Billie

Si teniu ganes de llegir una bona història on el renéixer, l’esperança i la voluntat de canvi siguin les protagonistes us heu d’endinsar en el món de Billie.

L’obra comença amb un enigma per part de l’autora, l’Anna Gavalda, dedica la novel·la a tots els clandestins i no me n’he pogut estar d’investigar i verificar que realment ens la dedica a tots els seus lectors, a aquells herois de cada dia combatem els nostres problemes enfrontant el nostre destí amb força i tenacitat.

Realment és una obra sublim, que cal desgranar poc a poc per poder paladejar els múltiples sentiments que ens transmet de manera molt directa.

La protagonista d’aquesta història, la Billie, és una joveneta que no ho ha tingut gens fàcil a la vida, podem dir que la sort li va donar l’esquena només néixer i sembla que no millora. És abandonada i transita amb soledat i tristesa per la vida fins que acaba tocant fons caient en mans de drogues, alcohol i el poc apreci pel propi cos. 

Sembla inverosimil com pot un ésser humà auto boicotejar-se però la Billie no afluixarà en la seva lluita i cada cop amb més força s’aproparà a un regal que li farà el destí.

A l’institut, en un dels tediosos i rutinaris dies, està amb en Frank i en mig de la representació de “Amb l’amor no s’hi juga” li declara la seva admiració i lleialtat.

El cor del jove amb un passat també força turbulent dóna un gran salt en sentir la reciprocitat d’una emoció que desemboca en una amistat que els salvarà de les dues soledats que vivien i, qui sap, pot ser el remei per dues vides truncades per les circumstàncies.

Aquest llibre és una oda a l’amistat per sobre de l’amor de parella o l’amor de família, és un cant a la superació i a la promesa d’un món millor. 

Amb la mà de l’altre es podran aferrar a allò positiu que tenen i transformar-se poc a poc fins esdevenir la millor versió d’ells mateixos, un procés de construcció en el que primer hauran d’enderrocar molts obstacles i molts records dolorosos del passat i d’una societat que els ha donat l’esquena des dels inicis.

labutxaca ens il·lustra la necessitat que tenim els humans de ser amb els altres; ser l’amic de, la parella de, el còmplice de... en un relat que t’acarona l’ànima alhora que et retorna a allò essencial i gratuït de la vida.

Com dos aliats es rescaten l’un a l’altre d’un futur incert, són l’escut protector de l’altre, entre ells creixerà una llum que serà la que il·luminarà els seus cors per un camí de llum.

L’autora ens fa un molt bon regal amb aquesta novel·la tan captivadora alhora que ens mostra el seu univers i l’evolució constant de la seva narrativa.

Creieu que passaran de l’amistat a l’amor un cop hagin tancat les seves ferides? Jo de vosaltres me n’assabentaria però ja podeu preparar l’arròs i un bon vestit. La festa s’apropa!