Els crims d'Alícia

Us volem presentar la novel·la guanyadora d’enguany del Premi Nadal. Guillermo Martínez ens presenta Els crims d’Alícia, obra que podríem considerar com la continuació de “Els crims d’Oxford”.

Per a tots aquells que no heu llegit l’obra anterior no us amoïneu ja que l’autor fa en el primer capítol una síntesis detallada en veu del nostre protagonista com a introducció i és per aquest motiu que es poden llegir per separat.

Certament el que em va atraure més per a llegir-la va ser la idea de conjugar un dels millors autors de relats i contes Lewis Carroll amb una sèrie de crims, l’estètica de la novel·la evoca el conte d’Alicia al país de les meravelles, les tasses del te del barretaire, el rellotge del conill blanc i les cartes de la Reina de cors tot reflexat sobre una boira espessa Oxfordiana.

Ens trobarem un any després dels crims ocorreguts a la novel·la anterior i amb alguns dels seus personatges com l’estudiant G, el professor Seldom i l’Inspector Petersen, el curs sembla començar bé fins que la Kristen, una becaria troba una pàgina perduda d’un dels diaris de Lewis Carroll, ella no te cap problema en comunicar-ho a la Germandat Lewis Carroll però no vol entregar la pàgina per assegurar-se el seu reconeixement.

Un fet que no passarà ja que patirà un mortal accident que amb el pas dels dies es descobrirà com a quelcom més ja que aniran succeint crims imitant certs aspectes o fragments de Alicia al país de les meravelles.

Aquests crims seran un dels eixos vertebrals de la novel·la que s’anirà confabulant amb el coneixement que gracies a la Germandat el lector descobrirà de Lewis Carroll qui tindrà el seu propi protagonisme sense deixar de ser polèmic i com a tercer eix tindrem la plana desapareguda en si mateixa, o millor dit, el que hi ha escrita en ella. Sense oblidar que la matemàtica i la lògica aniran entreteixint la trama.

S’ha de remarcar que la prosa de l’autor és molt pulcra i neta, els seus diàlegs són àgils, les descripcions són detallades i el fet que el protagonista no tingui nom a part d’un parell de mencions a la seva inicial G ajuda al lector a ocupar el seu lloc donant-li una gran qualitat a la novel·la.

Els capítols estan numerats i alguns d’ells comparteixen número ja que els podríem considerar com simultanis i continus en el espai temporal concret.

Columna ens presenta un thriller que afronta els crims des de diverses perspectives, busca el detall clau i dona l’oportunitat al lector d’anar estirant d’un fil invisible que no deixa d’anar canviant. 

Una novel·la que centra el seu misteri en un conte, en la importància de la literatura en si i en l’estudi d’ella mateixa. 

Una lectura imprescindible pels amants de les lletres, de les matemàtiques i de la lògica que pot arribar a ser il·lògica.