The perfectionists, Bones noies

De la mà de Fanbooks ens retrobem amb la segona entrega de The perfectionists, Bones noies.

Reconec que després del desencís de l’entrega anterior “The perfectionists” no vaig agafar amb moltes expectatives aquesta lectura però l’autora, Sara Shepard ha mostrat una gran adaptació i maduració creant uns personatges molt més sòlids i una trama més interesants, aquest és l’exemple perfecte que trenca allò de que segones parts mai no foren bones, doncs bé, aquesta segona part és millor que l’anterior.

L’estètica de la novel·la continua amb l’estela de l’anterior, un fons groc brillant amb un gelat que ens crida l’atenció, un dolç record, una llaminadura... però que si ens fixem bé s’està desfent, com si el groc fos el sol i volgués mostrar-nos quelcom més.

Les nostres protagonistes, L’Ava, la Caitlin, la Julie, la Parker i la Mackenzie ens mostraran les seves vides i els seus obscurs secrets, cap d’elles és un angelet però tampoc són les assassines d’en Nolan.

La trama evoluciona amb una nova mort, un fet inesperat que les farà jugar al joc del gat i de la rata on passaran de ser les possibles assassines a les properes víctimes potencials.

Un gir argumental cap a la meitat de la novel·la deixa al lector amb l’ai al cor, un fet desencadenarà un final tancat per a cada protagonista i alhora el lector ho descobrirà d’una manera directa, sense gaires complicacions, un fet que ens farà sentir una empatia especial amb ells.

La prosa de l’autora és lineal, senzilla i rica, les seves descripcions són acurades però no busca quelcom més, crea un marc on la historia i els personatges puguin sobresortir, els personatges són més complexos, passa de donar-nos pinzellades a buscar-ne una profunditat.

Amb capítols curts dona fluïdesa a la seva lectura, un punt que crec molt atraient per a un públic juvenil, que cada cop és més exigent amb el que llegeix i per aquells que es cansen fàcilment ja que sense adonar-se es troben volant entre les seves planes.

Crec que en aquest cas s’han de llegir de manera seguida les dues novel·les, és com si la primera fos un pròleg, una presentació del que ens trobarem a la segona part, i és que jugar a planejar com matar a algú pot tenir unes conseqüències devastadores.

Una llàstima que no hagués començat així, fet que per aquells seguidors de la sèrie ha sigut pagat amb escreix ja que l’han cancel·lat i aquesta segona part no veurà la llum més enllà d’entre les seves planes.

Aquí us en deixo un tastet. Val la pena gaudir d’un thriller juvenil amb cos i caràcter.