La cara nord del cor

Dolores Redondo reprèn la seva trilogia de Baztan amb una novel·la prèvia que aclarirà i donarà profunditat als personatges que ja coneixem, de la mateixa manera convidarà a nous lectors a ser seduïts per la seva prosa.

La cara nord del cor ens portarà al passat, a conèixer la jove Amaia Salazar de vint-i-cinc anys i sotsinspectora foral, aquesta anirà a l’acadèmia del FBI a Quantico en un intercanvi on coneixerà al brillant Dupree.

En aquest curs haurà de fer un estudi sobre un assassí en sèrie de famílies que actua mentre tornados i huracans arrasen ciutats, “El compositor” serà el seu tema de treball, un treball que destacarà sobre els altres i que la portarà a treballar amb el seu mestre sobre el terreny.

Estem a l’any del devastador huracà Katrina i això els portarà a Nova Orleans, una ciutat marcada pels seus cultes i creences, per la vida que conviu amb els fantasmes i per desgràcia amb un assassí sense pietat, un home que acaba amb famílies complertes i els deixa de cara el nord. En definitiva un assassí molt made in USA.

Aquest cas acabarà entrelligat amb quelcom més anterior, una trucada de la seva tieta amb qui va viure quan tenia dotze anys obre la caixa de Pandora dels mals records i de quelcom que descobrireu, un fet que es reflexa marcadament en el caràcter i personalitat de l’Amaia, un personatge força fred.

El fet de ser un cas sobre un terreny devastat, on les ànimes es trenquen de dolor crea un escenari natural opressiu, claustrofòbic a l’aire lliure, una situació que transporta al lector a un escenari dur, viscut i real.

La prosa de l’autora manté un tempo pausat i sense gaires alteracions, es molt lineal i el joc amb els flashbacks s’adapta a la trama en si, no ens trobarem amb grans girs argumentals ni situacions capcioses, però si que anirem de la mà dels protagonistes en les seves deduccions i descobriments.

Tres línies argumentals es confabularan per crear aquest thriller on la realitat i la ficció creen una historia interesant.

Personalment m’ha agradat molt més que la trilogia en si, potser degut a que per a mi aquesta obra es imprescindible per completar l’anterior.

Columna Edicions ens presenta un bon thriller, altament addictiu i alhora reflexiu, fàcil de llegir i difícil de deixar.

Aquí us en deixo les seves primeres planes.