Avui els amants de les grans històries de nissagues estem d’enhorabona doncs en Vicenç Villatoro ens regala un altre tros de la seva biografia familiar per crear una obra fascinant.
Després de l’èxit aconseguit amb Un home que se’n va que, personalment, em va arribar al cor per la seva gran documentació sobre els protagonistes i sobretot la manera d’emmarcar-los en el temps detallant des de les robes fins als costums passant pels fonaments del context social i cultural va seguir la seva història amb El retorn dels Bassat.
Ja se sap allò que diuen que “segones parts mai foren bones” però ell va saber fer-ne una grandíssima excepció regalant-nos una obra complerta i que seguia fent gala d’una gran generositat a l’hora de mostrar-nos part de la seva historia personal alhora que esdevenia una obra altament didàctica sobre el període històric i també una eina critica de la societat i la seva evolució.
Ara torna de nou per homenatjar a la seva família materna a la novel·la La casa dels avis.
A primera vista es pot pensar que és un totxo però de nou l’autor ens mostra que per ell els clixés no valen.
És una obra que passa volant i que ens explica una historia sensible que li toca molt d’a prop amb precisió i molta emotivitat.
En aquesta obra coneixerem a l’Artur i la Llúcia, manyà i nuadora que veuran com la casa de canet queda al seu passat i marxen cap a Terrassa.
La guerra i la postguerra els acompanyaran i els ballaran al so que toquen des d’Espanya i des d’Europa amb el cor bategant per lluitar per la integritat familiar i de pensament.
Van viure l’exaltació de la república, la derrota de la Guerra, l’exili, la presó i el silenci del franquisme sense rendir-se mai i amb el cor catalanista i republicà sempre.
Protagonitzada més per l’Artur que per la Llúcia però carregant ambdues histories de sentit i coratge ens ajuden a dibuixar el període que varen viure des del seu pensament i allò que anaven sentint i patint a cada pas.
Gràcies a labutxaca tenim entre mans una obra que enganxa pel poder de la paraula que destil·la i alhora una gran lliçó d’història, d’amor i lleialtat.
Els voleu conèixer? Jo no em perdria aquesta oportunitat!