L'exorcista

Abans de començar vull donar les gràcies a Obscura Editorial per presentar-nos per primera vegada en català i en el seu quarantè aniversari un dels Best-sellers de terror de tots els temps.

Una edició revisada i ampliada pel propi autor William Peter Blatty qui la considera “la versió per què m’agradaria que em recordessin”.

Amb aquestes poques pistes ja haureu descobert que parlem de L’exorcista, una novel·la inspirada en un relat d’una possessió demoníaca durant la dècada dels quaranta i que l’autor va descobrir mentre estudiava a la Universitat de Georgetown, una universitat jesuïta.

En la seva contraportada l’Editorial en fa una sinopsis en poques paraules però les justes per destacar-ne els seus trets principals: “amarada d’una cruesa i d’una profanitat sense precedents, ha inquietat i aterrit generacions de lectors. L’exorcista és una història esgarrifosa i addictiva que ha esdevingut la novel·la de terror per excel·lència i ha transformat la cultura popular per sempre”.

M’agrada molt que un clàssic d’aquest nivell es presenti amb una portada de tapa dura i alhora amb un grafisme senzill, fons negre, el que sembla una creu invertida daurada i un esser fosc amb la ment fora del normal. Té un punt que a part de cridar l’atenció deixa al lector amb molta curiositat.

És cert que molts coneixem la historia gràcies a la pel·lícula de William Friedkin de 1973, però os recomano molt la novel·la i les noves anotacions de l’autor.

Si entrem en la trama ens trobarem amb el Pare Lankester Merrin, un capellà jesuïta que es troba en una excavació al nord d’Irak. Allà troba una figureta del diable Pazuzu y una medalla de San Cristòfol, un fet que el porta a presagiar una lluita entre e bé i el mal més cruenta de les que fins al dia d’avui ell havia lluitat mitjançant l’exorcisme.

Al mateix temps, a Washington la filla d’una actriu reconeguda, la Regan pateix una transformació psíquica i física, tot apunta a una possessió demoníaca.

Així es com el Pare Damien Karras, qui està patint per una pèrdua personal demanarà ajuda i el bisbe li enviarà a l’exorcista Lankester Merrin per salvar la vida de la Regan, però no tot serà tan fàcil i el pare Karras haurà de fer un gran esforç i enfortirà la seva fe.

No cal que us doni més detalls, voldria remarcar la prosa de l’autor, clara, potent, directa, sense floritures, colpidora i alhora esgarrifosa.

Les seves descripcions són molt acurades i la construcció dels seus personatges és molt sòlida, l’evolució psicològica de cada un, el tema controvertit de la possessió tenint en compte l’època en que fou escrita...

Només us puc dir que el llegiu, si no heu vist la pel·lícula us recomano primer la novel·la, però si ja l’heu vista no deixeu escapar aquest diamant entre les vostres mans.

Como dos extraños

Hoy nos reencontramos con “Los Ravenel” una familia aristocrática británica de principios del siglo XIX que no encajan precisamente en el estereotipo de su clase.

Tras su presentación en “Un seductor sin corazón”, “Casarse con él” y “El diablo en primavera” hay llega su cuarta entrega  con Como dos extraños.

Sus protagonistas fueron secundarios de lujo en las entregas anteriores y ahora nos demuestran que nada es imposible, que con esfuerzo y perseverancia todo es posible.

Garrett Gibson es la única mujer médico en todo Londres, tuvo que estudiar en Francia ya que en su país estaba prohibido, es una mujer fuerte, perseverante, capaz, con una mente aguda y muy inteligente aunque poco experimentada en la vid social y las relaciones personales.

Quiero puntualizar que este personaje es un homenaje a Elizabeth Garrett Anderson, la primera mujer medico en Gran Bretaña.

Su vida transcurre entre la clínica y su trabajo voluntario en las zonas más pobres, un lugar peligroso de Londres donde se reencontrará con Ethan Yard, un hombre marcado por los secretos y quien la sigue para protegerla desde que la conoció. Un hombre duro, fuerte, con un conflicto interno sobre el bien y el mal. Un hombre que intenta por todos los medios alejarse de ella pero que no puede por más que lo intente.

Lisa Kleypas nos presenta una relación entre dos personajes poco convencionales, una médico, la única, y por decirlo de alguna manera, algo más que un policía. Desde este último encuentro Garrett descubre que Ethan es todo fachada, que bajo sus ojos fríos hay una luz cálida solo para ella y cuando el peligro les aceche solo juntos podrán sobrevivir. 

Una trama de corrupción política, ansias de poder y los pocos escrúpulos harán caer la venda de los ojos de Ethan y ponerlo en gran peligro, a su vez este se acercará a la verdad de su infancia, a su familia a la que odia profundamente descubriendo que los errores de los padres no deben pagarlos los hijos.

Si habéis leído las entregas anteriores disfrutareis reencontrándoos con casi toda la familia al completo, pero si lo leéis de manera individual no tendréis problemas dado que la autora se centra en los protagonistas y emplaza muy bien a sus secundarios.

B de bolsillo nos presenta una trama dulce y romántica, dos corazones que empezaran a sentir solo uno junto al otro aunque cabe la posibilidad que estos sean traicionados y dejen de latir.

Sabéis que no suelo ponerle pegas a esta autora ni a la editorial en su formato grande, pero esta vez le voy a poner uno, su presentación. Las entregas anteriores fueron en tapa dura con sobrecubierta, elegantes y con un estilo que han perdido al presentar esta continuación en tapa blanda. Sé que no es nada importante si la novela es buena, y lo es, pero para un lector que guarda las sagas como oro en paño, el formato puede ser importante.

Aquí os dejo sus primeras páginas. El amor y la acción os esperan. 

 

La senyoreta Keaton i altres bèsties

Un llibre que ens ha inquietat alhora que atret en les mateixes proporcions és La senyoreta Keaton i altres bèsties, la primera novel·la de l’autora Teresa Colom.

Aquesta jove autora, poetessa i escriptora andorrana ja ens va enamorar amb els poemaris “Com mesos de Juny”, guardonat amb el Premi Miquel Martí i Pol del Govern d'Andorra, “La temperatura d'uns llavis”, “Elegies del final conegut”, “On tot és vidre” reconegut amb el Talent FNAC 2009 i “La meva mare es preguntava per la mort” i el seu muntatge poeticoteatral titulat “32 vidres”. 

En aquest recull de contes es tracta la vida des de la tendra infantesa i fragilitat d’un nadó fins a la única certesa de la humanitat sota el nom de la mort.

Fragilitat versus fatalitat, miracle versus finitud... no serà que al cap i a la fi la nostra vida és una lluita constant?

A cada conte trobem uns certs personatges que conjuguen el que serà el fil conductor d’aquesta narració d’una manera excepcional. Cada un és únic i té les seves particularitats com cada ésser humà però alhora guarda connexions amb els altres.

A cada conte hi ha un naixement, ja sigui d’una mare primerenca que ha patit un avortament prèviament, a una noia que l’espera amb una ànsia malaltissa, a d’altres que se’ls troben sense voler i fins i tot, nens que surten de sota terra un cop la mare ja no és al món.

La seva ploma àgil, vivaç i camaleònica ens mostra com un mateix detonant pot donar lloc a histories molt diverses amb trames molt diferents e inclús a gèneres diferents. N’hi ha que fan por, n’hi ha que són vitalistes, d’altres tendres... bé, no n’hi ha cap d’igual.

Per nosaltres la grandesa d’aquest recull és aquesta capacitat de disfressar la situació a la manera que prefereix i amb un desenvolupament extraordinàriament ric i complert alhora que en molts d’ells analitza el comportament humà en la seva holística més amplia.

Diuen que un naixement sempre és un moment feliç però... és realment així?

Només si llegiu aquest fantàstic recull que ens ofereix labutxaca ho sabreu i si encara dubteu en si llegir-lo o no teniu la oportunitat de llegir l’entrevista que molt cordialment ens ha cedit l’autora.

Una gran persona rere una ploma magnífica on s’hi donen cita les idees i els múltiples gèneres literaris. Vinga va, no ens feu enfadar i aneu a cercar-lo!

Aquí trobareu una entrevista que ens ha concedit l’autora.

 

La xarxa de protecció

 Per Àngela Sánchez Vicente

Un cop més i de manera pòstuma tenim entre mans una nova novel·la del mestre del gènere negre italià Andrea Camilleri.

Per tots aquells que ens encanta és un gran regal que, gràcies a la tasca de traducció d’en Pau Vidal puguem gaudir de les darreres obres d’aquest gran i prolífic autor.

Invertir en els seus llibres és un valor segur a curt termini ja que la seva lectura és plaent, complerta i molt distreta alhora que també és un valor a futur ja que, de ben segur, els joves de la casa no triguen a descobrir-lo i ja és una icona al món de les lletres.

En aquesta obra que avui us presentem sota el títol de La xarxa de protecció és gairebé un tribut i com un comiat a la seva estimada Vigata.

Un cineasta s’enamora de la estètica del poble i el transforma per uns dies en escenari principal del seu projecte.

En un vaivé de personatges nous segueixen destacant en Salvo Montalbano i la seva comitiva incansable i peculiar. Ell, en Fazio, en Cattarella i en Mimí Augello  mostraran la seva essència més que mai en aquesta obra que amaga la producció d’una altre entre les seves planes i els seus carrers.

És sorprenent com obra rere obra cada cop ens mostra una vessant diferent però alhora va perfilant els seus protagonistes esdevenint propers, esperats i molt apreciats pel públic.

L’única pista de la que disposa per esbrinar un dels primers casos que recorda és un fotograma d’una súper 8 en que es veu una paret blanca.

Pot semblar impossible però tot acabarà sortint a la llum.

Els actors, els escamots que amenacen l’escola, el seu cas i el seu caràcter pacient i alhora explosiu faran que en Salvo arribi als seus límits per esbrinar la veritat i tornar a la seva apreciada normalitat.

En aquesta obra trobareu molts interrogants que es resolen de manera magistral gràcies a la ment imaginativa de l’autor i les capacitats deductives que regala al seu fill literari Salvo Montalbano.

És una obra que us encantarà!

Edicions 62 ens regala aquesta nova entrega però per aquells que li agafeu afició i voleu ampliar la lectura de la bibliografia de l’autor, podeu trobar títols com  El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, Una escletxa de llum, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte, La dansa de la gavina i L’altre cap del fil entre molts d’altres.

GRÀCIES PER 8 ANYS - GRACIAS POR 8 AÑOS

 

Benvinguts a Amèrica

Per Ángela Sánchez Vicente

Avui us presentem una obra i una autora que directament us deixaran sense paraules i arraulits a les cordes de la vostra ment, ànima i teixit emocional.

És una obra i un món per descobrir!

De la ploma poètica, reflexiva, sensible i critica de la aclamada Linda Boström Knausgård brolla una història que tot i ser breu amaga un gran missatge que us deixarà ben empetitits.

L’acció de Benvinguts a Amèrica desemboca en quan el pare d’una família mor i de sobte aquell succés i aquell dol es viu de maneres molt diferents dins la casa.

Cadascú ho porta com pot i el sentiment enterboleix les relacions interpersonals entre la mare i la descendència.

Una d’elles, la petita Ellen copsarà la nostra atenció des de l’ombra, el silenci i el mutisme.

Té tantes paraules a la ment que li reboten com una pilota d’una màquina del “pinball” i alhora un immens i injustificat sentiment de culpa.

Ella sent que és “l’assassina” o culpable de la mort del pare ja que ella dies abans li va desitjar la mort. Ella resava perquè això passés... I ara ha emmudit i és incapaç d’articular paraula.

El seu germà, en canvi viu atrinxerat física i emocionalment a la seva habitació mentre la mare segueix amb la seva vida de diva i estrella cinematogràfica intentant convèncer-los des de la frivolitat del fet que ells són lluminosos i alhora fa com si no passés res.

Però en realitat tots han perdut molt més que a un membre de la família ja que també han perdut el vincle que els cohesionava i ara s’estan perdent a ells mateixos en una espiral autodestructiva.

Aquesta obra de l’Editorial Les Hores ens presenta la naturalesa dels sentiments d’una manera radicalitzada però que alhora és metàfora del que passa a la societat d’avui en dia en que tapem el nostre dolor atacant i fent mal al del costat.

El mutisme de l’Ellen i l’aïllament del seu germà juntament amb el passotisme de la seva mare evidencien com cap d’ells podem pair la noticia i enlloc d’ajudar-se es fereixen més i més.

Quins interrogants amaga aquesta família? Com era el seu pare? Tornarà a parlar l’Ellen? Perquè el volia mort?

Totes aquestes preguntes troben la seva resposta gràcies a la tasca de traducció de la Carolina Moreno Tena que ha mantingut el llenguatge fi i poètic de l’autora.

És una gran convidada a descobrir el poder de la paraula ja sigui dita o no dita!

El diablo en primavera

Pocas veces una novela ha conseguido absorberme hasta tal punto que la he terminado sin darme ni cuenta, sin mencionar la maravillosa portada, sutil y delicada que enmarca los misterios de una noche de baile.

Lisa Kleypas nos presentó su nueva serie “Los Ravenel” con “Un seductor sin corazón” y “Casarse con él” hoy nos presenta su tercera entrega El diablo en primavera con dos protagonistas muy especiales.

Lady Pandora es una joven inquieta, que no piensa en el matrimonio, no sueña ser una cenicienta ni quiere ser una mujer florero sin voz ni voto en su propia vida, es inteligente y decidida, tiene sus propias patentes de juegos de mesa y esa quiere que sea su vida.

Lord Gabriel es un seductor empedernido, no quiere casarse, es un noble libertino con sus propios negocios y su amante instalada, él no desea nada más, es brillante, intuitivo, noble y con gran corazón.

Una noche de debutantes ambos asisten a un baile, ella porque se aburre en casa y acompaña a su gemela Cassandra, él para ver los fuegos artificiales, un mal entendido, un accidente caótico y un pequeño empujón les llevará a tener que tomar una decisión, el matrimonio o el nombre de ella será mancillado y él no quedará tampoco muy bien parado.

Lo que ninguno de los dos espera es encontrar en el otro su alma gemela, alguien a quien admirar y confiar, y sobre todo ello algo que ninguno creía posible.

La autora juega con unos personajes sólidos, creíbles, muy bien enmarcados en la época victoriana con los problemas del sufragio de la mujer y su poco poder en una sociedad de hombres, en esta entrega recuperamos los personajes anteriores y futuros protagonistas, eso espero, introduciendo una trama donde el terrorismo y las conspiraciones políticas pondrán su futuro en el filo de la navaja, y nunca mejor dicho.

B de bolsillo nos presenta una novela con carácter, ingenuidad, pasión, donde la importancia de la familia no tiene precio y se antepone a todo.

Con una prosa fluida me he sentido absorbida en su trama, Pandora, como indica su nombre es curiosa y aunque lo intente con todas sus fuerzas ser una dama no es lo suyo, su espontaneidad la traiciona mostrando una joven fuera de lugar, diferente y maravillosa a la que todos adoran aunque ella no lo entienda.

¿Puede una inocente joven acabar con la reputación de un libertino robándole sin querer el corazón?

Un final con trama abierta que nos invita a esperar con ansias su próxima entrega y descubrir algunas respuestas que quedan en el aire.

Mientras esperamos, deleitémonos con un poco de música que dice más de lo que parece.

Temps de cendres

Amb Temps de cendres de Jordi Molist ens retrobem amb en Joan Serra, un vell amic que vàrem conèixer en la seva novel·la anterior “Promet-me que seràs lliure” i on descobríem un home de principis, un personatge utòpic en si, en busca d’una llibertat que vindrà emmarcada per les seves pròpies limitacions.

Amb un llarg període de sis anys d’investigació, l’autor ens presenta una historia molt ben plantejada, amb unes descripcions molt acurades del paisatge i del moment històric, els seus personatges estan retrats en lletra, el lector podrà tancar els ulls i veure la fisonomia de cada un d’ells, sentir el que ells senten i amb una mica d’imaginació retrocedir en el temps i descobrir una ciutat que s’amaga rere carrerons poc visitats.

Una de les coses que més m’agraden de l’autor és el regust que deixa en el lector quan aquest tanca per última vegada la novel·la. Una de les seves característiques més destacades és com sap conquerir la curiositat i la reflexió del lector, convidant-lo a endinsar-se encara més dins una història que ha gaudir i que mai és suficient.

Amb una dinàmica i tempo molt ben mesurat, fent moviments de ploma ràpids en moments intensos i moviments més melangiosos en moments més transcendentals, l’autor aconsegueix una obra èpica.

Per aquells que tingueu la història una mica oxidada, us recomano començar per l’epíleg històric que trobareu al final del volum on podreu conèixer una mica millor alguns dels personatges que s’aniran creuant en la vida d’en Joan i de la seva esposa Anna, com la família Borgia, el Gran Capità o el Papa Alexandre VI, també descobrireu alguna ubicació de la novel·la com la llibreria d’en Joan i l’Anna, o els carrers de la ciutat de Barcelona entre els anys 1484 (presentada a “Promet-me que seràs lliure”) i el 1514 en que acaba la narració de Temps de Cendres.

Una novel·la on les lluites internes, la traïció i les més pèrfides murmuracions, creen un tauler d’escacs on en Joan haurà de decidir entre la lleialtat als Borgia, a la seva esposa i a la seva paraula.

M’agrada com descobrim un Papa que marca la seva pròpia llei i la porta amb ma de ferro fins a les últimes conseqüències, mentre les sibil·lines paraules de les famílies italianes acostumades a dominar als Papes intenten canviar la balança de poder, com actuava la Inquisició i com és possible que un esclau sigui el personatge més lliure de tots, no és el mateix la llibertat física a la llibertat moral. Moltes vegades demanem impossibles quan en realitat desitgem possibles.

labutxaca ens presenta una partida d’escacs entre la política i la llibertat individual està a punt de començar, ¿esteu preparats per prendre partit?, no us espanteu pel volum de la novel·la, us asseguro que una de les grans virtuts de Jordi Molist és fer volar les planes en les mans dels seus lectors, no us adonareu i estareu tan entregats a la història que us mancaran planes.