dimarts, 27 d’agost del 2013

Los días dorados



Llega a nuestras manos la segunda entrega de la serie Edilean de Jude Deveraux, tras “El aroma de la lavanda” nos encontramos con Los días dorados, ambas se pueden leer de manera independiente, llenas de amor, pasión y aventuras nos dejan con ganas de descubrir cómo nos sorprenderá en la próxima entrega de esta serie.

Si cuando leímos la primera entrega nos encontrábamos en la actualidad, en esta viajaremos en el tiempo hasta la Escocia del 1766, donde todavía existen los clanes y los Lairds, los castillos y las torres del homenaje, los grandes ventanales de piedra y las disputas entre ingleses y escoceses.

Si no explicará nada más quedaría la novela reducida a una más de las cientos que existen sobre las Highlands y los masculinos escoceses, pero este es solo el principio de un cambio. Una joven heredera en manos del déspota y avaro de su tío harán que la vida de la joven y bella Edilean Talbot se cruce con la de Angus Mc Tern, antiguo laird y súbdito del tío de la joven, y ambos acaben con el apellido Harcourt.

Su viaje acaba de empezar rumbo al nuevo mundo, un lugar donde podrán ser quienes deseen ser y vivir su vida, ella sueña con todo lo que le espera y él recuerda todo lo que deja a sus espaldas. ¿Podrá el amor ser lo suficiente fuerte para romper con el orgullo de él y la delicadeza de ella?

El lector quedará atrapado con la historia y si no ha leído la novela que la precede y la lee después, creo que incluso puede ser mejor dado que seguiría un orden cronológico de pasado a presente, aunque debo reconocer que tiene su punto el hecho de empezar por el final, ya que el lector queda con las ansias de descubrir cosas sobre los fundadores de la ciudad de Edilean, cerca de Williamsburg. 

La pregunta que queda en el aire es saber hacia donde continuará la serie, tenemos lo que parece el principio y el final, pero muchos espacios en blanco para ir rellenando, una aventura de la que todos los seguidores de Jude Deveraux podrán disfrutar y reencontrarse con las sensaciones del nuevo mundo.

Los personajes de Los días dorados son al principio muy estereotipados, el típico hombre fuerte de las montañas que cuida del clan, la doncella en apuros, el avaro y el vicioso, pero la autora consigue con gran maestría y fluidez darle la vuelta a los personajes mostrando a un hombre sensible y humilde, a una mujer lista y luchadora, una historia donde la evolución de los personajes va evolucionando a la vez que su ambiente, el nacimiento de las nuevas grandes ciudades como Boston, los ejércitos que luchan contra los indios, nuevas empresas que se fundaran para mejorar la productividad, y la trata de servidumbre de todos aquellos que el Reino Inglés deportaba a tierras lejanas, sin juicios justos.

Vergara acierta como siempre, que más se puede pedir a una historia que te atrapa desde el principio, te sumerge en la gran aventura de la vida de sus personajes y consigue que no puedas dejar de leer hasta el final. Consigue que el lector adore a sus personajes aunque a veces le entren ganas de gritarles o morirse de la risa cuando la providencia arregla los desaguisados de sus vidas.

Cuando terminé de leerla, no pude resistirme a releer “El aroma de la lavanda”, es así de adictiva.

dilluns, 26 d’agost del 2013

Ashford Park



Per Maria Valle Viña 


“La pedra daurada d’Ashford Park resplendia al sol, la cúpula dominava el paisatge del voltant. Unes escales a diversos nivells duien a l’entrada principal, un portal enorme, empetitit pel marc de columnes idèntiques, eclipsat per un pòrtic triangular” no pot haver millor descripció de la mansió d’Ashford Park, on tot comença, on s’amaguen tots els secrets.

Ashford Park ens explica la història de l’Aiddie, que va créixer a la mansió que ens dóna el nom del llibre, a casa dels seus aristocràtics oncles. Tot ser tan diferents com la nit i el dia, l’Addie i la Bea, la seva bella i extravertida cosina, van néixer com si fossin germanes. Però les parets de la mansió i les pròpies Addie i Bea amagaran molts secrets al llarg de la novel·la. 

De forma simultània el llibre ens presenta també a la Clementine Evans, descendent directa de l’Addie i de la Bea. La Clemmie és una gran advocada que viu a Manhattan, però les seves llargues hores dedicades a la feina li costen el prometatge, amb trenta-quatre anys, sent que la seva vida s’ensorra. Quan la família es reuneix per celebrar els noranta-nou anys de l’àvia Addie, un parent deixa algunes pistes sobre un secret de família enterrat durant molt de temps. Així doncs, des dels cercles íntims de la societat Britànica fins als gratacels de Manhattan i els turons vermellosos de Kenya, els secrets d’una família es despleguen poc a poc. 

El llibre està escrit per Lauren Willig, que va néixer a Pennsilvània l’any 1977. Va estudiar ciències polítiques a la Universitat de Yale i es va llicenciar en dret a la Universitat de Harvard. Les seves novel·les han estat traduïdes a més de dotze llengües i han guanyat diversos premis. Actualment viu a Nova York, on es dedica a l’escriptura a temps complet. 

El llibre editat per l’Editorial Columna està presentat en vint-i-vuit capítols que transcorren entre Nova York, Londres i Kenya. El llibre consta d’un pròleg i posteriorment es divideix en dos parts: Ashford i Kenia. A més Lauren Willig ens fa salts en l’espai i en el temps i ho alterna al llarg de la novel·la de forma que la història pren cada cop més sentit. 

L’escriptura es àgil i directa, per tant el llibre es fa molt còmode de llegir i de seguir, la història es captivadora i intrigant, quan penses que no hi poden haver sorpreses en trobes una de nova que fa que no puguis treure l’ull del llibre. 

Llegint Ashford Park viurem l’amor, el desamor i coneixerem com la guerra va canviar una societat. Veurem com les protagonistes canvien amb les diferents situacions que els depararà la vida amb successos del tot inesperats, perquè mai sabem el que ens depararà la vida. 

Dues dones, un home, una guerra. Un secret del passat que canviarà el present. Ashford Park.

diumenge, 25 d’agost del 2013

El escritor de anuncios



Si queréis leer una novela donde se valora el poder de la palabra no os podéis perder El escritor de anuncios, una novela donde cada palabra tiene un matiz y una sonoridad especial estudiada al detalle.

La portada nos muestra la palabra que cuesta, letra a letra, en una máquina de escribir, donde las teclas se te clavan en las yemas de los dedos y no es fácil tirar hacia atrás y corregir errores.

El autor de esta historia, Miguel Ángel Furones, es el publicitario que ha ocupado el puesto más alto en la historia de la creatividad española dirigiendo Leo Brunett, con responsabilidad sobre 96 agencias de 94 países. 

A mi modo de ver, creo que Javier, el protagonista de esta historia está claramente dibujado a imagen del autor. Javier redacta anuncios o, como también lo podemos llamar, se dedica a perturbar el alma de los consumidores.

Hasta aquí sí que refleja al autor, Javier, al contrario, a medida que avanzan las páginas, podemos ver como acaba siendo devorado por sus éxitos analizando el sistema de trabajo y el compañerismo o ausencia de este que existe en este sector creativo. Podríamos retratarlo como al vencedor vencido.

En esta novela dividida en dos partes y veintidós capítulos podemos ver como la vida de nuestro amigo se transforma poco a poco dando giros inesperados.

Un retrato fidedigno de la inocencia, las ganas de progresar, la ilusión, los sueños, el amor, el entorno, las trabas y obstáculos y el proyecto final de vida.

Narrada majestuosamente por un hipnotizador de lectores, esta historia cobra vida a través de todos los matices que tienen los personajes corales: Ángela, Sara, Raki, Lydia, David… un entorno que acompaña sutilmente a Javier y al lector por las intrínsecas oficinas donde trabajan.

La experiencia personal del autor hace que esta misma historia no se pudiera contar mejor, las marcas para las que trabajan son reales y hacen que aún nos sintamos más integrados en el escenario de la novela. Las marcas son palabras que nos transportan. 

Una apuesta de SUMA Conspicua en una época donde impera la crisis de la palabra, donde somos tacaños con el vocabulario que utilizamos en nuestro día a día. 

La palabra dicha o no dicha, gritada o susurrada, puede ser más potente que una lluvia de mil misiles y, como decía mi abuelo, cuando ya no nos queda nada sólo nos queda nuestra palabra.

¿Cómo valoramos hoy en día la oratoria? ¿Somos correctos al expresarnos? ¿Sabemos descifrar los mensajes subliminales de otros o de los anuncios publicitarios?

Si existen magos de la palabra como el autor y el protagonista del relato tiene que haber magos de la decodificación de la palabra para que el proceso de comunicación funcione.

Un libro muy recomendable a todos los que nos gusta disfrutar de una buena novela ambientada en un lugar y un tiempo actual y presente. Aun así, es muy apropiada para aquellos que trabajen en el sector de la publicidad y el marketing para que se den cuenta del mundo, a veces caricaturesco y competitivo donde conviven.

Sin duda, una de las mejores historias que he leído este verano con un final sorprendente que atrapara a todos aquellos que se animen a leerla.

Aquí os encontrareis un pequeño anuncio.

dissabte, 24 d’agost del 2013

El libro de Gabriel



Lena Valenti continua convidant als seus lectors a afegir-se als vanirs i al berskers en la lluita suprema del bé i del mal, al Ragnarök. Fins al moment en la seva saga venir, els protagonistes eren vanirs, berskers, humans i alguns Déus nòrdics que lluiten per salvar al món i a la humanitat, però en la seva quarta entrega El libro de Gabriel, l’autora ens mostra una nova força a tenir en compte, les valkiries i els seus guerrers, els einherjars. 

