteri excepcional.

La seva empremta també juga un paper important doncs no només ens dóna coneixements sinó que la seva opinió queda palesa i ens serveix per dibuixar una mica més el pla d’acció que hem de dur a terme per tal de no quedar aturats en el temps i poder reflexionar sobre el magisteri i seguir vivint la nostra professió amb la passió intacta.

Com a mestra crec que ha estat una lectura imprescindible en aquests moments, sovint, a les aules, repetim any rere any els mateixos errors sense adonar-nos que els temps, els contextos i molts altres factors canvien constantment i hem d’estar preparats per fer-hi front de la millor manera possible.

De la mà d’Edicions 62, tenim el regal perfecte per a qualsevol mestre: mestres novells, a aquells que estan patint el “self burning”, als que encara estan estudiant per convertir-se’n o per a tota la societat. 

Recordem que sempre, ja sigui dins una aula o fora estem essent mestres i referents per el nostre entorn, hem de ser curosos i, sobretot lluitar per una educació integral dels nanos.

Ser mestre és molt més que enganxar gumets i cantar cançons, és treballar amb les famílies i la societat per tal de preparar als menuts pel món real i oferir-los coneixements i eines per un demà que esperem que sigui molt millor.

Si voleu saber una mica més de l’autor, demà tindrem el plaer de compartir amb vosaltres una breu entrevista que ens va concedir de manera molt gentil. Un home que ha viscut el magisteri des de múltiples facetes però sempre està disposat a  créixer una mica més, a transmetre’ns una mica de tot allò que ell ha anat aprenent i a encoratjar-nos per desenvolupar la nostra tasca amb la importància social que té.

dilluns, 3 de febrer del 2014

La terapeuta



Per Raúl Gotor


La Terapeuta ens arriba de la mà de Gàspar Hernàndez escriptor i periodista, com una història de dependència. Els dos personatges principals (i casi únics) del relat són l’Hèctor Amat el “millor actor català del moment” i la seva psicòloga Eugènia Llort, la qual l’ajudarà a sobreviure a l’ansietat que sent des de que va presenciar un assassinat a un pàrquing de Barcelona.

L’autor d’El Silenci ens mostra en aquesta novel·la la relació que ja es troba executadada a la primera pàgina i ens involucra com a terceres persones endinsant-nos en una sèrie de successos on ens falta el terra on poder assentar el nucli d’empatia.

Poc a poc el lector podrà entendre el perquè de tot allò que es succeeix de manera vaga, sense massa coherència. Un llibre que s’ha volgut diferenciar en dos parts, on la primera no és ningú sense la segona. Potser hi ha entre elles una relació de dependència?

Angoixa, ansietat, marejos... tot i res es pronuncia en Hèctor des de el dia de l’assassinat de Marina C. Una noia que li resulta familiar però que no és capaç de recordar de què, ni just el moment en què va ser assassinada. Hauria canviat el final tràgic si ell hagués portat mòbil? O Si no fos un actor desangelat en temps de crisi? Serviria d’alguna cosa recordar el lapsus de temps que va a parar del tret fins que es troba dessagnada a la seva falda?

Columna Edicions ens porta un relat que no només s’ha de llegir, sinó pensar i pair.

Qüestions com: què és l’ansietat? Podem viure sense tenir un feedback amb tot allò que ens rodeja? És real i plausible fer-nos càrrec del què li passa a tothom que estimem? 

Ràpida, directe i emocional, aquesta lectura us farà gaudir d’una bona estona i us farà pensar en què l’inconscient i el nostre cervell reptilià poden prendre cartes a les nostra vida en qualsevol moment... encara que la tinguem ben agafada per les rendes.

Però no us angoixeu! La seva lectura és molt amena i passareu una tarda agradable endinsant-vos en el Jo més Freudià, i qui sap, d’aquesta manera comprendre millor la vostra existència.




diumenge, 2 de febrer del 2014

La psicologia de l'esport



Per Julian Vicente 


Per trobar una bona guia pràctica sobre La psicologia de l’esport cal recórrer al recull del Dr. Arnold Leunes.

Una breu però extensíssima guia per endinsar-nos en el món de la psicologia i com aquesta afecta als esportistes en moments clau de la seva carrera i que també són aplicables a tota la societat.

De manera senzilla, a partir de casos pràctics, citacions de grans filòsofs i figures emblemàtiques de l’esport de tots els temps podem reflexionar com les pors, les angoixes i tot allò vinculat a les emocions pot afectar i desballestar el desenvolupament de l’activitat diària.

Partint d’un reconeixement de que és l’ansietat i l’angoixa i com tractar-les per tal de que no ens paralitzin fins a arribar al punt en que ens puguem auto reconèixer, regular-nos i adquirir la força mental necessària per enfrontar els dimonis en forma de lesions, riscos i arribar a un bon treball individual i en equip.

Com a estudiant de magisteri d’educació física i com a esportista amateur crec que és una guia bàsica per poder anar ampliant els coneixements d’aquest camp a partir de la bibliografia que ens ofereix.

L’autor ens dóna petites píndoles de saviesa que nosaltres podem fer créixer anant a la font que sempre referencia de manera acurada.

Temes com la violència o el tractament de l’agressivitat també són tractats com a problemàtiques vinculades que es poden solucionar seguint unes passes ben fàcils si es porten a terme amb la direcció correcta.

Gràcies a labutxaca podem tenir una base sòlida en la que poder edificar el nostre coneixement per tal de poder formar a les generacions futures alhora que una eina perfecta per solucionar problemes endèmics que s’arrosseguen en el món de la competició.

Si adquirim unes rutines saludables podrem arribar a una bona forma física i a un nivell emocional òptim per tal d’autogestionar-nos i assolir un benestar personal que tan sols l’esport i l’activitat física ens poden proporcionar.

Si creieu en el “mens sana in corpore sano” no us deixeu escapar aquesta guia. Una bona inversió que no us deixarà indiferents i us animarà a ampliar coneixements.

Potser pensem que grans esportistes com en Leo Messi o en Rafa Nadal són màquines, però també estan exposades a patir tot allò que la majoria de la gent  pateix: inseguretats, pors, tics, lesions, èpoques de baixada professional... ningú s’escapa de la seva pròpia ment però tenir-ne consciencia i aprendre a dominar-la pot ser la clau cap a l’èxit.

En paraules del meu ídol Michael Jordan:

“ He fallat més de 9000 llançaments en la meva carrera.
He perdut gairebé 300 partits.
Han confiat en mi per al llançament decisiu que ens faria guanyar el partit...i l’he fallat.
A la vida, he fallat una vegada rere l’altre.
I és per això que he triomfat”

dissabte, 1 de febrer del 2014

Flores en el ático



Por Mamen San Emeterio


Desde su publicación original, en 1979, y de la mano de V.C.Andrews, Flores en el ático se convirtió en un fulminante bestseller y fue adaptada al cine con gran éxito. Primera entrega de la serie sobrecogedora Dollanganger, esta novela narra la terrible experiencia vivida por cuatro niños que, víctimas inocentes de unas pasiones prohibidas, crecen en un lúgubre encierro, aislados del mundo por una madre cruel...

Su primera publicación en España nos llegó de la mano de Plaza & Janés en 1981, y actualmente también la podemos encontrar publicada en Debolsillo.

Después del gran éxito de esta primera entrega, la saga continuó con la publicación de “Pétalos al viento”, “Si hubiera espinas”, “Semillas del ayer” y “Jardín sombrío”, títulos donde la genialidad de la pluma que los escribió fue dándoles cuerpo y vida.

Comencé a leer este libro “Flores en el ático”, por recomendación de mi hermana que me dijo que era muy bonito. No es tarea fácil  hacer una reseña de este libro cuando hay por medio 4 inocentes niños y sobre todo si son víctimas de lo que el ser humano es capaz de  anteponer como la avaricia y la ambición al amor, llevando  a extremos realmente catastróficos.

Decir que “Flores en el ático” es un libro diferente, sería injusto... Realmente no encuentro la forma o las palabras para definir esta narración, porque llegas a amarlo y a odiarlo al mismo tiempo.

No lo digo por la forma de escribir de la autora, sino por su forma de contar y narrar tan realista, con personajes tan humanos y en situaciones tan injustas que nos hace encontrar sentimientos mezclados.  Narrada en primera persona por Catherine Dollangager, una joven guapa y soñadora que desea convertirse en bailarina.

Corre el año 1957 en Gladstone, Pennsylvania, cuando la madre de Catherine decide regresar a su hogar con sus hijos, juntos se dirigirán a la mansión de sus padres en Charlottesville, Virginia, donde les espera una vida diferente.

Es un libro por el que derramé muchas lágrimas por esas inocentes criaturas... no puedo hablar de la historia de este libro ni de los personajes, porque sería arruinarles una futura lectura, contando sucesos que me impresionaron.

Conviene saber que en el libro se toca un tema que a muchas personas posiblemente les parezca un poco controvertido. Estoy hablando de incesto.

En pocas palabras, un libro que te cautiva gracias a los personajes, la historia, los sentimientos y las situaciones tan reales que se presentan y que nunca has podido entender.

Este año Lifetime ha emitido la última adaptación. Juzgad vosotros mismos cual es la vuestra.

 

divendres, 31 de gener del 2014

El asesinato de Pitágoras



Por Àngela Sánchez Vicente


Para leer una novela que vale su peso en oro tenemos que sucumbir al embrujo de El asesinato de Pitágoras.

La historia arranca cuando Pitágoras tiene una premonición que no quiere contar. Lo que indica que dicha premonición puede ser grave es que enseguida se pone a buscar un sucesor. 

Los principales candidatos son Aristómaco, Daarkus, Orestes, Hipocreonte, Evandro y Cleoménides. Cuando este último parece tener en el saco la decisión final del maestro cae muerto en pleno Templo de las Musas.

¿Qué esconde la premonición de Pitágoras? ¿Cuál será su sucesor? ¿Cómo se relacionaran entre ellos?

Un asesino escurridizo que se nos escapará entre las hojas de esta inmensa aventura hasta que poco a poco la hija de Pitágoras, Ariadna de Crotona, se meta de lleno en la investigación con la ayuda de Akenón, un investigador egipcio que además de ir tras la pista del asesino, buscará una rendija para colarse en el corazón de la mujer más bella, inteligente, espontanea e interesante que ha conocido jamás.

¿Cuál es la identidad del asesino? ¿Hasta dónde quiere llegar?

La investigación, el amor y la persecución se entretejen a la perfección formando un tapiz sublime e imprescindible para los amantes de la buena literatura.

Marcos Chicot, el autor de este espectacular volumen, nos regala un gran relato sobre la Grecia del siglo V a.C. donde ropajes, escenarios, espacios lúdicos, roles sociales, las costumbres cotidianas y un largo etcétera salen dibujados con un realismo y una veracidad que conforman la esencia de esta historia tan completa. 

Enigmas que se suceden envolviendo al lector en una trama sumamente adictiva y que podemos disfrutar gracias a la apuesta que Duomo hace sobre uno de los fenómenos literarios del año.

No os asustéis por la extensión del relato, en cuanto lo acabéis sentiréis nostalgia de los personajes, echareis de menos su complejidad y los caracteres que el autor les ha otorgado… acaban siendo como amigos de uno.

Muy recomendable a todos los amantes de la buena literatura y en especial a aquellos que sienten veneración por la novela histórica de calidad pues no encontraran ningún anacronismo ni errores de documentación. Casi podemos hablar que se trata de un relato con grandes posibilidades didácticas.

El propio autor dice que es “la mejor obra de su vida” y creo que muchos lectores opinaran lo mismo, así que ya podemos ir haciendo hueco en nuestras mesitas de noche para dejarle un espacio destacado.

Es una novela que se llena de misterio, intriga, acción, amores nacientes y enigmas a descubrir.