Aquell antic missatge de l'amor

Avui us vull parlar d’una novel·la humana i que és en si mateixa pura poesia. Una d’aquelles històries que no saps ben bé com es fica sota la teva pell i ja no la pots oblidar.

Ja el títol és una sentencia del que trobarem a Aquell antic missatge de l’amor, la darrera novel·la de Vicenç Llorca, un escriptor, un poeta i un gran romàntic que des de molt jove ha plasmat sobre paper allò que el seu cor anhelava.

En paraules del propi autor "Som amor i sobrevivim gràcies a la seva memòria en nosaltres" i aquesta reflexió la viurem a la pell d’en Xavier Rius, un home sensible amb qui el lector s’identificarà.

En Xavier és un economista que s’ha quedat sense feina degut a la crisis, la Patricia, la seva dona el deixa per un altre home, ha perdut al seu pare, no te molta relació amb la seva germana, anhela les estones amb els seus fills i a seva mare pateix un principi d’Alzheimer.

Encara que troba una sortida laboral en escriure un llibre sobre el que va aprendre i viure a Wall Street i un amor del passat, la Mary, reapareix en escena. Dues espurnes d’esperança per un brillant futur.

El seu present és força fosc, el seu passat era lluminós i el seu futur esta per veure, encara que aquest viatge que el portarà de nou a Nova York no serà només un viatge físic, sinó un reflex del viatge interior que esta fent en la seva pròpia persona i vida.

Podríem dir que el punt d’inflexió serà el trobar un llibre molt especial a la biblioteca del seu pare, “Manual del bon centaure” signat per Augusta Barcino. Aquest llibre el farà redescobrir la figura del seu pare i una Barcelona mitològica diferent, un lligam de connexió amb el passat.

L’heu de llegir, en Xavier us parlarà en primera persona i podreu calçar-vos les seves sabates.

Aquesta novel·la m’ha deixat estorada, es profunda i alhora lleugera, copsa passat i futur partint d’un present canviant. La prosa del autor és pulcra, marcada, definida i molt rica, et parla a cau d’orella i no pots deixar d’escoltar i sentir. Les seves descripcions són molt detallades.

Definida en cinc parts és fa realment curta i convida a reflexionar sobre la nostra pròpia vida i com es conjuga l’amor que no mor mai amb el passar de la vida.

Columna ens presenta una ànima entre planes de paper i tinta.

Us deixo les seves primeres planes que us convidaran a llegir més i més.