Fem una mona de Pasqua?

Em trobo entre mans amb Fem una mona de Pasqua?, un nou conte protagonitzat pel Patufet on explica a la canalla les tradicions catalanes.

Potser, la majoria dels nens d’ara prefereixen videojocs i d’altres entreteniments per passar els dies de vacances escolars d’aquest període de l’any, però personalment i com a mestra crec que Cossetània ha apostat fort pel costumari català adaptat als minyons de casa que els entretindrà per la seva qualitat narrativa i les seves il·lustracions alhora que el podem dirigir com una eina didàctica per tal de mostrar-los de manera amena, àgil i desenfadada allò que celebrem aquests dies i el perquè.

En aquest conte escrit en rodolins com ja ens tenen acostumats en Roger Roig i il·lustrat amb molt detall per Hugo Prades ens expliquen com en Patufet s’enfronta a la Setmana Santa.

Comencem des de l’acomiadament del rei de la burla, el Senyor Carnestoltes i de l’avorrida i xacrosa Vella Quaresma.

En Patufet i la seva colla d’amics van a beneir els palmons i les palmes el dia de Rams, uns dies més tard viuen el recolliment i el sentiment dels passos i de la passió fins a arribar a l’esclat d’alegria de fer la mona de Pasqua.

Crec que està molt ben buscat el punt de vista des d’on s’explica doncs tot i fer menció a festes religioses, i aprofundeixen en la mesura que els nanos la poden entendre. Els adults de casa o els mestres si que podem fer servir aquest conte com a un punt de partida per treballar temes més religiosos però aquest llibre és apte per a qualsevol infant sigui quina sigui la religió que professi.

Un altre punt a favor és el fet de fer la Mona a casa, en temps consumistes la compràvem i ens perdíem el ritual d’empastifar-nos, dissenyar-la i gaudir de la família elaborant tan selecte dolç.

Crec que s’ha de ser molt valent per escriure per un públic infantil ja que són molt crítics i selectius, però amb aquest volum no patiu que l’èxit està assegurat. 

Us aconsello que si us ha agradat i ha tingut bona acollida, també podeu aprofitar i cercar a l’editorial altres tradicions que també repassen i rescaten de les mans de l’oblit o la distorsió temporal. 

Us recomano que us apliqueu els consells que ens inculca en Patufet i us animeu a fer unes mones ben bones!

Bona Pasqua!

GUANYADORS DEL CONCURS Mary Shelley i el Monstre de Frankenstein -Ara i Aquí-

JA TENIM ELS GUANYADORS DEL CONCURS Mary Shelley i el Monstre de Frankenstein -Ara i Aquí- de Ricard Ruiz Garzón publicada per Angle Editorial.

GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR. EN BREU NOU CONCURSOS!!!

Lleugera sang

Llibres del Delicte ens torna a sorprendre, cosa que ja no ens hauria de sorprendre, però que hi farem, a cada títol que afegeix al seu catàleg ho aconsegueix.

Avui us presentarem Lleugera Sang de Xavier Zambrano, un excel·lent traductor que canvia estar rere les paraules dels altres a plasmar sobre el paper les seves pròpies amb una gran cura del vocabulari, del joc de les metàfores, amb humor negre i ironia sense oblidar un ritme seductor pel lector.

Abans d’entrar en farina voldria destacar la riquesa de la prosa, les referencies literàries, musicals i cinematogràfiques que van apareixent en forma de petites picades d’ull a autors consagrats negre i els seus protagonistes.

Aquesta novel·la de detectius ret homenatge, com molt bé puntualitza l’autor als clàssics del gènere Nord Americà.

L’autor ens situa a la ciutat de Barcelona, als anys noranta, una ciutat post olímpica, sense wifi, mòbils i encara en pessetes. Una ciutat en ple canvi cap a la modernitat però que poc es nota en els baixos fons.

En Marc Olier és un detectiu amb poca pela, que viu al despatx i dorm al sofà que va comprar pensant en un futur prometedor que no arriba, és un home que viu enganxat a una cigarreta de Lucky i beu Jack Daniel’s sense mesura, en lloc de sang deu tenir-hi licor, fet, però que no li enterboleix la ment en quant descobrireu les seves brillants reflexions. És com una ombra de Sherlock Holmes a la catalana.

També sembla un sac de boxa, ja que degut a la seva feina i a la seva manera de ser rep força sovint un jec d’òsties. (perdó pel llenguatge)

En Marc i el seu germà bessó Daniel es ficaran en un bon embolic que comença amb el senzill encàrrec d’entregar un sobre i acaba en un compte enrere, amb la recerca d’una dona que no vol ser trobada, amb violència, sexe i una trama tan ben construïda que tot encaixa i res es sobrer. 

Ja he destacat la prosa i la trama, amb el vostre permís voldria fer un esment als personatges secundaris que donen solidesa a la trama, des del taxista que confessa que la seva Bíblia és el taxímetre, com el proveïdor d’armes, la societat de classe alta i les prostitutes.

Una obra que tant en el contingut com en el continent mostra l’excel·lència d’un autor novell amb un futur prometedor.

Prepareu-vos per descobrir la cara més fosca d’un Barcelona amb molt maquillatge.

Lucy

Editorial Les Hores ens torna a sorprendre amb una història amb arrels profundes, amb protagonistes femenines fortes i amb autores desconegudes per a nosaltres com en aquest cas Jamaica Kincaid, nascuda a Antigua, una petita illa del Carib i que els seus inicis tenen certa similitud amb els de la Lucy, la nostra protagonista, encara que molt ràpidament podreu comprovar com els camins de l’escriptora i la seva filla literària es distancien.

Una autora que ha entrat diverses vegades en les travesses com a candidata al Premi Nobel de Literatura. Poc més us puc dir d’ella, més que llegiu alguna de les seves novel·les, com Lucy, de la qual us en parlaré tot seguit.

La Lucy es una jove que marxa del carib rumb als Estats Units per treballar de au-pair, a casa de la Mariah i en Lewis i les seves filles. 

Aquest canvi no es centra només en el canvi geogràfic, també, social, cultural i estacional. La Lucy ha marxat ja que té una relació molt difícil amb la seva mare i decideix fer tot allò que considera que aquesta no li deixaria fer.

Mica en mica es va fent amb la casa, amb les nenes i troba una amiga en la Mariah, una dona de quaranta anys que viu en un matrimoni fictici i que encara no ho ha descobert, encara que la nostra Lucy que es molt espavilada descobreix però calla. A ella en Lewis no li agrada gaire i pren partit per la seva nova amiga a qui estima com una mare i pel mateix motiu odia a vegades.

Aquesta novel·la està plena de sentiments contradictoris, diuen que de l’amor a l’odi hi ha un pas i la Lucy ja ho sap sent tant jove.

Narrada en primera persona descobrim el dia a dia e la Lucy i també el seu passat que s’escola entre els seus records d’infantesa i sobre tot de la seva mare amb qui no vol tenir contacte però com descobrireu acabarà fent quelcom que ni ella mateixa hagués cregut possible.

La Lucy madurarà, trobarà una nova amiga, la Peggy, no gaire bona influencia per a ella i amb qui decidirà canviar de vida i de feina, amb un resultat que la Lucy ja s’esperava i per molt dur que sembli és que està sola al món.

Amb una prosa gairebé intimista, amb un tempo pausat i unes descripcions molt acurades ens calçarem les sabates de la Lucy i entrarem en el seu món de solitud i tristesa, pot tenir xicot, pot tenir amigues, però tot sempre s’acaba anant a norris.

Una visió dura sobre els estaments socials i les classes treballadores, la immigració i les relacions personals arribant a transformar a la nostra protagonista en una dona forta, que es val per a si mateixa i que sabrà reconèixer els seus propis errors, però alhora et deixa amb el cor encongit en quant se sent buida d’esperança i sentiments envers els altres.

Amb una traducció impecable de Carme Geronès i un pròleg que posa la pell de gallina de Jenn Díaz,  tornem a comprovar que en el pot petit hi ha la bona confitura, encara que aquesta vegada amargueja una mica.

Tras la estela de un sueño

Lucía de Vicente, ha sido la merecida ganadora del VIII Premio Vergara - El rincón de la novela romántica – con la novela Tras la estela de un sueño, una novela que juega con muchos matices y que nos llevará a conocer historias muy duras pero que afortunadamente consiguen su final feliz, o al menos ofrece la oportunidad de redención y superación a sus protagonistas.

Si os soy sincera aún no he digerido del todo la novela ya que toca muchas teclas y por desgracia muchas podrían ser demasiado reales y crueles, así que os daré algunas pinceladas.

Muchas vidas confluyen en esta historia y cada una de ellas tiene un sueño por cumplir. Nuestra protagonista es Cristina, una ingeniera informática que está creando la página web de la Fundación Ángeles Olvidados junto a su director, un hombre que la saca de sus casillas, que la trata con frialdad y que le pone pegas a todo.

En una de sus reuniones él, Rafa, la deja con la boca abierta y con la cita anulada en sus narices, al pedirle explicaciones descubre a Niki, un niño protegido por la Fundación que está muy enfermo en el hospital y ante la negativa de Rafa de llevarla con él, decide tomar sus propias decisiones.

Así es como la vida unirá a Cris con Niki, un niño que le robará el corazón desde el primer momento y a quien gracias a su corazón de oro salvará de una maldita enfermedad llamada leucemia que no respeta ni a los niños. Así como se nos introduce una relación de cariño y afecto, descubrimos el motivo por el cual Cristina toma sus decisiones y la verdadera historia de Niki.

Poco tardará Cristina en pedir la custodia del niño y la posible adopción con la ayuda de su familia, a la que vais a adorar y reír con su manera peculiar de hablar, pero lo que no espera es que tras sincerarse con Rafa este se vuelva su aliado más fiero.

Rafa es un abogado con una hija pequeña, Paula, un amor de cría que lo único que quiere es una mama. Rafa desconfía de Cristina al principio pero después deberá descubrir realmente que es lo que siente por su pitagórina. 

Así, de una manera casi providencial se transforman en una familia disfuncional cada uno con un niño y a su vez intentando descubrir un nosotros posible entre ellos.

La trama se complica y endurece cuando al investigar el juez que lleva la custodia del niño descubren un grupo de hombres importantes con  gusto por los menores y que parecen más una secta de pedófilos.

Álex, el mejor amigo de Rafa, lo investigará por varios motivos y uno de ellos es que esta trama se remonta a cuando él estaba en un centro de acogida y veía lo que sucedía pero necesita pruebas.

Tres adultos y dos niños que intentan superar sus propios miedos y cicatrices para poder hacer justicia y tener un futuro lleno de amor y risas.

Seguro que he hablado demasiado pero con una prosa fluida la autora me ha seducido, ha logrado enamorarme de sus personajes y a su vez tener ganas de acabar con alguno. Ha combinado a la perfección el amor con el sexo, mostrando la importancia de lo uno con lo otro, las relaciones familiares, las diferencias entre ellas y la inocencia y miedo que puede atenazar el corazón de un niño a ser abandonado.

He llorado y he reído, pero sobretodo he sentido.

Os dejo sus primeras páginas que nos cede Vergara. No la dejéis escapar, vale su peso en oro.