Amb una portada que sembla no acabar
d’encaixar amb el títol però que a mesura que anem devorant planes va agafant
pes i caire ens trobem amb la darrera aportació a la literatura catalana de Jaume Cabré.
Amb només una part del rostre del
quadre “Retrat d’un home” d’Antonello de Messina l’autor ens mostra un home que
mira intensament i es fixa amb el lector a traves de la claredat del seu blau
aportant un focus de llum que eclipsa el que hi ha rere ell, la foscor i el
negre que s’estén per la tela del quadre i que entra a formar part de la prosa
que s’amaga dins aquest volum.
Amb “Jo confesso” i “Les veus del Pamano” ens va captivar i mostrar una de les poques plomes
que valent-se de la nostra llengua ha arribat a llibreries de gairebé mig món,
ara amb Quan arriba la penombra ens
presenta tretze relats curts on el punt d’interès es pot centrar en un
personatge, un fet o senzillament en una historia que s’havia d’explicar.
El pretext d’aquets contes és la
mort, a cada conte trobareu una víctima a mà d’un botxí ja sigui professional o
no, i com aquest s’encara a la víctima creant un diàleg entre ells, un examen
de consciencia on es solapen diverses visions dels fets i com tant l’un com
l’altre comprenen la complexitat del que han fet o faran.
Cada conte es centra en un punt
diferent, ja sigui la venjança, les il·lusions trencades, somnis per realitzar
però tots ells en certa manera es complementen al girar en torn de la tristesa,
la pèrdua i la mort, però sobretot en la mà executora, ja sigui un assassí
preparat, un d’involuntari, un suïcida, la guerra o un malentès, curiosament
tots masculins.
labutxaca ens presenta uns contes que l’autor a escrit i
reescrit fins a tenir un joc de paraules perfecte per a cada un d’ells, amb una
prosa inconfusible i amb una gran capacitat d’atrapar al lector amb sòlids fils
argumentals, detalls irònics i personatges humans.
Personalment m’agraden el volums de
relats o contes, ja que pots llegir una historia d’una tirada, l’ordre encara
que ve marcat per l’autor el podem capgirar fent més nostre la seva lectura i
és ideal per aquells lectors que es cansen de trames llargues però volen bona
literatura.
Avui en Jaume Cabré dona veu a la
maldat humana, mostrant-nos la cara més fosca d’unes ànimes turmentades i amb
capacitat de turmentar
Una obra molt viva que parla de la
mort, un contrast entre dos pols oposats i on un no pot conviuré amb l’altre
però si perseguir-se en el fil de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada