L'hivern del coiot

Avui em costa força escriure aquesta ressenya, la novel·la negra m’agrada molt però quan les seves arrels són reals, quan em trobo davant d’un True crime se’m posa la pell de gallina.

Ferran Grau ens presenta una historia fosca, amb dades fidels a la realitat i alhora amb sentiments propis, és una barreja entre una novel·la a l’ús i un periodisme del bo.

L’hivern del coiot ens trasllada al novembre de 2004 a Lleida, a casa nostra, on una jove Isabel Bascuñana troba la mort al sortir de classe al anar a buscar el cotxe a l’aparcament, un lloc que hauria de ser segur si no fos pel seu vigilant, en Gilbert Antonio Chamba Jaramillo, un home equatorià que gràcies a una llei del seu país va arribar al nostre sense antecedents, un full en blanc sense cap taca de sang.

La realitat era que aquest home era conegut com “El monstruo de Machala” un assassí en sèrie que va matar vuit dones al seu país amb una violència extrema, les va violar i estrangular, tota una joia que el seu país ens va empaquetar. (perdó per l’expressió)

M’agrada molt el títol i la comparativa amb un coiot, un animal solitari, amb procedència d’Amèrica del sud, adaptable, caçador i segons diuen és més fàcil sentir-lo que veure’l, una metàfora molt ben buscada que diu molt sense dir res.

L’autor ens afegeix notes al final de la novel·la de la mateixa manera que ens explica que alguns noms han sigut canviats i d’altres, com per exemple el del nostre narrador ni tan sols el sabem.

La prosa és addictiva, el lector no sap com es veurà atrapat en una trama on s’anirà estirant el fil fins trobar a un assassí múltiple. Les seves descripcions són molt acurades, semblen perfilades i tractades des d’una perspectiva psicològica.

Personalment no he pogut deixar de llegir i de preguntar-me per la víctima, pels seus sentiments, la seva família i com a dia d’avui aquest assassí surt amb permisos de la presó.

M’ha impressionat molt la capacitat del autor per fer al lector partícip de la historia que ens explica i alhora ens fa fer memòria sobre la nostra vida en aquell moment.

Crims.cat no decep mai, títol rere títol ens mostra bona literatura negra i aquesta vegada amb tintura periodística. He acabat buscant informació sobre el cas per internet i m’he adonat que l’autor ens ha donat tot el que necessitàvem saber.

Com ens diu la pròpia novel·la “El crim que va marcar una ciutat i una generació. Un relat esfereïdor que forma part el programa Crims e TV3 dirigit per Carles Porta”.