Una bondat complicada

Avui us presentem una novel·la impressionat. Miriam Toews ja ens va sorprendre amb “Elles parlen” de la mà de l’Editorial Les Hores, avui torna amb Una bondat complicada, obra que va guanyar el prestigiós Governor General’s Award for Fiction, el Margaret Laurence Award i el premi al millor llibre de l’any atorgat pels llibreters canadencs.

L’autora ens porta al poble de l’East Village, un lloc marcat per les creences religioses minorites que mantenen als seus habitants allunyats de la societat i de la modernitat. Molts consideren aquest poble una versió ficcionada de la ciutat natal de la pròpia autora.

La nostra protagonista és la Nomi Nickel, una jove de setze anys que no acaba d’encaixar al seu món, viu amb el seu pare en Ray Nickel, un home obedient de la seva església i sota la mà d’en Hans Ravenferldt, el seu pastor.

La seva família va marxar del poble, la seva germana Tash i el seu xicot Ian i la seva mare Trudie, quedant només ella amb el seu pare segurament per amor i devoció ja que el que ella somia és viure al real East Village de Nova York amb el seu propi Lou Reed.

Ella sap que si es queda al poble acabarà treballant en la fabrica que envasa pollastres i casada amb un bon noi com en Travis, convertint-la en una “bona” noia, un fet que li fa posar la pell de gallina i al lector el fa preguntar-se si mentre llegim la seva historia la Nomi no ho és de bona.

Un dels personatges secundaris que m’ha agradat és la Lydia, la millor amiga de la Nomi, una jove que no jutja a ningú i que accepta a la seva amiga tal i com és o vol ser, però la Lydia degut a la seva dolència (cosa que haureu de descobrir cada un de vosaltres) acabarà rondant per un hospital mental.

Amb una prosa molt fluida i amb un tempo sostingut l’autora ens convida a viure una vida molt diferent a la nostra però a la mateixa vegada amb uns somnis molt reals d’una jove de setze anys.

Aquesta historia ens presenta un canvi cap a l’edat adulta i la decisió de deixar enrere tot el que és conegut per descobrir el món i a si mateixa, fugir en el seu cas és la única solució que veu per ser ella mateixa i deixar de ser jutjada per tothom.

El pare de la Nomi li dona un gir increïble al final de la novel·la donant un gir al seu personatge gairebé heroic.

Només us puc aconsellar que la llegiu, aprendreu molt d’ella i de la importància de ser un mateix encara que s’hagi de nedar contra corrent.

Aquí us deixo les seves primeres planes. No tot és el que sembla.