Km. 123

Per Àngela Sánchez Vicente

Sabem que en aquest bloc hi ha molt seguidors de les obres de l’ Andrea Camilleri i que heu sigut molts que arran de la seva mort heu volgut recuperar histories com El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte, Una escletxa de llum, No em toquis, La dansa de la gavina o Ara parla’m de tu.

És difícil trobar una ploma noir tan ben elaborada i amb una construcció dels escenaris, dels fets i dels personatges tan acurats com els del mestre de la intriga però encara no ens deixa de sorprendre i torna amb una nova novel·la pòstuma.

Aquest cop sense el seu aclamadíssim comissari Montalbano ens presenta una obra on el fet tràgic és tant important com la investigació i les emocions de la víctima i el seu entorn.

Hi ha públic lector al que encara ara li sobten les seves obres sense en Montalbano però en el meu cas haig de reconèixer que m’agraden més doncs crec que es belluga amb més llibertat i defugint dels paràmetres als que el seu fill literari de vegades l’obliga a seguir.

A Km. 123 el detonant de tota la historia és una trucada telefònica que no arriba ni a temps ni en bon moment.

El destinatari de la trucada resulta aparèixer en un accident al km. 123 però testimonis asseguren que no es tracta d’un accident sinó d’un intent d’homicidi.

Però la intriga comença amb el joc de trucades ja que la Giuditta, la dona del Giulio troba la fatal trucada d’una tal Ester.

En aquest triangle amorós tot seran dubtes i desconfiances i s’analitzarà de manera critica el poder de la veritat i la societat actual d’una manera molt àcida i amb certs tocs d’humor.

Passions, negocis turbulents i un bon grapat d’ingredients més als que l’Attilio Bongioanni haurà de prestar tota la seva atenció per posar en negre sobre blanc tota la veritat del tràgic accident.

Gràcies a la traducció d’en Pau Vidal i a Edicions 62 podem seguir gaudint de les lletres del gran mestre i seguir ampliant la biblioteca dels seus títols.

No ho dubteu! És molt més que una aventura detectivesca!