El negre és relaciona amb la foscor,
el dolor i la tristesa, però també denota poder, misteri i estil, sense oblidar
que simbolitza la mort i el dol.
Per això mateix us animem a regalar-la amb una
bona novel·la negra.
Tras leer casi del tirón “El día que se perdió la cordura” no creí que fuera posible repetir
hazaña, pero Javier Castillo ha
conseguido que no pueda dejar de leer El día que se perdió el amor y que tras su lectura me pregunte qué será lo
próximo que perderemos junto al autor en un día entre sus palabras.
La novela empieza situándonos el día 14 de diciembre de 2014 en Nueva York,
donde una mujer desnuda y con unas hojas amarillentas en sus manos se presenta
en una oficinas del FBI, allí será detenida por escándalo público e interrogada
por el inspector Bowring, jefe de la Unidad de Criminología.
Pocas horas después aparece una mujer muerta, decapitada, una muerte que se
entrelaza con nuestra mujer misteriosa dado que el nombre de la víctima se
encuentra entre aquellos papeles que llevaba en la mano.
Nuestra protagonista había sido víctima de un secuestro años atrás y parece
que llueve sobre mojado. El inspector Bowring pondrá su empeño en resolver el
caso, hecho que le llevará a un nuevo camino y nuevos secretos sobre un caso
sin resolver, el de Katelyn Goldman, una pesadilla personal de nuestro
inspector.
Estamos frente a un thriller policial donde el pasado doloroso formará
parte de la voz cantante de la novela, compartiéndola con la del inspector y un
tercer narrador omnisciente que será un espectador de todo ello. Una novela
magistral que nos presenta Suma de
Letras. Sencillamente soberbia.
Us presentem El món no em deu res, una novel·la negra que no es pot comparar a
cap altre del gènere amb un component humà altíssim que ens farà prendre
consciencia de la soledat al món i de la necessitat d’afecte.
De la ploma de l’italià Massimo Carlotto neix un relat breu en
que ens trobem a Rimidi, on l’Adelmo, un lladregot una mica despistat i fart de
la vida es cola per una finestra per on potser no hauria d’haver entrat... o
si... millor descobriu-ho vosaltres mateixos.
A dins la casa hi ha la Lise, una
ex-crupier alemanya molt presumptuosa però amb infinitat de mancances
emocionals que gaudeix de la seva vida veient el mar .
El que havia de ser un robatori es
tradueix en visites i confessions entre aquests dos cors solitaris que han fet
de tot a les seves vides i moltes malifetes però mai s’han sentit ni bé ni
realitzats.
Novament el nostre amic Pau Vidal fa una gran tasca de
traducció i ens apropa unes lletres carregades de sentiments i dilemes. És una
obra per ser desgranada, gaudida i reflexionada amb temps.
Gràcies a Alrevés i al segell Crims.cat
podem gaudir d’una novel·la negra des d’un punt de vista totalment nou.
Nos enfrentamos a la novela negra
ganadora de VIII Premio Crímenes de Tinta 2017 Tiempo de ratas de un autor que para mí es más un amigo y un gran
encantador de serpientes con su vertiente de editor en Llibres del delicte y como escritor con sus novelas anteriores
como: “Independència
d’interessos”, “Els
silencis dels pactes”, su relato en “La
reina de diamants” o “Contra
l’aparador”.
Marc Moreno es un hombre luchador, positivo, inteligente, con una
gran visión de futuro y un poco inconsciente al saltar al vacío con una
editorial de proximidad que ha resultado ser todo un éxito tanto en autores, en
títulos como por una gran calidad.
Un seductor con sus palabras,
capaz de recomendarte un título y dar en el clavo con una historia que te
llevará a las profundidades más oscuras de la sociedad, del cañón de una
pistola o a la mancha de sangre seca que nadie ha borrado.
Este es el hombre, el escritor y
el editor que con gran reconocimiento de RBA ha recibido el reconocimiento que
a mi modesto entender aún le faltaba y que nos presenta Editorial Milenio.
Un thriller donde no sólo se toca el
drama de la droga, del alcohol, de la prostitución, de las mafias y traficantes
con ganas de subir en la escala del negocio, una historia dura donde la
marginalidad convive con el pesimismo, donde las plazas se transforman en
agujeros negros, donde la vida de muchos cambia a cambio de farlopa o de cuatro
duros y donde algunos mossos son más que corruptos.
Lo tenéis leer, debéis adentraros en
las aguas turbias y disfrutar de una tinta negra que denuncia realidades
sociales pero que a la vez ficciona una trama absolutamente adictiva. Una
historia donde jugar con fuego puede ser muy peligroso y salir quemado es el
menor de sus problemas.
L’Infant que duc dins admira
profundament les lletres d’Andreu Martín
doncs era una seguidora fidel de les aventures del meu estimat Flanagan i
quina sorpresa que ara torna al panorama de la literatura amb una novel·la
adulta i un tant especial.
En aquest cop, a L’Harem del Tibidabo ens retrobem amb
el seu jo negre i misteriós.
