dimecres, 7 de novembre de 2018

L'hereu


Jo Nesbo es conegut sobretot per ser el pare literari de Harry Hole, però darrerament ens està sorprenent amb novel·les que tot i ser molt del seu estil, deixen descansar una mica el nostre vell amic Harry per presentar-nos trames independents com ja va fer amb “Macbeth”, ara ens presenta un nou protagonista a L’hereu.

Un thriller apassionant on els bons no són tan bons, els dolents encara són pitjor i el lector acabarà empatitzant amb la venjança d’en Sonny, encara que els seus mètodes siguin gens ortodoxos.

En Sonny era un nen feliç, aplicat en els estudis i que volia ser policia de gran com el seu pare, però la seva vida va fer un gir de cent vuitanta graus ara fa dotze anys quan el seu pare es va suïcidar ja que s’estava apunt de descobrir la corrupció que corria per les seves mans tacades de sang.

A partir d’aquest moment en Sonny cau en una espiral autodestructiva i addictiva a les drogues i acaba a la presó, allà veu la vida passar, escolta als altres reclusos i fins i tot els absol dels seus pecats. S’ha transformat en l’ase dels cops, accepta carregar amb crims dels altres mentre el deixin en pau, no té esperança i tan li fa ser a la presó com sota terra.

Tot canviarà un dia quan un pres li confessa que el seu pare no era corrupte, que va ser executat quan estava a punt de descobrir un talp a la policia i fer caure un gran mafiós.

Així és com un heroi atípic s’escapoleix de la presó i farà de la seva venjança la seva vida descobrint la corrupció que s’amaga des dels funcionaris de la presó, la policia, els advocats i fins i tot els capellans, tots pagaran per la mort del seu pare i ell es transformarà en un assassí sense pietat per fer justícia.

Una trama molt dinàmica amb un tempo que va accelerant i una prosa molt neta que convida a continuar llegint, acompanyarem en Sonny mentre estira dels fils enredats en una troca molt perillosa que el portaran davant el cap de tot plegat.

M’agrada molt com descriu l’ambient, en un moment ens podem sentir tancats en una cel·la com podem veure i sentir el mar als nostres peus.

Els personatges estan molt ben construïts psicològicament, no són plans i podem copsar-ne la seva essència, la bondat i la maldat humana a l’hora que fa un retrat sobre la corrupció, el món de les drogues i una crítica al sistema penitenciari i policial.

Una novel·la que s’acaba fent curta i on el lector es preguntarà que seria ell capaç de fer per venjar l’assassinat d’algú a qui estima. Diuen que la justícia és justa i que tots els criminals acaben pagant pels seus pecats, però en aquest cas, potser en Sonny tingui una segona oportunitat per refer la seva vida i demostrar que dins seu encara viu aquell bon nano que volia ser com el seu pare.

Proa ens continua regalant les lletres d’un dels millors autors del gènere negre noruec. No la deixeu escapar, és un bon impàs fins que ens retrobem amb la propera historia d’en Harry Hole.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada