La revolució ètica

Per Àngela Sánchez Vicente

Estic francament encantada de poder parlar sobre l’obra d’en Francesc Torralba doncs la meva relació amb la seva obra té historia. Us interessa que us l’expliqui? 

No m’importa massa el que hagueu respost doncs haig d’explicar-ho! Corria l’any 2006 quan vaig començar els meus estudis universitaris de magisteri a la Universitat Ramón Llull i el meu primer Practicum, per bromes del destí vaig assistir a una conferència de l’autor sobre “L’art de saber escoltar” i com un bombardeig d’idees i una manera excepcional d’establir ordres sobre els nostres valors vaig veure ben clar quina seria la base de la meva experiència didàctica del Practicum: fer que els nanos de segon de primària reflexionessin sobre les diferencies de sentir i escoltar.

Realment va ser tot un èxit i més enllà del que era estrictament la meva pràctica educativa em varen demanar que cada divendres a la tarda els fes una reflexió per tal que els quedés latent a la ment i fos subjecte de reflexió i creixement personal i social per ells. Als nens els encantava i als mestres i pares encara més!

Les meves visites a la biblioteca de la Universitat Ramón Llull es van traduir en la construcció de la meva pròpia biblioteca Torralba on cada llibre o article que trobava m’enriquia a mi i després ho compartia amb els menuts. No era gens difícil adaptar-ho al seu nivell doncs l’autor sempre ens ha mostrat una radiografia humana holística, molt extensa i profunda però amb un llenguatge proper i uns exemples molt visuals.

Actualment ja sóc mestra des de fa tres anys i el meu somni és poder transmetre aquest rerefons de manera de viure a la que ens convida tan estimat autor.

Aquest cop ens sorprèn amb La revolució ètica i abraça els temes de més rabiosa actualitat. Em sento afortunada de poder retornar-li algunes paraules afables però sé segur que tot el que em bull pel cap després de llegir-lo i desgranar-lo no podrà ser plasmat... per mi és molt gran, és un pensador, un referent i un guia!

És reivindicatiu i posa el punt de vista en allò que ens inquieta a tots. Qui ha de tenir ètica? Tothom! No podem viure en un món on l’ètica sigui un mer objecte d’estudi, l’hem de convertir en un model de vida.

Quins són els mínims? Cada un té el seu propi nivell però quin és el nivell exigible? Hem de remoure els fonaments de la nostra educació per tal que els habitants del món del futur tinguin una base ètica desenvolupada alhora que una habilitat per desenvolupar actituds emocionals i emotives amb el sentit crític sempre actiu.

Els adults també tenim l’oportunitat de salvar-nos de les garres del consumisme i d’una societat on tot passa massa ràpid i sense cap qüestionant.

Hem perdut el nord i estem immersos a una societat on val estafar, defraudar, malversar... tot pel rendiment i la riquesa material. La desgràcia és que com més riquesa material tenim més pobresa ètica adquirim. Hi ha punt de retorn?

Què és més valuós per un nano: parlar perfectament tres idiomes o tenir una base ètica? Hem de fomentar conceptes o actituds? Jo ho tinc molt clar! Amb valors i aprenentatge personal i d’autoconeixement i una base autocrítica i ànims de millor podran arribar on vulguin!

De la mà d’Ara llibres tenim un salvavides al qual ens podem aferrar per no perdre’ns en aquest “Mar d’emocions” i corregir el nostre camí dirigint-lo a un port més noble i més enriquidor per nosaltres mateixos i per tots aquells que ens envolten.

Llegir-lo és com sentir un encantador de serps, veritat rere veritat ens dóna unes quantes bufetades de realitat i ens sacseja la consciència. Ell es pregunta si ho haurà aconseguit, a nivell personal i tot l’equip de La Petita llibreria li diem que si, ha passat l’examen amb nota!

Gràcies per les lliçons i esperem tenir més obres seves al nostre abast! Són medecina per l’ànima!