divendres, 11 de juliol de 2014

Mil sols esplèndids



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui us tornem a recordar deures pendents que hauríeu de fer durant l’estiu!
Recordeu de les meravelles que us vàrem dir de “I el ressò de les muntanyesi que us acabem de recomanar “El caçador d’estels”?

Doncs per tenir per la mà la bibliografia d’en Khaled Hosseini i la seva espectacular manera de narrar històries meravelloses que emociones a tots els seus lectors només us queda gaudir de Mil sols esplèndids.

Gràcies a labutxaca que reedita en format econòmic i còmode aquesta obra mestra rescatem del passat i de l’oblit una història fascinant que us encongirà el cor i us deixarà sense alè però amb un pensament tatuat al cor: l’ésser humà és increïblement meravellós.

Amb “El caçador d’estels” vàrem viure una amistat en masculí que potser és més simple que la que ara us presentem entre dues dones.

La Mariam i la Laila posaran a proba el seu vincle al llarg de tres dècades i al bell mig de l’Afganistan.

Una guerra, conflictes, pobresa, injustícies i una societat molt tancada i amb unes normes molt estereotipades no seran suficients per separar-les. I l’amor? Podrà destruir el que han anat generant durant tant de temps? Podeu apostar però tot es veu favorable per elles.

Sobta la narració de les nenes, noies i dones que van rere la seva felicitat sense defallir tenint en compte que el seu marc social i teló de fons son la invasió soviètica, la guerra, els talibans i l’aparició dels nord-americans.

La seva puresa de sentiments ens farà sentir superflus, ridículs i molt petitons, la seva grandesa rau en la confiança cega vers l’altre, en el recolzament constant i en la certesa que mai es deixaran anar de la mà.

Qui pot pensar així avui en dia on si hem de trepitjar a algú per al nostre benestar ho fem?

Llegiu-lo, gaudiu-lo, opineu, reflexioneu i trobareu entre les planes una gran documentació històrica verídica i una radiografia social sense igual. 

És meravellós, si us ha agradat l’autor heu d’acudir a la cita, o bé tornar-hi di ja el coneixeu. És un plaer per als sentits i un cant a la vida i a l’esperança.

Què? Us animeu a buscar els vostres sols esplèndids? 

Pot brillar alguna cosa amb més intensitat que el somriure sincer d’un afecte?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada