Un llibre
que ens ha inquietat alhora que atret en les mateixes proporcions és La senyoreta Keaton i altres bèsties,
la primera novel·la de l’autora Teresa
Colom.
Aquesta jove autora, poetessa i escriptora andorrana ja ens va enamorar
amb els poemaris
“Com mesos de Juny”,
guardonat amb el Premi Miquel Martí i Pol del Govern d'Andorra, “La temperatura d'uns llavis”, “Elegies del final conegut”,
“On tot és vidre” reconegut
amb el Talent FNAC 2009 i “La meva mare es preguntava per la mort” i el
seu muntatge poeticoteatral titulat “32 vidres”.
En aquest recull de contes es tracta la vida des de la tendra infantesa i fragilitat d’un nadó fins a la única certesa de la humanitat sota el nom de la mort.
En aquest recull de contes es tracta la vida des de la tendra infantesa i fragilitat d’un nadó fins a la única certesa de la humanitat sota el nom de la mort.
Fragilitat
versus fatalitat, miracle versus finitud... no serà que al cap i a la fi la
nostra vida és una lluita constant?
A cada conte
trobem uns certs personatges que conjuguen el que serà el fil conductor
d’aquesta narració d’una manera excepcional. Cada un és únic i té les seves
particularitats com cada ésser humà però alhora guarda connexions amb els
altres.
A cada conte
hi ha un naixement, ja sigui d’una mare primerenca que ha patit un avortament
prèviament, a una noia que l’espera amb una ànsia malaltissa, a d’altres que
se’ls troben sense voler i fins i tot, nens que surten de sota terra un cop la
mare ja no és al món.
La seva
ploma àgil, vivaç i camaleònica ens mostra com un mateix detonant pot donar
lloc a histories molt diverses amb trames molt diferents e inclús a gèneres
diferents. N’hi ha que fan por, n’hi ha que són vitalistes, d’altres tendres...
bé, no n’hi ha cap d’igual.
Per
nosaltres la grandesa d’aquest recull és aquesta capacitat de disfressar la
situació a la manera que prefereix i amb un desenvolupament extraordinàriament
ric i complert alhora que en molts d’ells analitza el comportament humà en la
seva holística més amplia.
Diuen que un
naixement sempre és un moment feliç però... és realment així?
Només si
llegiu aquest fantàstic recull que ens ofereix labutxaca ho sabreu i si encara dubteu en si llegir-lo o no teniu
la oportunitat de llegir l’entrevista que molt cordialment ens ha cedit
l’autora.
Una gran
persona rere una ploma magnífica on s’hi donen cita les idees i els múltiples
gèneres literaris. Vinga va, no ens feu enfadar i aneu a cercar-lo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada