Si voleu uns
contes amb un gran contingut i potencial didàctic, la biblioteca d’El Patufet i les tradicions catalanes
és la vostra millor opció per tan assenyalat dia. Arriben Temps de castanyes i Els
panellets.
Un
tractament amb rigor i caire festiu del perquè de les celebracions i una breu
explicació del costumari català de la mà d’en Roger Roig il’Hugo Prades.
Quatre mans
que escriuen i il·lustren com si fossin una de sola, en una mateixa direcció i
un objectiu comú.
Uns contes
entretinguts i amb molt de contingut assequible per nanos ben petitons; la
lletra lligada i les il·lustracions de suport envien un missatge unitari i
fàcilment comprensible per tal que puguin llegir-los acompanyats o de manera
autònoma.
Escrits en
rodolins atractius per als més menuts anem desxifrant quin dia celebrem la
castanyada i tot allò que hem de preparar perquè la festa sigui exitosa i
tothom en pugui gaudir amb una gran felicitat.
Les
il·lustracions de l’Hugo Prades ens
refermen la dita de “una imatge val més que mil paraules”, histories i
anècdotes ocultes per als menuts s’amaguen en les detallades i desenfadades
histories visuals.
Cossetània
Edicions ens ofereix
una bona llibreria sobre tradicions de la mà d’en Patufet, un català i icònic
protagonista, ideal per gaudir-lo a casa o a l’àmbit escolar doncs no és un
conte buit, és un conte que tracta la collita de les castanyes, la manera de
preparar-les, els primers freds i els aplecs a les places dels pobles i ciutats
per gaudir de tan saborós fruit.
Valors com
el respecte i l’ajuda a la gent gran, les sortides a la natura i la convivència
en societat en són els protagonistes que de ben segur faran que els nostres
menuts cada cop s’apropin a allò més essencial i els ajudarà a un creixement
emotiu i reflexiu.
Si voleu que
els menuts celebrin les festes sabent el perquè i com d’aquestes heu de rendir-vos
a aquesta col·lecció, de la que me’n declaro fan, a més de ser una historia
d’amistat sobre el Patufet i la seva colla, les dades que donen són les justes
i necessàries per tal de poder establir uns ciments sòlids sobre el costumari i
la cultura festiva catalana.
Seria ideal
que els infants s’apropessin més a les costums tradicionals i reprenguessin
l’ànim lector que sembla quedar absort per jocs tecnològics i l’entreteniment
fàcil.
Avui pot
començar el canvi, llegir el llibre i gaudir d’unes castanyes pot ser un bon
inici per passar una castanyada ben festiva i allunyada del Halloween yankee.
Feu-me cas i
tasteu unes castanyes ben calentones, un plaer a les mans i a la panxa, el més
grans acompanyeu-lo amb un gotet moderat de Moscatell i el cor alegrareu!
De la mà de Cossetània Edicions ja podem tenir el
primer “receptari” pels menuts!
Us venen de
gust uns quants panellets?
Doncs vinga!
Tots a cuinar!
Bona
castanyada! Bon retorn a les tradicions! No les podem perdre!
Ens
omple de goig presentar-vos l’obra El fil invisible amb la que l’autora Gemma
Lienas ha guanyat el Premi BBVA Sant
Joan d’enguany.
Des
d’obres per a jove com “El rastre brillant del cargol” com a grans títols de la
seva bibliografia per a adults com poden ser “Atrapada al mirall” i “El gust
del cafè” han copsat la nostra atenció i de ben segur que els seus lectors
fidels han estat esperant aquesta nova novel·la que s´ha dilatat un xic en el
temps degut al seu compromís polític amb Catalunya.
En
aquesta nova obra fa una passa més endavant cap al feminisme, les arrels del
coneixement i de l’autoconeixement per tal de narrar-nos una historia basada en
una gran dama de la ciència.
Un
ambientació detallada i preciosa, una protagonista que ens enamorarà, la
historia de la gran científica de l’ADN a la que li torna la veu i li atorga el
mèrit que mereix juntament amb la contextualització de l’acció en una Europa de
la Segona Guerra Mundial porten a aquesta novel·la a un nivell superior de
qualitat.
Feminista,
reivindicativa, veritable, sensible, emotiva... Té els ingredients justos per
fer que aquesta lectura sigui altament addictiva.
Gràcies
a Edicions 62 podem gaudir i
desgranar tots els detalls i interrogants d’aquesta novel·la. Però per conèixer
millor l’autora li donem la paraula.
Quan vas sentir que el
món de les lletres l’estava esperant? Mai
vaig sentir-ho així. Vaig decidir que seria escriptora perquè volia veure si
era capaç de transportar els altres a mons de ficció, tal com em passava a mi
quan llegia.
Per tu la paraula
“escriptor/a” es refereix més a una professió o a una vocació? Pot ser una vocació al començament,
però, després, pel fet de dedicar-hi moltes hores es converteix en una
professió.
Quina és la qualitat que més aprecies en un
escriptor/a? I la que més detestes? Suposo que la pregunta es
refereix no a l’escriptor/a, sinó al que escriu. En aquest cas, el que més
aprecio és l’eficàcia de la llengua i la claredat en l’exposició. El que més
detesto és la pompositat.
Imagina que pots fer un viatge en el temps i l’espai
per tal d’oferir un àpat amb grans escriptors. A qui convidaries? A la Virginia Wolf, la Vita Sackville-West, la Montserrat Roig i l’Ana
Maria Matute.
Des de la teva tasca política has defensat la llibertat
i la nostra llengua. Creus que la literatura catalana actual van per bon camí? Crec que té molta salut, tot i que em preocupa que s’edita massa i es
compren pocs llibres.
Sé que t’han temptat per escriure una novel·la sobre
els dies viscuts al Parlament en un moment crucial i històric per Catalunya.
Com la imagines? No m’inspira gens la vida
parlamentària com a material literari. No crec que pogués escriure’n una
novel·la.
Com ha estat el procés de documentació per aquesta
novel·la? Ha estat laboriós: he llegit llibres sobre la
descoberta de l’estructura de l’ADN (com La
doble hèlice o The dark lady of the
DNA), sobre genètica (com El gen),
sobre la segona guerra mundial a Bretanya (com Mon pays a l’heure allemagne), sobre la Remedios Varo, sobre l’illa
de Batz i sobre Bretanya. M’he entrevistat amb genetistes, amb especialistes en
malalties neuromusculars, amb una documentalista, amb llibreters de llibre
antic... He visitat l’illa de Batz, a la costa bretona. He vist documentals de
genètica i de la segona guerra mundial.
La teva nova protagonista és una jove curiosa a la
recerca de la veritat amb arrels franceses. En què t’hi assembles? Tinc arrels franceses (la meva mare i tota la seva família ho era), tot i
que la història de la Yvonne i la Júlia no té res a veure amb la meva família.
I soc curiosa com la Júlia, però psicològicament no ens assemblem.
En aquest llibre tornes la veu a la Rosalind Franklin
a la que van silenciar i ara ja no pot explicar la seva història. Creus que la
memòria és el passat que vol seguir esdevenint present? Com es escriptora em puc permetre de recuperar la memòria de dones que
han estat invisibilitzades. Trobo que és un privilegi, i ho aprofito. Penso que
és important rescatar les dones “de la paperera de la història”, com diu el
llibre El problema de las mujeres, de
J. Fleming.
Què en penses de les dones silenciades i de l’actual
moviment feminista? Penso que moltes dones,
encara ara, van a parar a la paperera de la història. I és injust que no es
reconegui el talent femení. Per això és important el feminisme, que lluita per
la igualtat de les persones i que rescata moltes de les dones oblidades. El
moviment feminista actual el que té de bo és que s’ha fet global i s’ha posat
de moda entre les dones joves i les noies.
Creus que aquesta obra té un alt contingut didàctic? La didàctica és una disciplina que estudia els processos d’ensenyament i
d’aprenentatge. En aquest sentit no crec que ho sigui. Ara, sí que amb la
lectura de El fil invisible es poden
aprendre coses, per exemple, sobre la descoberta de l’ADN, tot i que no és la
voluntat de la novel·la.
Creus que la veritat fereix o té la capacitat de
curar? Suposo que depèn de cadascú i depèn de les
veritats.
Quina creus que podria ser la banda sonora d’aquesta
novel·la? No, je ne regrette rien, de l’Édith Piaf i els
concerts per a violoncel de Bach.
A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o
d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que
els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang teniu tinta, us
heu de justificar massa sobre la feina que feu? No m’he de justificar, però em sap greu que, sense visibilitat, sigui
molt més difícil vendre i arribar a lectors i lectores.
Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil i
agraït gràcies a les xarxes socials i la interacció amb els lectors que
aquestes faciliten? Sí, hi ha més possibilitats
d’arribar als teus lectors i lectores, i això és molt positiu. Però també és
cert que les xarxes et roben moltíssim temps.
Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? A
la política? NO! A la política, no. Ja ho
vaig fer durant dos anys i mig, però no m’hi tornariaa dedicar. Faria alguna cosa relacionada amb
el món del llibre. Seria professora (ja ho vaig fer en el passat), seria
editora (ja ho vaig fer en el passat), seria bibliotecària, seria llibretera...
Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la
pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mait’han fet i creus essencial respondre? Ens la
pots respondre?
Està d’acord amb el fet que les escoles no facin
comprar llibres literaris per què les famílies no volen haver de pagar llibres?En absolut. Crec que és molt
dolent per a les criatures, que veuen la lectura com una activitat purament
escolar i no pas lúdica i perquè es queden sense biblioteca personal, que és de
molta importància. És dolent per a les famílies ja que, abans, moltes només
tenien les novel·les que l’escola els feia comprar per als seus fills i filles,
i ara ja no tenen ni això. És dolent per als mestres que acaben adoptant la
idea que no cal tenir llibres (creuen que només és important la lectura. I, no
obstant, sense llibres no existiria la lectura). És dolent per a tota la cadena
del llibre, especialment per a la baula més feble –els escriptors i
escriptores—perquè ens quedem sense ingressos.
Moltíssimes gràcies pel teu
temps i et desitgem tot l’èxit que mereixes amb aquesta trepidant història.
Ens
omple de goig presentar-vos l’obra El
fil invisible amb la que l’autora Gemma
Lienas ha guanyat el Premi BBVA Sant
Joan d’enguany.
Des
d’obres per a jove com “El rastre brillant del cargol” com a grans títols de la
seva bibliografia per a adults com poden ser “Atrapada al mirall” i “El gust
del cafè” han copsat la nostra atenció i de ben segur que els seus lectors
fidels han estat esperant aquesta nova novel·la que s´ha dilatat un xic en el
temps degut al seu compromís polític amb Catalunya.
En
aquesta nova obra fa una passa més endavant cap al feminisme, les arrels del
coneixement i de l’autoconeixement per tal de narrar-nos una història basada en
una gran dama de la ciència.
La
Júlia està en plena crisi existencial i ja no sap ni si estima al seu marit ni
si vol ser mare... És un feble vaixell a la deriva de la vida.
El
guió que està escrivint sobre el paper de la científica Rosalind Franklin en el
descobriment de la doble hèlix de l’ADN la neguiteja però copsa totes les seves
forces i els seus esforços. És com si a més li volgués retre homenatge i donar
veu a una dona que va estar silenciada en el seu temps pel simple fet de ser
dona.
Per
aclarir la seva ment viatge cap a França on els seus parents l’esperen. La seva
besàvia i el besoncle l’acullen juntament amb el seu atractiu oncle llibreter.
La
Júlia sempre té els ulls oberts i ho estudia tot. És una esponja de
coneixements i emocions i no passarà per alt una fotografia que li ha quedat
gravada a la retina.
Un
ambientació detallada i preciosa, una protagonista que ens enamorarà, la història
de la gran científica de l’ADN a la que li torna la veu i li atorga el mèrit
que mereix juntament amb la contextualització de l’acció en una Europa de la
Segona Guerra Mundial porten a aquesta novel·la a un nivell superior de
qualitat.
Feminista,
reivindicativa, veritable, sensible, emotiva... Té els ingredients justos per
fer que aquesta lectura sigui altament addictiva.
Gràcies
a Edicions 62 podem gaudir i
desgranar tots els detalls i interrogants d’aquesta novel·la.
Estarà
la Júlia lliure de secrets? Cal que conegui el seu passat per encarar el seu
futur?
