A Bàrcino

Avui estic molt contenta de poder presentar-vos la darrera novel·la d’una gran escriptora i d’una gran persona. Maria Carme Roca és un nom propi dins de la meva biblioteca personal, és un dels asos que mai fallen ni deceben, ja sigui amb un conte infantil, una novel·la juvenil o amb la novel·la que avui us presento i que la consagra com una brillant escriptora de novel·la històrica.

A Bàrcino segueix l’estela de la seva novel·la “Bàrcino” que fou publicada fa deu anys. Aquesta historia no pretén ser una continuació sinó que se’ns presenta com una obra independent encara que alguns dels seus personatges repeteixen protagonisme, tenen una relació directa però amb molta mà esquerra l’autora ens ho presenta d’una manera que no cal haver llegit una per gaudir de l’altra. (Personalment jo us recomano llegir “Bàrcino” i ja de pas tota la seva bibliografia, no quedareu gens decebuts)

Tal i com se’ns presenta a la portada veiem una jove, la nostra protagonista, la Minícia, i una clara descripció d’ella “Una dona singular. Un passat ocult. Un enemic implacable”.

Ens situarem a la meitat del segle II, en el Regnat de Marc Aureli quan la Minícia serà rebutjada pel seu pare Luci Minici Natal Quadroni Ver, governador de l’Àfrica proconsular, degut a una relació que aqueta va tenir amb Teseu, enemic del seu pare i de qui va tenir un fill. És va casar amb Cneu qui va rebutjar el nen i va fer que ella se’n desfés entregant-lo a un esclau.

A part d’aquesta relació amb el seu pare i el seu marit, també serà important la relació que s’estableix entre ella i els esclaus de casa seva com l’ Erasmius , mostrant així la vida del nobles i del menys afavorits.

Però una de les relacions més interesants és l’amistat de Minícia amb Marc Aureli i la seva esposa Faustina, fet que afegeix pensaments i confidències del regent a la novel·la mostrant el gran treball de documentació que s’amaga al darrera.

Fins aquí tot bé, però el punt discordant és que Minícia rep cada any, el dia del naixement del fill que creu mort, un regal, això l’amoïna i a portarà a descobrir qui li vol mal.

La prosa de l’autora és pulcra, acurada, detallada, les seves descripcions et fan caminar pel terra empedrat de Bàrcino, els salts temporals en la narració no creen cap mena de discontinuïtat i les anotacions a peu de pàgina són tot un regal.

Que més us puc dir sense caure al parany d’explicar-vos tota la història i el seu desenllaç, a cada nova novel·la que ens presenta més m’enamoro de la seva prosa, “A punt d’estrena” va ser el detonant de la meva incondicionalitat, també m’agradaria destacar títols com:  “L’enigma Colom”, “Katàlepsis”, “A punt d’estrena” o “El far” són imprescindibles per a tota biblioteca personal.

Columna ens presenta una de les joies d’aquest Sant Jordi, un èxit assegurat per qualitat.

Aquí us deixo les seves primeres planes.