Casualitats de la vida, ell va ser
dels primers a publicar a Crims.cat i
ara torna amb un nou misteri del més complert.
Ens situen a Barcelona, a la part
alta, allà on els secrets semblen fer menys soroll i ser menys escandalosos.
Situem-nos al Tibidabo, a peus del funicular. Des d’allà podeu entrar a
l’Harem.
L’Harem és un club per adults on els
interrogants creixen per segons a sota les catifes i tenen atormentat al Mili.
La seva mare va morir víctima de dos trets a la nuca i vol saber que va passar
de la mateixa manera que la Sancha, ara la seva mare adoptiva i mà dreta de
l’Harem.
Els interrogants els portaran pel
més sòrdid de la ciutat; rituals ocults, personatges esgarrifosos, pràctiques
obscures, tràfic de blanques... Ai, on s’han ficat!
Amsterdam Llibres ens presenta un nou cas per a Erica Falck i Patrik Hedström. El nou best-seller de la sèrie de Fjällbacka signada per
Camilla Läckberg.
A La bruixa la desaparició d’una nena de quatre anys en una granja dels afores de Fjällbacka fa ressonar els ecos d’una tragèdia succeïda tot just fa trenta anys. Aleshores, una nena va ser trobada surant al mateix estany on ara ha mort la petita Linnea. Dues noies de tretze anys van ser acusades del crim, tot i que no van arribar a trepitjar la presó per raons d’edat. De llavors ençà, una d’elles ha portat una vida tranquil·la al poble. L’altra, en canvi, s’ha convertit en una diva de Hollywood, i casualment ara ha tornat a Fjällbacka per rodar una pel·lícula.
La troballa del cos sense vida de la petita Linnea desencadena la por, i l’ombra de la sospita es desplega com un núvol de tempesta. Hi ha relació entre els dos crims? O potser cal trobar la resposta en els fets ocorreguts exactament en el mateix lloc però quatre-cents anys abans, quan la persecució per bruixeria s’estenia implacable per tot Suècia?
Llibres del Delicte ens torna a sorprendre, cosa que ja no ens hauria de
sorprendre, però que hi farem, a cada títol que afegeix al seu catàleg ho
aconsegueix.
Avui us presentarem Lleugera Sang de Xavier Zambrano, un excel·lent traductor que canvia estar rere les
paraules dels altres a plasmar sobre el paper les seves pròpies amb una gran
cura del vocabulari, del joc de les metàfores, amb humor negre i ironia sense
oblidar un ritme seductor pel lector.
Aquesta novel·la de detectius ret
homenatge, com molt bé puntualitza l’autor als clàssics del gènere Nord
Americà.
L’autor ens situa a la ciutat de
Barcelona, als anys noranta, una ciutat post olímpica, sense wifi, mòbils i
encara en pessetes. Una ciutat en ple canvi cap a la modernitat però que poc es
nota en els baixos fons.
En Marc Olier és un detectiu amb
poca pela, que viu al despatx i dorm al sofà que va comprar pensant en un futur
prometedor que no arriba, és un home que viu enganxat a una cigarreta de Lucky
i beu Jack Daniel’s sense mesura, en lloc de sang deu tenir-hi licor, fet, però
que no li enterboleix la ment en quant descobrireu les seves brillants
reflexions. És com una ombra de Sherlock Holmes a la catalana. També sembla un
sac de boxa, ja que degut a la seva feina i a la seva manera de ser rep força
sovint un jec d’òsties. (perdó pel llenguatge)
En Marc i el seu germà bessó
Daniel es ficaran en un bon embolic que comença amb el senzill encàrrec
d’entregar un sobre i acaba en un compte enrere, amb la recerca d’una dona que
no vol ser trobada, amb violència, sexe i una trama tan ben construïda que tot
encaixa i res es sobrer.
Paz Castelló regresa a nuestras manos tras habernos impactado con “Mi nombre escrito en la puerta de un váter” con una novela que no solo lleva su
sello de calidad por su profundidad, sino que trae consigo el Galardón de las
Letras del Mediterráneo 2018 otorgado por la Diputación de Castellón, y tras
leerla os aseguro que es un premio merecido sin discusión.
Dieciocho meses y un día es más que la suma de días o una marca de
tiempo, es una jaula de cristal para nuestra protagonista.
Sabina Lamer es la única testigo del brutal asesinato en plena calle de su
mejor amiga Lola en manos de su
exmarido, este hecho romperá su vida y extinguirá la de su amiga.
Muchas veces, por desgracia, se habla de la violencia de género, pero pocas
veces se profundiza en el dolor emocional y psicológico que sufren las personas
que querían a la víctima, por ella poco se puede hacer salvo esperar que la justicia
tenga suficientes medios para encerrar al culpable, pero los que quedan sufren
cicatrices en el alma difíciles de sanar.
Umbriel nos presenta una novela con una portada poco común,
solo muestra una parte del cuerpo femenino, dejando todo aquello que la
identifica escondido tras las sombras. Una mujer capaz de andar pero no de
salir de la oscuridad de su dolor y alma.
Una obra que
esconde un conocimiento profundo de investigación, muy real y actual.
