Manyaga

Mai deixa de sorprendrem la qualitat de la col·lecció “El Far” d’Angle Editorial, sembla mentida com en uns llibrets tant petits s’ha amaguen grans clàssics que moltes vegades ens passen desapercebuts.

La seva estètica és inconfusible, un fons blau clar sobre el que destaca en lletres blanques el títol de l’obra i en negre un detall que ens convida a descobrir la historia que s’amaga entre les seves planes.

Avui la nostra portada ens mostra el fermall d’una dona, un camafeu en una cinta negra que pertany a una jove que coneixerem en breu.

Fiódor Dostoievski, autor de la novel·la d'idees segons molts ja que a les seves obres apareixen evidents trets de modernitat, sobretot en el tractament del detall i de la quotidianitat, en el to vívid i real dels diàlegs i en el sentit irònic que esbossa, a vegades, juntament amb la tragèdia moral dels seus personatges, ens presenta Manyaga, una obra que no perd la seva essència gràcies a la gran tasca de traducció de Miquel Cabal Guarro, al seu epíleg i sobretot al seu encert en la traducció del títol.

Realment el seu títol no em deia res fins que després de llegir l’obra he descobert el seu significat a l’epíleg i a la dificultat de fer-ne la tria ja que en l’original no es deixa clar si es refereix a una cosa, a una persona o a quelcom diferent... però encerta de ple al parla de manyaga, que bàsicament és un reflex de docilitat i podria arribar al punt de submissió moral.

En aquesta obra breu ens trobem a un home assegut a la taula amb el cos inert de la seva jove dona, mentre ella hi sigui de manera present tot anirà bé, però i després que? Així és com aquest home parla amb si mateix, per a tothom i alhora per a ningú, pinzellades de la seva vida en comú, de com la va conèixer sent una adolescent qui anava a empenyorar petites joies ja que vivia amb les seves tietes que eren unes arpies, ell no era molt millor, un escanyapobres dels bons, però se’n compadia i li va demanar matrimoni.

Així és com dos personatges molt diferents conviuen en més o menys harmonia.

Mentre la veu del personatge ens mostra fragments en cert desordre, com si estiguéssim davant de certs apunts inconnexos descobrirem la realitat de la societat del moment, la seva vida i com fa ulls clucs a la possibilitat de tenir quelcom a veure amb el final de la seva dona.

Un relat fantàstic dividit en dues parts, la primera té sis capítols on entrem en situació i en els records i una segona part formada per quatre capítols on la reflexió agafa terreny en la historia.

Realment molt interessant i reflexiu. Una lectura ràpida amb un rerefons profund i psicològic.