Per Àngela Sánchez Vicente
Des que el vaig descobrir gràcies a l’obra Un home que se’n va no vaig poder perdre de vista les seves publicacions com la recentment publicada La casa dels avis i les seves obres prèvies.
La seva capacitat per narrar escenaris reals amb subtilesa, personatges principals que arran de les seves vivències ens donen grandíssimes lliçons de vida i trames senzilles en les que radica la seva essència més pura esdevenen els essencials per qualificar les seves obres com a obres mestres.
Avui us presentem una obra breu, que no fa massa soroll però que un cop llegida et deixa en silenci i amb un bon rebombori al cap.
Si alguna funció té la lectura és mobilitzar-nos i transformar-nos i convidar-nos a ser millors a través de les reflexions que ens regala.
Aquesta obra és essencial per descobrir allò més humà de la seva escriptura.
Al Tren a Maratea coneixerem extensament a un home gran que decideix tornar cap a Nàpols després d’emigrar a Buenos Aires molt temps enrere.
Hi torna a morir, a un destí final...
Però en el viatge trobarà la companyia d’una professora universitària que poc a poc i estació a estació l’ajudarà a ordenar la seva ment tot recordant els millors dies de la seva vida.
La dona sense voler li mostra les llums i les ombres, el poder de la vida i també el poder de la mort.
El seu desig de viure, recordar, rememorar és immens però és sensat i sap el seu destí alhora que coneix la seva vida encara que la dulcifiqui amb els records d’infantesa.
Com a preàmbul pot semblar una obra nostàlgica, dura, trista però crec que a mida que passen les planes esdevé un cant a la vida i al poder d’aprofitar els bons dies que hi ha entre la data de naixement i la de defunció i com el poder dels records t’ajuda a viure i a confeccionar qui ets en cada moment.
És una obra sobre la identitat, les preguntes de la vida, la naturalesa humana i la necessitat de ser escoltats.
Proa ens ofereix una lectura breu essencial per les nostres vides i per entendre més la pròpia vida i que ens ajuda a ser més empàtics.
Voleu gaudir de cada kilòmetre fins a Maratea?
És una obra que no us penedireu de llegir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada