Cinder i el príncep de mitjanit

Avui us vull parlar d’una nova escriptora per a mi Susan EE que ha arribat a les meves mans gràcies a l’aposta de l’Editorial Obscura i a qui des d’aquí els hi donem les gràcies.

Cinder i el príncep de mitjanit és el primer títol d’una saga on l’autora vol donar una volta de cargol a contes clàssics transformant-los en quelcom diferent sense oblidar-se de la seva essència i en aquest cas ens trobem amb un retelling de la Ventafocs (Cirderella).

La seva portada m’ha cridat molt l’atenció, no hi ha sabata de cristall, ni vestit blau, ni una fada ni una actitud feble. Tenim a una jove amb un punyal a la mà, amb un vestit fosc, negre com la nit i amb una mascara que amaga el que diuen els seus ulls.

Aquesta historia ens presenta la Cinder qui viu amb la seva madrastra Helene i les seves dues germanastres Darlenen i Tammy, fins aquí no hi ha gaire cosa a dir però la historia es torna més fosca quan descobrim que en el Regne de Mitjanit, el seu despietat Rei fosc gaudeix del patiment del altres i un cop al més celebra una cacera on els seus nobles cacen a les joves i en poden fer el que vulguin, fins i tot matar-les. D’aquesta manera durant la resta del mes hi ha una mena de pau.

La madrastra ven la Cinder per la cacera i aquesta sobreviu, així que decideix vendre-la cada mes. Serà la Silver, una vella venedora de flors qui l’ajudarà a entrenar-se i una nit coneixerà a un jove que pensa com ella.

Per descomptat, no podria faltar el ball on Damon, Dante i Gallant, els tres fills del Rei hi tindran el seu paper.

De la trama no us diré res més però m’han quedat coses al tinter.

Aquesta historia m’ha semblat curta, ràpida, àgil de llegir, explicada en tercera persona i amb un salt temporal que us deixarà una mica descol·locats.

La prosa és senzilla però amb una gran capacitat d’atrapar al lector i el toc fosc, retorçat i gairebé gòtic m’ha agradat força.

Crec que el fet de ser tan curt no deixa gaudir ni conèixer prou els personatges, no sé si és un efecte creat a voluntat per l’autora per convidar al lector a centrar-se en la historia o si el fet de ser una primera entrega d’una nova col·lecció busca un format gairebé d’epíleg i que el lector ompli els forats amb el que coneix del conte tradicional.

Una aposta molt dinàmica per a un públic juvenil que renega dels contes de fades i els transforma en quelcom més profund, amb un aire més fantasiós i actualitzat.

Personalment m’ha agradat la transformació de la ventafocs en una jove lluitadora capaç de sobreviure i poc conformada a seguir els designis de la seva madrastra, un esperit més feroç capaç de demostrar que val per ella mateixa.

Tinc ganes de llegir que més ens oferirà l’autora en aquesta saga.