La primera onada

Avui us proposo una lectura engrescadora per als joves i no tan joves de casa, La primera onada signada per Mariló Àlvarez Sanchis és una novel·la de ficció, engrescadora, dinàmica, plena de tristesa i alhora d’esperança.

La Terra ha sobreviscut a la Gran Guerra però res torna a ser com era, els seus ciutadans viuen en una societat formada per estaments on els més afortunats viuen a la ciutat i els altres en barris pobres i més perifèrics.

Podrem distingir-los pel color de la roba ja que el Govern proposa un color per a cada any i els més rics van a la moda i els altres hereten la roba de segona i tercera mà.

Segons el Govern la única solució és el projecte Èxode, una colònia a la Lluna on els joves hi ha d’anar a preparar-ho tot per la gran evacuació. Així és com coneixerem a l’Alice a qui acompanyarem en aquest Èxode amb l’esperança de poder millorar la situació per que algun dia els seus pares hi puguin anar.

Allà farà amics, la Dana, en Min, la Dèlia i en Brad, junts intenten sobreviure a les proves que els imposen per destacar-los en un equip de treball i casualitat o no, són separats en diferents grups marcats de nou pel color de la roba.

Alice coincideix amb en Gad, un noi dels privilegiats que no és el que sembla i que amb esforç i tenacitat es guanyarà el cor dels lectors.

Un dels punt que més m’ha agradat de la novel·la és la relació entre els nois i com tot i ser diferents entre ells descobreixen una trama que girarà en la conspiració i la realitat que s’amaga rere l’expedició de l’Èxode.

Amb una prosa fluida i molt dinàmica, l’autora convenç als més escèptics i troba el contrast perfecte entre la ficció i el sentiment de pertinença dins d’un grup, converteix al lector en un més de la colla, un jove que vol sobreviure i alhora salvar als que més estima.

És una novel·la curta en la que s’amaga un ampli nou món, un govern enverinat capaç de qualsevol cosa i uns joves que lluitaran amb dents i ungles per l’esperança que els volen robar.

Tot i que està escrita en valencià trobo tot un encert que Bromera ho hagi respectat i no traduït al català estàndard ja que aporta a la pròpia lectura una nova riquesa cultural i al girar les dues primeres planes ja ni ens adonem d’aquest detall.

M’ha sorprès molt gratament i vull agrair-li a la seva autora que me’l fes arribar dedicat i li dono tota la raó, aquesta novel·la inspira a lluitar per un món millor.

Si us va agradar la saga Divergent o Els jocs de la fam, aquesta és la vostra novel·la, potent i imprescindible. Tot un encert.