Tants anys de silenci

Avui em costa especialment escriure sobre aquesta historia que ens presenta Francisco Castro de la mà de Capital Books.

Crec que la millor descripció d’ella seria amb un sentit silenci, d’aquells que són capaços de fer trontollar el propi terra, un acte de recolliment, una oració i una maledicció, un record de nostre passat cruel i un desig de donar veu als cossos enterrats i retrobats.

El silenci pot arribar a ser un costum. I el costum, al final, es torna silenci.

Tants anys de silenci ens farà moure entre l’any 1936 i l’actualitat, amb un ú de la Guerra Civil com a context històric i les preguntes sobre el després, la repressió i el silenci ens trobarem amb la vida de tres joves, un poeta fidel a la República, un jove militar i una noia que els té el cor robat.

La nostra protagonista és la Anxela, una jove intel·ligent que lluita amb el seu propi silenci, la violència masclista és la seva creu i per això decideix marxar al pazo de Vil·la Flavia per treballar sobre una fossa que s’ha trobat.

El seu propietari, el doctor Emilio Varela el vol obrir al públic com una biblioteca, en vol recuperar el seu esplendor però des de fa temps només s’hi passeja la mort entre les seves terres i les seves parets.

Allà s’ha trobat una fossa amb sis cossos afusellats, encara que seria millor dir executats ja que cinc d’ells tenen un tret al cap.

Uns metres més enllà l’Anxela troba una fossa diferent, el cos d’una dona abraçat a un llibre de poesia de Ramón Gandera. Un cos que sense vida i sense veu ens vol explicar una historia.

Un dels interrogants serà qui és l’autor del llibre ja que no apareix aquest nom per enlloc, però no serà l’únic interrogant que amb una mica d’aire de thriller us trobareu entre les mans.

Aquesta historia ens parla del dolor del record, del silenci que provoca la violència, de la injustícia d’un regim, de la necessitat de poder donar pau als morts i a les seves famílies.

Una novel·la que traspassa les planes i les paraules, que us deixarà sense alè, on la prosa de l’autor i la construcció en capítols curts us atraparà i no podreu deixar de llegir sobre la foscor de la historia i la realitat dels que eren joves i ara, els pocs que queden, encara tenen por al record.

Una lliçó de vida on com molt bé diu la seva portada “No tot el que està enterrat queda sepultat per sempre”.

Una lectura que us recomano de tot cor i aquí us en deixo les seves primeres planes.