Harry Potter i la pedra filosofal. 20è aniversari

Poc es pot dir de la J. K. Rowling que no sapiguem però des d’aquí volem aprofitar el nou “boom” del seu darrer èxit “Besties màgiques i on trobar-les” i “Besties fantàstiques: Els crims de Grindelwald” per tornar als inicis, allà on va començar tot.

Realment és difícil anar a una llibreria i no veure un prestatge de Harry Potter ple de gent que s’hi arremolina o botigues en que pijames, sabatilles, samarretes, vaixelles i tot el que podem imaginar està estampat amb el seu nom o amb les icones del seu món literari.

El detonant va ser Harry Potter i la pedra filosofal, llibre que gràcies a Empúries avui tornem a reivindicar la importància de llegir-lo encara que s’hagi vist la pel·lícula o jugat al videojoc.

I per celebrar els seus vint anys trobareu quatre edicions molt especials, cadascuna d’elles dedicada a una de les cases que conformen l’escola, amb l’escut a la portada i el seu color principal com a fons i fins i tot decorant les planes mostrant un volum molt acurat.

En aquests volums trobareu la historia de “Harry Potter i la pedra filosofal” i un munt de curiositats i informació extra sobre cada casa, la vostra residència, que segur que emocionaran qualsevol bruixa o bruixot. O en els casos més extrems acabareu tenint les quatre edicions.

“Podeu pertànyer a Gryffindor,
on viuen els de cor valent.
Nervi, atreviment i cavallerositat,
fan dels de Gryffindor una altra gent.”

“O potser a la vella i sàvia Ravenclaw,
si teniu a punt la ment,
on els d’enginy i saber
trobareu la vostra gent.”

 

“Podeu pertànyer a Hufflepuff,
on són justos i lleials;
els pacients de Hufflepuff són nobles,
sense por dels durs treballs.”

“ O qui sap si a Slytherin,
hi fareu els bons amics,
gent astuta, res no els atura,
per aconseguir els seus fins.”

 

En un món increïble, un nadó va vèncer al assassí màgic dels seus pares gairebé sense adonar-se’n i va esdevenir llegenda. Poc en sabia ell de la seva proesa fins que un dia va rebre la visita d’un home molt alt i simpàtic que el duia cap al seu destí, cap a casa seva, en fi, cap a Hogwarts.

Ell en alguna ocasió havia notat quelcom sobrenatural en el seu ser però no hi donava massa importància fins que va arribar a l’escola de màgia i va descobrir com controlar i potenciar tot el seu talent.

A més de créixer com a mag forma una família d’amics amb el Ron i la Hermione. És la primera vegada que no es sent estrany i sent que les persones que l’envolten l’estimen.

Seguir el llegat familiar i descobrir els secrets dels seus pares seran un plus per l’estada a aquesta escola de la que ell ja porta la major part dels coneixements apresos.

Realment és un món construït amb delicadesa i que ens ha vist créixer a una generació. És sorprenent veure les cues a les llibreries amb els Harrys sota el braç tant amb nanos de quinze anys que ara descobreixen la saga com amb gent que ronda i passa la trentena que ha madurat amb ell, al seu costat aventura rere aventura.

No us passa que a vegades la nostàlgia us ve a veure?

Res millor que rellegir una saga màgica per retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb uns personatges que ja formen part de la nostra vida.