L’autora fins al moment, amb les seves tres entregues anteriors: “El libro de Jade”, “El libro de la sacerdotisa” i “El libro de la elegida”, havia seguit un fil conductor temporal, una historia s’enllaçava a la següent en el punt on el lector s’havia quedat, però en aquesta última entrega, el lector descobrirà que la línia temporal de la saga fa un salt en rere y el seu inici el podríem situar al final del segon y comprendria tot el tercer fins que s’uneixen els fils de la trama per acabar el final del quart.

La historia comença quan en Gabriel es reclamat pels Déus per ascendir a l’Asgard, l’autora es recrea en l’explicació d’aquest nou plànol d’existència, les seves normes, els seus costums, els seus habitants, però sobretot ens explica la importància de la relació entre les valquíries entre elles i els seus einherjars. En Gabriel, que va lluitar per defensar les seves amigues i el nou món que estava descobrint serè l’escollit per portar a la lluita els guerrers de Thor i de Freyja.

En Gabriel tindrà al seu costat la valquíria Gúnnr, Gunny, una valquíria que encara no ha despertat els seus poders. L’aventura començarà quan el martell de Thor, el Mjölnir, i el Seire, la espasa de la victòria de Frey i la Gungnir, la llança d’Odin, ells juntament amb dos guerrers, les seves valquíries i dues germanes per la Gunny, la Bryn, generala de las valquíries i la Róta. Ells hauran de protegir el món i recuperar els objectes robats que podrien destruir el món.

En aquesta entrega els lectors es retrobaran de passada amb els protagonistes anteriors i guanyarà importància un vanir, en Miya, que va ser presentat a l’entrega passada i que tindrà el seu gran moment en la propera entrega.

No cal preguntar gaire si heu seguit la saga, per saber que en Loki i els seus vampirs i nosferatus, entre d’altres n’estan al darrera, una lluita a tot o res on perdre no és una opció, però les baixes seran nombroses. Sobreviuran els nostres protagonistes o hauran de cedir el seu lloc als següents?

Una historia on les pors passades, les omissions i els secrets marcaran el caràcter dels protagonistes, creant un munt de confusions i de ferides que encara no han curat,  una historia de superació, de lluita, de sacrifici, de compromís i d’amor, d’un amor pur, d’aquells que brillen en llum pròpia però que costen de veure.

Encara penseu que el món està condemnat i que no val la pena lluitar pels humans, un essers egoistes i amb dobles cares? Doncs recordeu que també hi ha d’altres motius per lluitar i que molts humans són bons i purs.

divendres, 23 d’agost del 2013

Salvatge



Per Àngela Sánchez Vicente


Salvatge és una novel·la basada en fets reals que t’acaronarà l’anima alhora que et donarà una empenta per revisar la pròpia vida i la manera com la planteges i afrontes.

Cheryl Strayed ens narra la seva experiència vital renovadora de la seva travessa per la Cresta del Pacífic des de Califòrnia fins al Pont dels Déus.

Tots els personatges i les vivències són reals, fet que fa que aquesta aposta d’Angle Editorial esdevingui un missatge colpidor, una sacsejada a les nostres aparents vides normals.

La protagonista de vint-i-sis anys perd al seu pare quan és encara una nena i als vint-i-dos a la seva mare i referent durant aquests anys. 

A aquests fets s’afegeix la fugida que fa el seu padrastre que semblava una cosa i va esdevenir-ne una d’altre i no va respondre als fets com ella, o qualsevol persona amb una mica de seny, podia esperar.

Va trigar quatre anys a prendre la decisió, ella intentava que els seus dos germans poguessin sobreportar l’absència de la seva mare però no va poder evitar que ambdós caiguessin en el dolor més profund, ella també cau però té l’empenta de fer-se el propòsit de canviar el rumb de la seva vida.

Potser com a un propòsit molt futur, a una botiga d’excursionisme veu un llibre sobre la Cresta del Pacífic i creu que la blavor del llac de la portada és l’únic que en aquells moments li donarà la pau i serenor que necessita.

Primer ho pensa com a fet llunyà però de seguida s’adona que ho esta pensant com a fet definitiu, ja esta decidit, ja estem en marxa.

No es planteja ni tans sols acabar-la, simplement la vol gaudir, vol que sigui un viatge introspectiu que faci que els seus ciments emocionals s’esfondrin per tal de poder reconstruir-se i renéixer a la nova pell.

M’ha impactat la portada del llibre doncs un pensa que és com un símbol de la muntanya i que ja està bé però res és casual, anem més enllà i a les seves pàgines podem trobar un fragment on a la nostra amiga, en un descuit li cau la sabata muntanya avall i es perd entre la frondosa vegetació del territori, amb esperança, guarda l’altre però no triga a adonar-se que l’una sense l’altre no té cap servei.

El valor a les seves eines, llibres i objectes que l’acompanyen superen el material, esdevenen companys de viatge inseparables.

Durant els cent dies de travessa troba solitud, amics desconeguts i els seus inesperables llibres. 

Una baixada als inferns i una pujada a la glòria. Haurà arribat al Pont dels Déus passats els tres mesos?

Només ho sabreu si llegiu aquest llibre imprescindible pels amants de les travesses i els viatges per la natura i els amants de la bona literatura basada en fets reals.

Anem d’excursió?