Mai més

Avui tenim la sort de retrobar-nos amb Susana Hernández, autora que ens ha conquistat amb títols com “Males decisions”, “Cuentas pendientes” i breus relats en reculls com “Fundido en negro”, “Barcelona. Viatge a la perifèria criminal” o “Diez negritos”.

Crims.cat ens presenta Mai més, la seva darrera novel·la on s’allunya de les afores i del centre de la ciutat de Barcelona per anar a la perifèria, el barri de la Mina, el Besòs i el Maresme, uns barris deixats de la mà de Déu on governa la llei del més fort o del més perillós.  

Així ho podem veure en la seva portada, sense rostre, sense nom, ningú i alhora tothom, un jove encaputxat, vestit de negre i amb un bat de beisbol a la mà preparat per atacar i defensar, una dualitat que ens mostrarà aquesta novel·la que parla d’una societat malalta.

Estem davant d’una novel·la negra que s’entreteixeix a partir de la crítica social, alta i clara dels narcopisos, un problema que sembla haver minvat al centre però que s’ha arrelat amb força en barris perifèrics, on conviuen persones de diverses ètnies i nivells socio-culturals baixos, fet que fa proliferar el racisme i la xenofòbia, en uns barris on la realitat xoca amb els somnis.

Molts immigrants que buscaven un futur millor acaben enfront un futur incert i certes vegades sense futur.

Aquesta novel·la comença gairebé al final de la historia, ens dona una breu pinzellada del que ens espera i arrenca la narració dies abans. Cada capítol ens presenta un dia amb el punt de vista de diversos personatges.

Aquest fet li dona un tempo ràpid i dinàmic recollint l’acció en set dies que poden ser molt llargs o molt curts, tot narrat per una veu omniscient que ens presentarà la claustrofòbia, l’angoixa i el patiment dels nostres protagonistes.

En Biel, la Rosa, el Musta (barceloní amb família marroquina) i la Laila (una jove pakistanesa) són uns joves que es troben al ben mig de tot, uns personatges molt ben construïts que ens mostraran les seves realitats i la seva personalitat a l’enfrontar-se a la situació.

No aprofundiré en la historia en si, l’autora es mereix que cada lector hi vagi al seu encontre, no podreu deixar de llegir i alhora us deixarà amb un regust amarg a la boca, ja que molt en el fons molts som culpables de tancar els ulls i mirar cap a una altra banda.