Consells, proverbis i insolències

Aquest any celebrem l’any Joan Fuster, escriptor valencià en llengua catalana. Reconegut per la majoria per la seva obra “Nosaltres, els valencians”, el seu llibre més influent, la seva tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle xx.

En aquesta celebració ens unim als nostres amics d’ Ara Llibres que recuperen la seva obra de l’any 1968 Consells, proverbis i insolències i ens el presenten en un format molt elegant, tapa dura, fons blau grisos i on la única il·lustració que ens trobem son unes ulleres inconfusibles que ens porten a la fisonomia de l’autor.

«Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: “Joan Fuster és la mesura de totes les coses”.»

Plens d’humor i intel·ligència, el miler d’aforismes que trobareu en aquest llibre són un exercici de seducció intel·lectual d’una vigència colpidora. Ja tractin sobre filosofia, literatura, art o consells per a la vida pràctica, les reflexions esmolades de Joan Fuster són una deliciosa invitació al pensament d’un assagista extraordinari i un conversador irònic de fortes conviccions

Aquesta obra esta formada per píndoles àcides i crítiques, són petits pensaments que tot i que no són acabats d’escriure mantenen la seva vigència atemporal, un volum presentat per un pròleg de Jordi Muñoz i la pròpia presentació del volum en si, després ens trobem amb dos blocs, el primer ens introdueix els Judicis finals formats per “Els prejudicis”, “Coneixements de causa”, “Ètica a un desconegut”, “Els treballs i els dies”, “Per a un, per a molts” i “Absolució general i indulgència plenària”, el segon bloc es introduït per Proposicions deshonestes on es recullen “Cautela inicial”, “Observat a l’atzar”, “Nocions per a fills de família”, “Filosofia i lletres”, “L’art de donar consells” i “En diuen “societat””.

El volum acaba amb Provisionalment tanco el parèntesi, una darrera plana que diu molt amb molt poc.

Una lectura que ens pot acompanyar en qualsevol moment, que es pot llegir de manera atzarosa, obrint per una plana i destriant una asseveració, que es pot llegir de manera continua o discontinua, un fet que convida al lector a implicar-se en la seva pròpia lectura i alhora treure l’essència a la seva manera dels pensaments de l’autor, como si d’una pluja d’idees anem construint el nostre propi quadern d’aprenentatges.

Una recomanació per a ments inquietes i per a lectors que volen anar un pas més enllà sense oblidar tots els lectors que volen gaudir d’una bona lectura i d’una gran companyia.

I com ens recorda l’autor “Tot depèn de la paraula”, descobriu tot el que us vol explicar, recordeu, no sempre tot és bonic i de color de rosa, la realitat és la que és i molts colors la conformen, tristesa, enyorança, enveja, alegria, amor, prosperitat i finitud entre d’altres.