Finals que mereixen una història

"Relats per somiar despert i curar l'ànima adormida".

Sempre que m’he creuat amb un llibre d’Albert Espinosa m’ha costat molt poder plasmar en un trist full de paper blanc totes les emocions que aconsegueix transmetre al lector amb les seves paraules, amb una narració on els sentiments brollen a cada paràgraf que ha escrit i on el rerefons i la lectura entre línies ens acarona i acompanya mentre no podem deixar de llegir.

Després de “El món groc”, “ Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo”, “Si tu em dius vine, ho deixo tot... però diguem vine”, “Brúixoles que busquen somriures perduts”, “El món blau estima el teu caos”, “El que et diré quan et torni a veure” i "Els secrets que mai no t'han explicat" ara ens retrobem amb ell amb Finals que mereixen una història, un volum il·lustrat on l’autor ens presenta breus històries basades en experiències pròpies i d’altres que li han explicat, un recull on per exemple trobarem el veritable final de León (polseres vermelles) entre d’altres.

L’Albert ens presenta l’obra amb les seves pròpies paraules en un pròleg que m’ha deixat el cor encongit, el propi autor ja esta fent el compte enrere per arribar al seu final degut a la seva salut i tot i que ell ho considera un regal, jo ho veig com quelcom ... no trobo les paraules, però espero que com diu la seva contraportada “el que vam perdre al foc renaixerà a les cendres”.

Ell mateix posa en una balança la seva vida i espera somriure quan arribi el seu final ja que descobrirà realment qui ha sigut, estic segura que el somriure no li cabrà a la cara, és un home bo, generós i empàtic que ens ha regalat veritables emocions tancades en llibres, cada vegada que l’escolto sento que realment parla amb honestedat i amb el cor a la mà.

Bé, ja toca centrar-nos en el llibre, un exemplar que només l’obres et rep el color groc, un color ple de simbolisme per els lluitadors del món groc, un detall que no passa gens inadvertit, un avís de que entrem en el seu món.

Cada relat ve introduït per unes cites molt breus d’una dona de noranta-quatre anys que amb la seva saviesa ens convida a continuar endavant i a ser valents encara que tinguem por, aquestes cites venen acompanyades de reflexions de grans pensadors que ens deixen entreveure cap a on ens dirigim.

Aquests relats estan presentats com a breus pel·lícules amb el seu cartell corresponent, unes il·lustracions magnifiques que segueixen una estètica molt determinada.

Aquest volum es pot llegir de manera desordenada, en breus moments de reflexió, abans d’anar a dormir o de camí a la feina, unes histories que ens faran replantejar el nostre present de cara a tenir un final just per a nosaltres i els que ens envolten.

Rosa dels vents aconsegueix amb aquest llibre que el fet de llegir vagi un pas més enllà, ens sentirem acompanyats en la lectura i alhora llegirem amb l’ànima i el cor.

Aquí us deixo les seves primeres planes.