Psicológicamente mueve al lector aliándose con Sabina.
La aclamada i prestigiosa Mary Higgins Clark retorna al panorama
de les lletres després d’haver-nos enganxat amb novel·les com “Assassinat
en directe” o “Por
de la veritat” entre mols altres títols de la seva amplia bibliografia.
Avui us presentem Mai més sola, una novel·la en que
embarcareu cap a la veritat d’un sospitós crim.
La nostra nova amiga i
protagonista, la Celia, fuig del seu futur marit doncs ha estat empresonat la
nit abans de donar-se el si i empren un creuer transatlàntic en un luxós
vaixell on coneixerà personatges interesants i ben diferents entre ells.
Ella és experta en joies i
coincideix amb una dona d’edat avançada molt rica que llueix un collaret de
maragdes de valor incalculable. Per molts càlculs que ella faci des de la
distancia se li disparen les xifres. No només és valuós sinó que la seva
inigualable bellesa amaga un secret.
La velleta el vol deixar la
Smithsonian. Aquell és el seu lloc segons Lady Em.
Males passades del destí al
tercer dia del creuer que havia de ser renovador per totes dues desapareix el
collaret i una mort sacseja als passatgers.
Girs i més girs ens faran sentir que
estem en el vaixell dels interrogants.
Us asseguro que la veritat us
sobtarà, que sospitareu de tothom però que alhora sentireu molta tendresa cap a
uns personatges que valoren l’amor, la dignitat i que tenen esperança en els
humans.
De la mà d’Edicions 62 tenim un bitllet vip per aquesta travessia.
De tots és sabuda que la prosa
d’en Màrius Serra té un segell de
qualitat i frescor que no tenen altres autors, té aquell “je ne se quoi” que el
fa únic. Totes les seves obres són excepcionals tot i que destaco de manera
molt positiva “Res
no és perfecte a Hawaii”.
Aquesta novel·la que presenta ara
és l’autèntica sorpresa de Sant Jordi i de ben segur que és la que regalaré.
A La novel·la de Sant Jordi us trobareu amb una Diada ben curiosa que
no voldreu que passi mai però molt curiosa i que us enganxarà des de les primeres
planes.
És com una crítica al propi món
literari, als autors, als editors, als escriptors, als mediàtics i un xic també
als lectors. Res és atzarós. Encara que sigui de reguitzell cada paraula té un
sentit i una intencionalitat.
L’obra es centra en una jornada
de Sant Jordi que es torna violenta. Un tal Màrius Serra ha publicat la seva
primera obra amb el segell Lorem Ipsum amb l’editor de referència Nil Illa i es
preveu que serà capdavanter a la llista d’èxits i vendes.
Situada a una Barcelona republicana
i molt ben descrita el text cau en mans d’un grupuscle de poetes furiosos
guiats per un joc de rol mortal.
Malauradament, la novel·la d’en
Màrius esdevé premonitòria i els fets van succeint d’una manera molt ràpida i
trepidant.
Una tranyina d’assassinats
sanguinaris tenyeix de vermell Barcelona i no ben bé per les roses. El caos i
els dubtes volen per la ciutat.
Irònica, àcida, negre... És única
i inclassificable!
De la mà d’Amsterdam teniu el gran èxit d’aquest any. De ben segur apareixerà
entre els més venuts.
Un cop més el nostres amics de Fanbooks encoratgen als més joves al
plaer per la lectura amb títols que són irresistibles.
Aquest cop us parlarem d’un thriller
que enamora a joves i no tant joves. Una proposta ideal per afrontar la calor
d’aquest estiu.
Quan llegeixes les primeres planes
de Crueltat de Scoot Bergstrom i coneixes les primeres traces de la Gwendolin
saps que aquesta novel·la val la pena i conforme van passant les planes
t’enamores dels protagonistes, de la seva historia i no pots sortir de la seva
espiral misteriosa.
D’una manera molt subtil la nostra
nova amiga Gwendolin ens explica que sempre ha tingut dubtes sobre la feina del
seu pare. La versió oficial és que el seu pare és diplomàtic i per això viatgen
tant i ella té arrels i amics arreu del món i una gran capacitat per aprendre
nous costums i nous idiomes però... ¿És del tot cert?
Estant a Nova York mentre el pare
treballa a la seu de les Nacions Unides descobrirà tota la veritat i afrontarà
la situació amb una fortalesa i coratge que ella mateixa desconeixia.
El seu pare desapareix i ella l’ha
de buscar per tant no pot moure’s entre mentides.
El seu estimat pare és agent de la
CIA però ha fet massa justícia i ara uns gàngsters li tenen jurada. Ella sap
que el seu pare li ha hagut de deixar alguna senyal i a través d’un missatge
encriptat el va a buscar a París on serà entrenada per un agent del Mossad que
la canvia per sempre.
Passarà de ser una noia tranquil·la
a estar subjectant una arma de foc sense tremolar-li el pols i a tenir el valor
de mirar als ulls de l’enemic.
Violència, girs inesperats i més
viatges fins a un final es resolgui la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada