La reina de Gizeh

Heu tingut mai el regust amarg de l’enveja? Doncs jo he de confessar que si i avui us vull explicar el motiu.

Una molt bona amiga i gran escriptora a la que personalment admiro Maria Carme Roca em va fer arribar el seu darrer llibre infantil – juvenil La reina de Gizeh publicada per Viena Edicions a la seva col·lecció “El Jardí secret de VIENA”.

Fins aquí tot bé, però al acabar de llegir-lo m’he posat a la pell dels infants que el podran llegir i ells m’han fet enveja, quan jo era petita no tots els llibres que s’escrivien pels menuts o joves eren amb aquesta qualitat ni amb una temàtica tan engrescadora com Egipte, la seva mitologia i alhora escrit en temps present i amb una protagonista de la seva mateixa edat.

Ara ja sabeu el motiu de meu gran pecat, però alhora reconec que l’he gaudit com una criatura, la prosa es senzilla i planera però no cau en tòpics ni típics per a nens, les seves descripcions són acurades i realment sembla que trepitgem la sorra, respirem l’aire càlid i gaudim de les vistes de les piràmides a la llunyania.

La historia ens presenta la Yasmín, una nena d’uns nou anys que ajuda al seu germà gran al seu petit basar “La Reina de Gizeh”, un espai on els turistes s’hi aturen i remen i a l’hora de tancar pugen al pis de dalt on els espera l’àvia, la seva gata i moltes figures dels Deus Antics.

Tot seria normal si no fos pel robatori de la barca de Keops i la desaparició de la seva gata. Dos fets aïllats? Tenen alguna cosa en comú? En aquest punt la Yasmín i els seus amics intentaran treure l’entrellat dels dos misteris.

Aquesta obra té moltes coses especials, primer les il·lustracions de Laura Borràs Dalmau que s’ajusten perfectament amb la narració i que combina els colors ocres i càlids que representen l’ambient del desert.

També m’agrada molt com va introduint de manera més o menys directa el noms dels Deus, un fet que picarà la curiositat dels menuts obrint un nou ventall tant d’aprenentatge com per compartir el descobriment amb els adults de la casa. Una novel·la que no pretén ser didàctica però de la qual es pot treure molt de suc.

Estem davant d’una aventura actual, d’uns misteris ben construïts i d’una protagonista valenta amb qui es poden identificar.

Com sempre no puc fer més que felicitar l’autora i esperar la seva propera novel·la amb ànsia.