Per Ángela Sánchez Vicente
La darrera novel·la que he llegit m’ha tocat, ha arribat
al meu cor i m’han remogut la consciència.
D’una manera magistral, plantejada des del present i amb
els ulls posats en el passat i en la naturalesa humana coneixerem a la Mireia,
la protagonista de La fugitiva.
És de les novel·les de les que no en surts indiferent i
et fan reflexionar sobre el món, sobre com el perceps i com actues amb qui
t’envolta. Que fàcil és jutjar des de la desconeixença!
La Mireia és una velleta que ja ha passat els noranta
però de les que a primer cop d’ull no te’n apiadaries mai. És una harpia, és
retorçada i difícil d’entrar al seu món però... ¿Perquè és així aquesta bona
dona?
Viu a Sarrià i entre els seus hobbies està criticar i
emprenyar a les noies que l’ajuden a la casa i a despotricar dels veïns. Es va
casar amb un home amb possibles i amb un cert nivell amb el que va tenir un
fill i una filla però tampoc s’hi tracta.
L’únic raig d’esperança per desglaçar el cor d’aquesta
dona a la tardor dels seus dies és la seva néta Sònia.
A través de xerrades veurem com va ser la vida d’aquesta
nonagenària i potser entendrem com a vegades les bufetades de la vida ens
marquen i sense saber-ho encara té ferides del passat que no han tancat bé.
És impressionant la sensibilitat que la seva autora, Blanca Busquets ens presenta a aquesta
dona que acabarem estimant.
Només anant a l’arrel dels seus drames comprendrem el seu
pensament d’avui en dia.
Estarà a temps de canviar? Podrà la Sònia desencallar a
l’àvia de la ràbia i la negativitat que transmet?
Només si llegiu aquesta joia que ens ofereix Proa ho descobrireu i us asseguro que
sortireu de la lectura sense ganes de criticar a ningú sense haver-vos provat
les seves sabates una bona estona.
A vegades es té tot i alhora no es té res. La buidor i la
solitud han marcat la seva vida junt amb esdeveniments posteriors a la Guerra
que no us desvetllaré.
És una novel·la àgil, vital, sensible, dolça, realista...
¿Quantes Mireies hi ha pel món? ¿Quantes Mireies hi ha al nostre entorn?
Llegiu-lo, rememoreu els seus dies, acompanyeu-la en el
balanç de la seva vida i descobrireu grans secrets.
És una fugitiva però ha de recordar que no es pot fugir
d’un mateix o del que un ha construït.
No la deixeu escapar! És una opció genial per la diada de
Sant Jordi d’enguany!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada