Balada d’ocells i serps

L’ambició l’empeny.

La competició l’arrossega.

Però el poder té un preu.

Avui us vull presentar part del principi del tot. Un llibre que amb la seva portada ens ho diu tot, sobre un fons negre un ocell encerclat de color verd ens recorda molt a la trilogia de “Els jocs de la fam” de Suzanne Collins.

Balada d’ocells i serps ens porta als desens jocs de la fam, seixanta quatre anys abans de l’aparició de la Katniss en el joc cruel on el més fort sobreviu.

Ens trobem pocs anys després dels dies foscos, la rebel·lió fallida de Panem i coneixerem al jove Coriolà Snow de divuit anys, un jove que viu temps difícils i a qui només el manté en una posició semblant a la que tenia la seva facilitat de paraula i la ajuda de la seva cosina.

Un jove que no és ni l’ombra de qui serà encara que tot començarà ara, sent mentor del tribut del districte 12, Lucy Gray, una jove valenta i forta, capaç de fer bategar el cor de més d’un.

Per aquells que no han llegit o vist “Els jocs de la fam” és una bona introducció i per a la majoria dels demés és molt interesant veure com els jocs van agafant cos, com neixen idees com els patrocinadors, els premis, els membres, els càstigs...

Una historia que heu de llegir per gaudir del naixement d’un tirà, comprendre el simbolisme de la rosa blanca i el motiu per el qual l’escriptora va triar el dolent, el poder i en si mateix un personatge difícil per presentar-nos una precuela des de el seu punt de vista i la seva situació dins del Capitoli. Una idea que em va cridar l’atenció abans de començar a llegir i que fou.... perquè Snow? Un cop desgraneu la novel·la descobrireu que era necessari i que la historia la escriuen els dos bàndols.

Però també estem davant la vida d’un jove que pateix en mans dels altres, és una historia on hi ha gelosia, amor, amistat, l’equilibri (o no) entre el bé i el mal, el respecte i l’estatus social.

Fanbooks ens presenta una novel·la juvenil per a tots els públics, la prosa de l’autora és molt acurada, sap com cridar l’atenció del lector i alhora desenvolupar uns jocs de la fam diferents.

Els seus personatges són sòlids i veure l’Snow en retrospectiva és molt interesant. Tornar a un Panem amb les seves diferencies i similituds crea un món més ric i complex.

Per cert, ja s’ha confirmat la seva adaptació a la gran pantalla.