Te regalaré las estrellas

Es cierto que cuando oímos hablar de Jojo Moyes nos es imposible no relacionarla directamente con su boom editorial Antes de ti que incluye las novelas “Antes de ti”, “Yo después de ti” y “Sigo siendo yo” pero los que hemos leído sus otras obras como “La chica que dejaste atrás”, “París para uno”, “Uno más uno” y “La última carta de amor” sabemos que tener entre manos una nueva obra creada por su pluma es todo un regalo.

Emociones y sentimientos preparaos que aquí llega con Te regalaré las estrellas.

En esta última novela acompañaremos a Alice en un viaje que le cambiará la vida para siempre.

Ella cree que su viaje hacia Kentucky de la mano de su atractivo americano es todo un sueño pero cuando llega a ese territorio con él y su suegro conoce en su propia piel lo que es la claustrofobia y el vivir presa de lo que los demás dictaminan y deciden.

Un día conoce a Margery y su viaje empieza a cobrar sentido.

Ambas son apasionadas de la lectura, muy inteligentes e inquietas pero se diferencian en que mientras Alice vive bajo la protección de un hombre Margery nunca ha necesitado ni pedido el permiso a ningún hombre para vivir su vida plenamente.

Ellas dos y otras chicas cada una con sus vivencias y circunstancias se proponen el sueño de difundir el amor por las letras y por la lectura por donde ellas pasen a lomos de sus caballos.

Alice descubre su destino en la realización que le reporta ser bibliotecaria itinerante a la vez que entre ellas surge una amistad imparable que les enseñará el verdadero significado de la libertad, la amistad, el amor y sus propias vidas.

Ahora tiene un sueño en común y la capacidad de escribir cada una su propia historia.

Os aseguro que os emocionareis, soñareis, viviréis sus historias apasionadamente y creeréis que formáis parte de su grupo.

Cuando uno cree que Jojo Moyes ya ha escrito mucho o ha tenido ya muchos éxitos sorprende con una nueva obra novedosa y de la que no podréis escapar.

Gracias a Debolsillo hemos descubierto a una de las damas de las letras actuales que seguro que dejará huella en la historia de la narrativa romántica.

Si no la conocéis esta es una oportunidad brillante para hacerlo.

Leed sus obras y caed en su encanto.

 

 

El llegat dels ossos

Per Eva de las Heras i Mestres

Després de l’èxit de “El guardià invisible”, on es posa de manifest, que no és una peça única i que queden moltes preguntes per respondre en la vida de la inspectora Salazar, i sobretot per difondre la cultura mitològica de la vall  del riu Baztán (Navarra).

Dolores Redondo (Donostia, 1969), continua treballant i aprofundint en el triangle que formen la protagonista, Amaia Salazar, la família d’aquesta i la societat de la vall i la seva cultura. L’autora des del primer moment va parlar de l’obra com una trilogia, però no de tres peces soltes, sinó una peça partida en tres que a l’hora formen una i que podrem trobar de la mà de labutxaca en un format còmode i econòmic.

Ja en el primer llibre quedava prou evident que la vida a la vall era força dura, la climatologia més pròpia de novel·les de ciència ficció com Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick, més coneguda per l’adaptació cinematogràfica batejada de nou, amb el nom de Blade Runer; i sobretot per la imatge distorsionada d’una idea de societat tancada que s’impermeabilitza a tot allò que no s’identifica amb la vall.

La història ha conjugat molt bé la vida personal i familiar, en un entorn complicat i complex on les veritats no són manifestades i només apareixen perquè els esdeveniments ho reclamen, per això cal tenir molt present la fortalesa de la família de la protagonista i la figura del James, parella de l’Amaia i sobretot autèntic puntal de la fortalesa moral de la seva esposa.

L’acció a El llegat dels ossos arrenca amb una nova situació personal de la protagonista com és l’assumpció d’una maternitat molt imminent, a l’hora es produeixen tot un seguit d’actuacions vandàliques en una església de la vall, que faran que torni a la terra que la va veure créixer.

En paral·lel la inspectora Salazar començarà a investigar tot un seguit de coincidències que la durant a determinar que hi ha un assassí en sèrie, que fa anys que actua mitjançant la inducció a l’assassinat per terceres persones, però amb un petja molt indiscutible: TARTTALO.

El desenvolupament de la novel·la es realitza majoritàriament a la vall però també es mou la protagonista per Pamplona, i justament en aquest radi d’acció apareix una figura distorsionadora de la racionalitat i la metodologia de la inspectora com és el jutge Markina.

Els seus raonaments basats en la lògica i l’anàlisi es veuran alterats per situacions personals com és l’intent de compaginar l’atenció al seu fill i cobrir les necessitats més bàsiques d’aquest, i superar la situació personal en la que es desenvolupa la relació amb la resta de l’equip investigador, i com no, el plegat de silencis que envolten la vida de l’Amaia.

Finalment vull destacar la idea estereotipada de que les segones parts no acostumen a ser-ne millors, crec que l’autora ha sabut afegir un nou element a la narrativa d’El guardià invisible, com és la velocitat d’acció, fent que la història no tingui pausa i arribi a ser tant imprevisible el seu final, que no tinguem aturador en la lectura, per això considero que ha superat aquesta segona part a la primera, fent necessari tenir a les mans la tercera part imminentment.

És una novel·la que m’ha tornat a enganxar des del principi  i estic segura que l’última part semblarà a poc, espero i desitjo que la Dolores segueixi per aquesta via per què francament, pels lectors amants de la novel·la negra, puc dir que tenim tot un bon potencial d’escriptora en aquest gènere.

 

Ostatges

Per Àngela Sánchez Vicente

De nou, l’Editorial Les Hores ens apropa una autora i una obra que venen a sacsejar les nostres consciències, les nostres ments i les concepcions socials que tenim sobre el món en el que vivim.

D’una obra val la pena no sortir-ne indemne i en això en tenen la mà trencada.

Ens ofereixen novament una obra de la que ve de gust debatre, escoltar opinions i sobretot reflexionar-la per créixer com a persones.

L’obra que avui us presentem és la mereixedora del Premi Anaïs Nin 2020.

Sota el títol d’Ostatges, la ploma de la Nina Bouraoui ens regala una obra breu però que el seu missatge us retombarà a la ment per molts dies.

És de les histories de les que un cop hi entres ja no en pots sortir sense descobrir el desenllaç i, un cop el coneixes et canvia la percepció dels personatges, les situacions i la capacitat descriptiva i narrativa de la autora.

En aquesta obra que podem gaudir gràcies a la tasca de traducció de l’Anna Casassas i Figueras coneixerem a la Sylvie.

La Sylvie és una dona com una d’altre qualsevol de quaranta-tres anys amb dos fills i recentment separada. Treballadora, disposta i sempre amb ganes d’ajudar. 

La Sylvie treballa a l’empresa de cautxú Cagex i la seva feina és inqüestionable però viu en un món on no tot lo correcte és valorat.

Sempre fa a la seva vida personal i a la feina allò que s’espera d’ella i el que està bé, fins i tot al treball es dedica per ordres dels manaires a vigilar els companys, fer hores extres però tot té un límit.

Quin és el límit de la Sylvie que fa que un dia decideixi trencar amb el món en el que viu on impera el masclisme, la violència, la injustícia i la soledat?

És una obra en que la evolució psicològica de la protagonista ens ajuda a fer-nos una idea molt emocional dels fets i alhora a entendre de manera propera els seus sentiments.

Carregada de critica social i amb molt misteri i revolució aquesta obra arriba a nosaltres per canviar-nos i convidar-nos a reflexionar.

Què serà el que l’ha fet saltar i plantar-se?

Què aconseguirà amb les seves accions i decisions?

Llegiu-lo, gaudiu-lo i descobriu-ho!

És una gran lectura!

 

Etiquetes

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem una llibre il·lustrat que a més de ser bonic és tremendament necessari!

Per tots els que formem part del sistema educatiu no ens són gens estranyes les il·lustracions boniques i sobretot molt encertades d’en Joan Turu.

Però l’obra que ens presenta avui té tanta càrrega per treballar amb els nanos ja sigui a l’escola o a l’educació informal que no el podem deixar passar ni tampoc podem evitar recomanar-vos-el.

A Etiquetes ens presentarà a una nena, la Neus, que viu aclaparada rere totes les etiquetes que la societat li imposa.

És costum encara que sigui sense cap maldat etiquetar a les persones que no coneixes massa intentant que un interlocutor entengui de qui parles...

Quantes vegades hem dit que ens hem creuat amb una noia que duia ulleres, o un noi de cabell rinxolat, una noia morena, un noi molt alt, una dona molt xerraire, un home coix, etc... Com a guia momentània per identificar a una persona és corrent a la nostra societat utilitzar aquesta eina però quan es coneix a la persona és millor deixar-los que es presentin ells mateixos a través de les seves accions i les seves paraules.

Realment una paraula pot ser una arma de destrucció massiva i hi ha etiquetes que costen massa de treure’s de sobre.

En aquesta obra veiem com la Neus “és” una colla d’etiquetes fins que decideix canviar les coses.

Si als grans ens costa per la tradició cultural i lingüística hem de procurar per tots els mitjans corregir-nos i sobretot fer que els menuts ja creixin amb el missatge d’aquest llibre ben assentat en als seus fonaments.

Cadascú és ell mateix, amb els seus defectes i virtuts. Cada un de nosaltres som únics i diferents a la resta i és aquí on neix la gràcia del ésser humà.

Créixer sense etiquetes i sense etiquetar als demés els farà més autèntics i lliures.

Aquest llibre de gran format i de tapa dura és una píndola pel canvi que necessita el nostre món i gràcies a Bindi Books esdevé una obra altament didàctica per treballar amb els menuts de la casa.

Deixem-los ser i que ells mateixos es presentin!

No prejutgem i creixem en valors!

És una proposta engrescadora i molt útil. No la deixeu escapar!