divendres, 13 de setembre del 2019

The perfectionists


Avui vull parlar-vos de The perfectionists, la primera entrega de la nova saga de Sara Shepard, autora de Pretty Little Liars.

Realment creia saber que m’esperava, vista la primera temporada de la sèrie no esperava cap sorpresa, però com diuen poden tenir un ànima semblant però són del tot diferent a excepció del fons.

Així que si esteu esperant llegir la sèrie us trobareu amb moltes sorpreses. Així que parlem de la novel·la.

M’ha agradat molt la portada, una rosa tacada de sang, una introducció al que podria ser un thriller juvenil en un verd aigua que la fa ressaltar sobre qualsevol altra cosa.

En el primer capítol coneixerem a les nostres protagonistes i tot allò que les envolta, la Caitlin tenia un germà que es va suïcidar, la Mac odia a la seva millor amiga i rep molta pressió en els estudis, l’Ava es veu envoltada de rumors que la relacionen íntimament amb alguns professors, la Parker té un pare abusiu i la Julie una mare amb síndrome de Diògenes que no la deixa en pau.

Cinc noies, cinc personatges ben construïts i molt diferents entre elles que descobreixen tenir una cosa en comú, odien en Nolan Hotchkiss i volen gastar-li una broma pesada per escarmentar-lo i apartar-lo de les seves vides, però no tot surt com volen i aquest apareix mort, assassinat, les coses comencen a no pintar bé.

Elles seran les principals sospitoses, però si no van ser elles, qui va ser? Seran elles les properes víctimes? 

La trama en si té girs argumentals bons i inesperats, manté un tempo equilibrat però peca en un llenguatge repetitiu i si heu llegit la seva sèrie anterior és una mica del mateix, cosa bona pels fidels seguidors i no tan bona per aquells que busquen quelcom més.

És més una novel·la lleugera i de personatges que dins la seva joventut evolucionaran i aniran madurant que un thriller molt negre i rocambolesc, els personatges secundaris com un professor que les vigila molt d’a prop ens donaran una  perspectiva diferent.

He de reconèixer que el final és bo i et deixa amb ganes d’anar a per la segona entrega que Fanbooks ens presenta i que en breu comentarem.

També es cert que aquesta novel·la és juvenil i potser aquest és el principal motiu pel qual no m’ha acabat d’atrapar o el fet d’haver vist la sèrie primer i com sabeu les comparacions són odioses.

Aquí us deixo les seves primeres planes i en certa manera la seva banda sonora.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada