El refugi

Angle Editorial ens presenta la primera novel·la de Mick Kitson, un autor novell amb la màxima d’ensenyar quelcom amb la seva prosa.

El refugi es presenta amb una portada marcada en blanc i negre on l’atenció es centra en la mirada d’una nena, una mirada decebuda, trista i alhora ferotge.

Les nostres protagonistes són la Sal, de tretze anys i la seva germana Peppa de deu. 

La Sal ha matat a la parella de la seva mare, en Robert, un home que ha abusat d’ella sexualment des dels cinc anys i que ara ha posat els ulls en la seva germana petita, un fet que no la deixa viure i encendrà un interruptor intern per sobreviure.

Sap com viure al bosc, ho té tot preparat només ha d’agafar a la seva germana de la mà i marxar cap a un lloc on els adults que fins ara li han fallat no les trobin ni les pugin separar, un lloc segur lluny de la civilització i de les noves tecnologies on la Sal pugui redimir el seu pecat i trobar un lloc segur per a totes dues.

Així se’ns presenta el final de la infantesa, la força de l’amor entre germans i el poder curatiu de la natura.

Aquesta historia està explicada en primera persona per la Sal, una veu forta, capaç i que ens portarà moltes vegades a dubtar de la seva edat per la maduresa que mostra. Creu que les seves emocions i sentiments no existeixen, fet que es contradiu amb els seus actes a cada pas del camí.

Tot i que la Sal és una víctima l’autor la presenta com una nena competent, salvatge i alhora vulnerable, un caràcter complementari al de la seva germana. Aquest fet m’ha portat a valorar que la veritable protagonista d’aquesta novel·la és intangible, la relació de les germanes i la por per ser separades és el veritable motor de la historia.

Certament que en el seu camí trobaran persones que les voldran ajudar i en aquest cas hauran de decidir si confiar o fugir. 

Una trama amb un final comprensible i lògic però que m’ha deixat amb l’espineta de que en certs moments la vida és poc justa.

La prosa de l’autor és càlida tot i que ens farà vagar pel desert escocès de les highlands, les seves descripcions són molt detallades i la construcció dels personatges de les nenes és impecable, resulta molt senzill sentir una gran empatia amb elles i patir la seva fugida. 

Una historia que comença amb un xiuxiueig i que acaba creixent fins a ser un crit tronador.

Part d’aquest mèrit li hem de concedir a en Jordi Martín Lloret i a la seva magnifica i acurada traducció.

Aquí us en deixo un tast i una pregunta: Què faríeu per protegir a la persona que més estimeu?